Entre els diversos agraïments que cal fer constar per a ledició del llibre hem desmentar principalment el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, que ha dut endavant el projecte. També hem de fer constar el suport rebut pels ajuntaments dOntinyent i Bocairent, els quals posaren les bases perquè la iniciativa de lencontre acadèmic que hi ha a la base daquest volum fora possible. El nostre reconeixement ha de fer esment, de manera expressa, al Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa de la Universitat de València, adscrit al Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa, que ens ha possibilitat la continuïtat del projecte dinnovació Geografies Literàries, nascut el curs 2010-2011, convertit en una Xarxa Interuniversitària des del curs 2013-2014, que en el camí ja ha donat diversos fruits, bé en forma de publicació (Bataller i H. Gassó, 2014) o bé de portal web del projecte (http://geografiesliteraries.com/). Finalment, hem de fer constar la feina del becari del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UV Federico Fojas, el qual ha collaborat valuosament en el procés dedició del present llibre.
Referències bibliogràfiques
ARIÑO, A. (1999): El Teatre en la festa valenciana, València, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 414 p.
ARIÑO, A. i GÓMEZ, S. (2012): La Festa mare: les festes en una era postcristiana, València, Museu Valencià dEtnologia, 319 p.
BATALLER, A. i H. GASSÓ, H. (2014): Un amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries, València, Publicacions de la Universitat de València, 258 p.
DELGADO, M. (1992): La Festa a Catalunya, avui, Barcelona, Barcanova, 169 p.
FÀBREGAS, X. (1976): Cavallers, dracs i dimonis: itinerari a través de les festes populars, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 236 p.
JANER MANILA, G. (2006): Lesplendor de la festa, en Munar, Felip (ed.) (2006) Lesplendor de la festa: màgia i misteri de les festes antigues, Palma, Institut dEstudis Baleàrics, Conselleria dEducació i Cultura, 9-11.
NINYOLES, R. Ll. (1996): Sociologia de la ciutat de València, Alzira, Germania, 123 p.
1 Professors del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de València. Xarxa dInnovació Geografies Literàries 3.0.
SECCIÓ 1.La dimensió literària
Joan Borja
Festa i poètica popular
Tatiana Jordà
Els elements literaris i teatrals de les festes popularsvalencianes com a recursos didàctics
Salvador Palomar
Teatre popular a lentorn de la festa de Sant Antoni
Llorenç Soldevila
La Patum, la Muixiganga i els Castellers: centres de la
Festa a Endrets.Cat
Festa i poètica popular1
Joan Borja i Sanz2
La paraula festa té, particularment en els parlars valencians, un valor idiomàtic: un sentit específic, adherit a la idiosincràsia del context cultural propi de la llengua; i a les circumstàncies històriques al tarannà col·lectiu de la societat que nha encunyat i nha anat forjant el concepte. Dir festa en un qualsevol poble valencià, segons el context, connota matisos subtilment (o substancialment) diferents als que es desprenen de la mateixa paraula a Mallorca, Menorca, Andorra, Eivissa, Catalunya o el Rosselló. Sens dubte pressuposa especificitats semàntiques que resisteixen lequivalència amb el castellà fiesta. I, evidentment, comporta un abisme de diferències conceptuals (derivat de la paral·lela distància en els plantejaments, els hàbits i els costums vitals) respecte de les nocions angleses celebration, party, event o feast; dels conceptes francesos célébration, commémoration o fête; o, no cal dir-ho, de per exemple labstracció finesa juhlaa.
No resulta senzill, tanmateix, definir amb precisió en un escenari internacional què sentén per festa: quin és, amb exactitud, el conjunt de manifestacions, fenòmens, celebracions, espectacles, rituals, emocions i sentiments que abraça la nominalització festa en làmbit cultural i lingüístic valencià, i en el conjunt del domini lingüístic català. Això sí: tal com ens proposem de mostrar tot seguit, en tots i cadascun dels vessants semàntics daquest terme tan sovint argüit a lhora de proposar caracteritzacions genèriques per al poble valencià, el folklore poètic exerceix un paper central. Altrament formulada la premissa: la poètica popular (lart dels versos i les cançons tradicionals i col·lectives) és, ben mirat, un ingredient consubstancial a totes i cadascuna de les manifestacions de la festa. Amb la paraula dita, cantada, declamada o proclamada amb finalitat estètica amb la paraula feta poesia catalans, balears i valencians (cada país amb la seua forma i intensitat) celebrem les vacances, les solemnitats, les cerimònies, els espectacles, lhonor, la memòria, el divertiment. La vida.
1. Dies de celebració religiosa
Dins làmbit religiós, la paraula festa refereix els dies de lany en què lEsglésia catòlica celebra, amb especial solemnitat, un aspecte concret del misteri de Crist, la memòria dun sant determinat o de la Mare de Déu, etc. I és una evidència que en el nostre àmbit cultural per celebrar Déu, la Mare de Déu o els dies més assenyalats del santoral juguem i conjuguem lart de la veu, la música i les paraules. Hi ha prou a fer esment ací de lespectacular Misteri dElx conegut tradicionalment precisament com la Festa dElx per copsar la funció nuclear que la poètica popular pot arribar assumir, i de fet assumeix, en les celebracions religioses.3
Figura 1. El Misteri o Festa dElx, obra mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat
Un altre exemple remarcable de poètica popular al servei duna festa religiosa és el Cant de la Sibil·la. Prodigiosament conservat a Mallorca, es tracta, com se sap, duna peça de teatre popular que pronostica larribada del Messies i la fi del món, i que tradicionalment es representa just abans de la Missa del Gall, la Nit de Nadal.4 Com els del Misteri dElx, els versos del Cant de la Sibil·la responen al triple requisit definitori de la literatura popular: lautoria anònima, la transmissió oral i la imaginació compartida. Si bé es cert que des del segle XIII hi ha documentades versions en català del Cant de la Sibil·la, i que sen conserva un còdex del segle XIV a lArxiu Diocesà de Mallorca (localitzat el 1908 al monestir de la Concepció, procedent del Convent de Santa Magdalena), la transmissió oral amb la conseqüent diversitat de versions és la que en realitat nha garantit la continuïtat.