La iniciativa de Compromís, amb tot, no va més enllà dun simple reconeixement legal de la divisió comarcal, però no desenvolupa un règim jurídic de funcionament de les comarques com a entitats territorials dotades dòrgans administratius. El fet és que no hi ha actualment (2018) a les Corts Valencianes la majoria parlamentària per a portar a terme una comarcalització completa, ja que el PP i Ciudadanos shi oposarien. La iniciativa no podria aprofundir més enllà dun simple reconeixement perquè calia el suport dels 65 diputats i diputades de les Corts (Pérez, 2017).
4. Conclusions
El nou model destat autonòmic descentralitzat que va sorgir de la Constitució espanyola de lany 1978 no va afectar ni els municipis ni les províncies, que van continuar amb la mateixa configuració que havia dissenyat Javier de Burgos lany 1833. El jove règim democràtic va aprofitar les estructures municipals i provincials ja existents i hi va superposar una nova forma dorganització descentralitzada les comunitats autònomes, sense que es reflexionara sobre si lestructura provincial era compatible amb lautonòmica.
Només algunes comunitats autònomes (Aragó, Catalunya) han dut a terme processos de creació dens territorials administratius descala intermèdia entre la província i el municipi, amb diferents graus dèxit en la implementació. Lexperiència aragonesa, encara sense tancar, és massa recent per a valorar-ne els resultats, mentre que la catalana, molt més dilatada en el temps, no ha donat els fruits esperats, a causa de la indefinició de les atribucions de cada comarca, que, sovint, xoquen amb les de les diputacions i/o els municipis. A València, les comarques només funcionen a nivell estadístic, però el govern de la Generalitat ha promogut una sèrie dàrees funcionals per a la planificació territorial.
Per tant, a la pregunta que ens havíem plantejat sobre si la implantació de comarques amb competències transferides en major o menor grau ha contribuït a superar els obstacles existents en lorganització territorial, podem dir que, de moment, no molt. Potser hi ha faltat flexibilitat, pel fet dhaver intentat aplicar sistemàticament un model territorial homogeni potser copiant el model uniformitzador de les províncies, quan en realitat potser seria més lògic que alguns municipis sagruparen en un determinat tipus dens territorial comarcal mentre que daltres formaren part dentitats de tipus metropolità. La diversitat territorial és un factor primordial a lhora dimplementar una nova administració local, atès que la complexitat del territori reclama una pluralitat tipològica dens territorials pel que fa tant a lorganització com a les funcions, per tal de poder donar una resposta apropiada a cada realitat local. A més, cal cercar també un equilibri entre consideracions funcionals i identitàries, que solen ser complexes i canviants, i que fan quasi impossible satisfer a tothom. Per a donar resposta, doncs, a les realitats territorials heterogènies i canviants, creiem que caldria partir duna administració local flexible quant als tipus dens, però també quant a la delimitació daquests.
Bibliografia
Argullol, E. (2014). El paper dels governs locals intermedis. Entre la vegueria i la provincia. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 78, 49-52.
Barberán, R. (2003). La comarcalización de Aragón. Una perspectiva económica. Economía aragonesa, 21, 50-86.
Bielza, V. (1992). Bases y propuesta para la comarcalización de Aragón. Saragossa: Govern dAragó.
Boix, A. (2013). Una nova planta per als valencians. València: Fundació Nexe
Burgueño, J. (2001). Geografía y administración. Proyectar territorios en el siglo XXI. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles 32, 191-207.
Burgueño, J. (2003). Història de la Divisió Comarcal. Barcelona: Rafael Dalmau Editor.
Burgueño, J. (2014). Conclusions i cloenda de la jornada sobre lorganització territorials dels governs locals. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 78, 99-106.
Burgueño, J. i Lasso, F. (2002). Història del mapa municipal de Catalunya. Barcelona, Direcció General dAdministració Local.
Fuentes, J.R. (2014). «Un nou paper per a les comarques : Qüestionar-les, reforçar-les, reduir-les, ampliar-les?. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 78, 61-68.
Ferret, J. (2014). El mapa municipal en qüestió i lajornament de la seva reforma. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 78, 35-40.
Fuentes, J.R. (2014). Un nou paper per a les comarques. Qüestionar-les, reforçar-les, reduir-les, ampliar-les?. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 78, 61-68.
Fuentes, J.R., Gifreu, J., Renyer, J. i Sabaté, J.M. (2001). Introducció al dret local i urbanístic de Catalunya. In memoriam de Màrius Viadel i Martín. València: Tirant lo Blanch.
Infante, J. (2010). Aproximación al modelo de comarcalización de Aragón. Una reflexión crítica. Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles 52, 59-80.
Lillo, M. (2017). Les mancomunitats amenacen el futur de la comarcalització. Revista El Temps. https://www.eltemps.cat/article/1101/les-mancomunitatsamenacen-el-futur-de-la-comarcalitzacio/
Membrado-Tena, J.C. (2013). La división territorial valenciana: Antecedentes, problemas y política de la Generalitat. Investigaciones Geográficas, 59, 5-24.
Membrado-Tena, J.C. (2016). Entes territoriales de escala comarcal en la Administración local espanyola. Documents danàlisi geogràfica, 62 (2), 347-371.
Mendizàbal, E. (2014). El mapa municipal en qüestió i lajornament de la seva reforma, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 78: 21-34.
Muñoz, A. i Doménech, V. (2012). Comunitat Valenciana 2030: Síntesis de la Estrategia Territorial. Generalitat Valenciana.
Nel·lo, O. (2014). Realitats metropolitanes i governs locals. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 78, 69-94.
Pérez, M. (2017). Una comarcalització a la valenciana. Revista El Temps. https://www.eltemps.cat/article/1847/una-comarcalitzacio-a-la-valenciana
Piqueras, J. i Membrado-Tena, J.C. (1995). «La política territorial de la Generalitat Valenciana: La comarcalització pendent». Cuadernos de Geografia, 58, 337-364.
Rodríguez, R. (2006). El territorio local en Europa. Reestructuración de su base organizativa y posibilidades para España. Xeográfica, Revista de Xeografía, Territorio e Medio Ambiente, 6, 115-132.