Epipaleolític-mesolític (10.000-6.000 AP). Etapa que acull les últimes societats caçadores-recol·lectores. Destaca per làmplia expansió per tot el territori valencià, on els principals jaciments són la Cova de Santa Maira (Castell de Castells); labric de la Falguera (Alcoi) i la Cova de la Cocina (Dos Aguas).
Neolític (5.600-3.000 AP). Mostra una concentració de jaciments al sud del Xúquer, amb un focus pròxim a la costa (Cova de les Cendres, a Moraira, i Cova Ampla del Montgó, a Xàbia) i un altre a linterior (Cova de lOr, a Beniarrés, o Cova de la Sarsa, a Bocairent). Linici de les societats agropecuàries va marcar la consagració de la pintura rupestre com a principal fet artístic, reflectit en tres cicles: art macroesquemàtic, art llevantí i art esquemàtic. Un interès especial posseeix la relació iconogràfica entre les decoracions ceràmiques i lart rupestre, valor reconegut per la UNESCO (1998) amb la inclusió de lart rupestre en el Patrimoni de la Humanitat, amb la denominació Art Prehistòric de lArc Mediterrani Espanyol.
A les àrees de major concentració de troballes, la Generalitat Valenciana ha promogut la creació de parcs culturals dels quals el més conegut és el de la Valltorta (Tírig).
1- Sala del Museu de la Valltorta. Font: Museu de la Valltorta.
2- Cova Ampla. Montgó. Font: Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia.
3- Cova del Parpalló. Font Ajuntament de Gandia.
4- Pintura rupestre. Museu de la Valltorta. Font: Museu de la Valltorta.
5- Llar Musteriense en la Cova Negra.
6- Abric de la Falguera. Alcoi. Autor: Emili Aura.
7- Cova de Santa Maira. Font: MAMA.
8- Ceràmica cardial Cova de lOr. Font. Servei dInvestigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València.
LEdat dels Metalls
José Luis Jiménez Salvador Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Universitat de València
El calcolític (o Edat del coure) valencià marca laparició dels primers objectes metàllics (cap a 2800 a. C.) i es tracta dun període de transició a lEdat del bronze. En terres valencianes es va donar un important desenvolupament poblacional, en el qual destaquen els grans assentaments a laire lliure (lArenal de la Costa, Ontinyent; les Jovades, Cocentaina; lEreta del Pedregal, Navarrés, etc.). És a la fi daquest període quan hi ha constància de poblats amb clares estructures defensives (les Moreres, Crevillent).
Mentre que a la resta de la península Ibèrica es desenvolupen els monuments funeraris anomenats megàlits, a làrea valenciana el ritual funerari consisteix en enterraments múltiples dinhumació en coves naturals. És aquest un dels trets més genuïns del calcolític valencià. La Cova de la Pastora i les Llometes, ambdues a Alcoi, o la Cova dels Gats a Alzira en són exemples destacables.
LEdat del bronze valencià (2200-1500 a. C.), cultura de caràcter autòcton, està marcada per un significatiu augment en la quantitat de poblats (Pic dels Corbs, Sagunt; Lloma de Betxí, Paterna; Cabezo Redondo, Villena, entre daltres). El considerable increment demogràfic, afavorit per la intensificació de lagricultura i la ramaderia, així com també lús generalitzat del metall primer, coure i, més tard, bronze són les seues notes rellevants. Durant el bronze final (1000-800 a. C.) sorgeixen els primers contactes amb els comerciants i colonitzadors de la Mediterrània. Els jaciments estudiats han proporcionat utensilis relacionats amb lactivitat metal·lúrgica (motles, cresols o escòria); en aquest sentit, la Mola dAgres, a la serra de Mariola, és un dels jaciments que ha evidenciat una major activitat.
En el trànsit del bronze tardà al bronze final destaca lús de materials peribles per a lús dhabitatges que, a partir del segle IX a. C., i sobretot en el VIII a. C., dóna pas a lús dunes tècniques constructives més sòlides. Aquesta nova etapa és coneguda com lEdat del ferro per lús generalitzat daquest metall. El jaciment de la Penya Negra (Crevillent) és de gran importància perquè marca el pas del bronze final a lEdat del ferro. Una altra novetat és la presència de comerciants fenicis a les nostres costes (Benimaquia, Dénia; la Fonteta, Guardamar de Segura, etc.).
1- Mola dAgres. Autora: Elena Grau.
2- Cova de la Pastora (Alcoi, Alacant). Elements dadornament dels aixovars funeraris: perles de collar i penjolls de pedra i os, i una gran agulla dos. Calcolític (cap al 2800 aC). Museu de Prehistòria de València.
3- Cova dels Gats (Alzira, València). Bol, cassoles i vasos campaniformes, amb diversos tipus de decoració. Conjunt ceràmic daixovar funerari. Horitzó campaniforme (cap al 2400 aC). Museu de Prehistòria de València.
4- Lloma de Betxí (Paterna, València). Destrals, punxons i puntes de fletxa de coure. Edat del Bronze (entre 1800-1400 aC). Museu de Prehistòria de València.
5- Tornelló de Boverot. Almassora.
6- Lloma de Betxí. Autora: Mª Jesús de Pedro.