I allà a les valls andines del Cotacachi, sota la vigilant mirada dels volcans equatorians, al costat de la majestuositat de lEsglésia alçada per missioners espanyols, descobrirà la fusió de jocs dindígenes i mestissos, que mantenen el «quinze i chaza», el traure i el rest, la pilota de cautxú indígena i la mà adobada pel treball agrícola. Pilota i mà, terra i sòl equatorians, elements primaris en la necessitat lúdica. Fusió de races i de cultures, dallò autòcton i dallò universal. Tot a la meitat de la Terra. Daquella expedició descobridora naixerà el Compromís de Quito entre amants del joc arribats des de Mèxic, de lEquador, de Colòmbia i valencians de lArgentina i dEspanya. Sestampa la signatura dintencions un 26 de març de 1996. Història de gents compromeses amb la il·lusió. Patrocina un mecenes valencià, enamorat de la universalitat de Blasco Ibáñez. Essència generosa de renovació. Al setembre daquest mateix any sorganitzava en diverses localitats valencianes el I Campionat del Món amb la presència de set països: Holanda, França, Itàlia, Espanya (amb la seua selecció valenciana), Mèxic, Argentina i Colòmbia.
Mesos després, els pilotaris valencians viatgen per a retrobar-se amb la seua sang en terres de lArgentina, de Xile o de lUruguai. És una expedició gravitada en els centres valencians de Sant Joan, Santiago de Xile i Montevideo on se cimentaran noves incorporacions a la CIJB, revitalitzada amb laportació de nous homes i noves terres. Allí, en el centre de Sant Joan, debat democràtic, obertura didees i nous compromisos de futur. És el 28 de març de 1997 quan es reafirma la tenacitat de seguir junts. Un dia després sinaugurarà amb les primeres figures el trinquet valencià alçat en les instal·lacions del Centre Valencià. I animarà en les seus universitàries els camperols de les oblidades regions colombianes de Nariño perquè respecten i fomenten els seus jocs de pilota i els consideren com a patrimoni cultural dels pobles indígenes. Fins i tot el govern colombià recuperarà la seua memòria amb lemissió de segells filatèlics
Setembre de 2009. Conseqüència duna filosofia que forjarà el caràcter valencià: unir en la diversitat; el mateix pensament que va covar el I Congrés Mundial de pilota a mà celebrat a València, el mes de juny de 1994 amb la seua Carta de València que recull els principis que regiran el treball de gents diferents, en llengües i cultures diverses, per a unir en el respecte les diferències. Arribaran els Mundials de València en lany 2000; de Paranà (Argentina), en 2002;dItàlia, en 2004, i Imbabura (Equador), en 2008.
A països dAmèrica Llatina com ara Argentina també es practiquen jocs de pilota a mà com ara el «manito». Precisament en San Juan (regió de Cuyo) es troba lúnic trinquet que es localitza enllà de les fronteres valencianes.
4. La consolidació a València
I mentre es consolida la presència i els contactes internacionals, el vell joc de pilota valenciana recupera a la seua terra espais perduts, reconquesta territoris deixats en loblit, la indiferència o el menyspreu. I vells trinquets es rehabiliten; i salcen noves canxes. Les competicions reglades salven totes les modalitats heretades de la història. I lassociacionisme sinstal·la en el futur en creure en el treball de les escoles. No hi haurà competició oficial ni modalitat que no exigisca la presència dels més menuts. Més de dos-cents clubs registrats en tants altres pobles valencians certifiquen que la pilota valenciana, aquella que lloava Sant Vicent Ferrer com a joc no pecaminós, aquella de la qual es va enamorar lhumanista Ludovico Vives, la mateixa que va descriure lil·lustrat Francesc Amorós (primer espanyol que va elaborar un tractat de gimnàstica que inclou una completa descripció dels jocs de pilota, aquest joc popular i entranyable), està salvada.
Des del govern de la Generalitat saposta de manera decidida, sense complexos, apassionadament pel seu futur. I naix el decret del conseller Tarancón, natural de Borriana, enamorat del joc de Rovellet i cronista daquest esport durant la seua joventut, perquè tot col·legi de nova construcció dispose de les instal·lacions completes per a les diverses modalitats del joc de pilota: gairebé tres-cents centres escolars disposen daquestes instal·lacions, que juntament amb la presència de projectes dinnovació educatius que, de manera voluntària, animarà els professors a incloure aquest esport en les seues programacions. I sorgirà el majestuós projecte de la Ciutat de la Pilota, emblema mundial daquest esport. Juliet, figura de llegenda, símbol de les essències populars i democràtiques daquest esport, «home de poble, tot un home», posarà la primera pedra en presència del president de la Generalitat. Una Ciutat que alberga instal·lacions per a totes les modalitats valencianes i per a aquelles que shan adoptat com a pròpies en aquest procés dimpregnació que ha suposat el recorregut per la geografia mundial. La Ciutat, inaugurada amb el Campionat dEuropa de València 2010, simbolitza, com a realitat de futur, el respecte cap a la història acumulada entre tantes gents diverses de cultures diverses en regions diverses.
Unir en la diversitat, el lema de la CIJB. Una Confederació que decideix en lAssemblea dIbarra (Equador), al novembre de 2008, atorgar a València la seu permanent de la institució. És el reconeixement al treball, a lesforç acumulat. És el reconeixement de laposta de la Generalitat que presideix Francisco Camps, per declarar aquest esport Bé dInterés Cultural. És també el reconeixement dun poble que té com a dirigents enamorats daquest esport, sorgits de pobles duna gran història, com el cas del conseller Serafín Castellano, natural de Benissanó, «el conseller pilotari». I és el reconeixement dun poble que aposta amb la seua televisió pública per la innovació tecnològica que permeta difondre a lunivers sencer la bellesa de les modalitats pròpies. És el premi a tot el que un poble és capaç daconseguir quan sengega per respectar la seua identitat, la seua llengua i la seua cultura, i quan obri les finestres per a conèixer i deixar-se conèixer, per a estimar i deixar-se estimar.
5. Confédération Internationale des Jeux de Balle (CIJB): vint nacions unides per un ideal
El lema d«Unir en la Diversitat» atrau els jocs autòctons americans o europeus. La Confederació Internacional respectarà en cada competició internacional la presència duna modalitat autòctona, la del país organitzador, al mateix nivell oficial i de puntuació que les modalitats aprovades per tots, en un procés creatiu en el qual cada federació ha aportat una idea de canxa, un tipus de pilota. La pilota, entesa a cada país, a cada regió i, fins i tot, a cada comarca com un joc propi, diferenciat, es compromet a unir forces amb altres jocs de pilota semblants i créixer junts. És un camí en construcció amb una finalitat última: recuperar la dignitat de les manifestacions ludicoculturals entorn el joc de pilota de cada regió, internacionalitzar-les, reglamentar-les, institucionalitzar-les. Procés democràtic, de superació. A la llunyania, qui sap si recuperar la presència en unes Olimpíades.
Traslladar el vell joc de la feninde grega a la modernitat de les Olimpíades del segle XXI. I en aquest procés, saber combinar lessència cultural daquesta manifestació amb la necessitat dadaptació a les noves aportacions de la imatge televisada. Ací està lesforç de la Televisió Valenciana, recolzant aquesta renovació. Ací està lexemple de lúltima gran competició continental: Europilota, amb la seua imatge desport de hui. Més de vint nacions dEuropa, Amèrica, Àsia i Oceania ja estan involucrades en la idea, vertebrades a través de la CIJB. I tot impulsat i sentint-nos, per tant, legítimament orgullosos des del fòrum valencià.