17. DCEC, II, pp. 609-610; FEW, IV, p. 18.
18. La menció més antiga que he aconseguit trobar del castellanisme resar apareix en un procés inquisitorial de València de lany 1500: « lo dit M[iquel] V[ives] a petició del conf. lo instruy de los salms que.l conf. cada dia havia de rezar (sic)» (F. Baer, Die Juden im Christlichen Spanien, II, p. 536). Després, fins al segle XIX, no lhe encertada amb cap daltre exemple. El tipus RECITARE es presenta en alguns parlars fronterers, com ara a Aiguaviva: redar (Sanchis Guarner, RFE, XXXIII, 1949, p. 58).
19. Lexemple més antic que naddueix el DCVB, S.V. preguntar, és el següent del 1576: «Respon-me al quet preguntaré» (Isop Faules, fol. 7). He dafegir que aquest text sembla ésser traducció del castellà i que, això no obstant, a pesar de molts sondejos no he aconseguit de trobar-hi més que demanar, fins i tot en el mateix foli 7 en què hi ha lexemple del DCVB: tot seguit respon linterlocutor: «No deman jo això, mes en quin lloch és estat engendrat» (fol. 7, p. 18).
20. Cf. Veny II, p. 160, § 138, i ALPO, mapes 131 i 132. Aquest últim mapa cartografia la traducció de la frase «nous allons chercher des violettes»; prescindint dels escassos punts on han contestat cúller, al departament dels Pirineus Orientals domina el tipus cercar. Em demane si la francisació hi ha arribat tan lluny o si els subjectes shan limitat a calcar; crec que una pregunta indirecta hauria donat resultats diferents. A les localitats de la Catalunya espanyola sha contestat buscar o cullir. Com sha formulat, però, la pregunta en espanyol? No shaurà dit «*buscar violetas»? [veg. ara L. Badia, «Estudis de Llengua i Literatura catalanes», I, pp. 65-68].
21. Cf. aquest exemple aïllat del 1521, a València: «e com vingué la matinada començaren a anar en busca della e atenygueren-la dellà Cilla y la tornaren a València» (Antiquitats, p. 37).
22. La forma antiga plegar és documentada des del 1365; cf. la meua nota en ZRPh, LXXIV, 1958, p. 293, i DCVB, I, p. 773b (S.V. aplegar, accep. IV). A fi que servesca de criteri per determinar la procedència valenciana de certs textos, afegesc ací les indicacions següents de plegar: EUC, XVI, p. 225; Eximplis, II, p. 102; any 1403, en AIEC, V, 1913-1914, p. 520, doc. núm. 10, i p. 531, doc. núm. 78; sant Vicent, Sermons, II, p. 83; any 1415, en Ligarzas, III, 1971, p. 111; any 1461, CODOIN ACA, XVI, p. 44; any 1478, Bayerri, Ulldecona, p. 169; Corella, Obres, p. 208, línia 179; Isabel de Villena, III, p. 307, línia 10.293; Faules Isòpiques, p. 12. Per a aplegar: EUC, XVI, pp. 223 i 232; any 1434, Lletres Batalla, II, p. 142; Lo Càrcer, pp. 1, 10 i 11; Faules dIsop, p. 7; Faules Isòpiques, p. 46; Ferrando, Certàmens, p. 767.
23. Sobre PLICARE, vegeu G. Tavani, Preistoria e protostoria delle lingue ispaniche, LAlquila, Japadre, 1968, pp. 98-99 (corregiu-hi, vist el que hem dit en la nota anterior, lasserció de la n. 21). Teniu en compte que en el llatí medieval de la Mediterrània apareix prou sovint APPLICARE amb el sentit nàutic darribar una nau a port; nhi ha un ressò català en Marsili Cròn., cap. 39, citat pel DCVB, I, p. 773b. Vet ací, en primer lloc, dos exemples del llatí medieval de Catalunya, any 1302 (Barcelona): « quod frater Rogerius pirata Sicilie cum vi. galeis et i. ligno c. remorum applicuit partibus Provincie» (en Rubió i Lluch, DOC, p. 8, doc. núm. 7); any 1329 (Mallorca): « navigando et faciendo ipsum viaticum Zipri in dicta insula de Serigo, ubi propter maris fortunam applicuit, fuit captum et invasum per homines ipsius insule» (ibid., p. 174, doc. núm. 143). En done ara unes altres citacions extretes duna llarga carta que el duc Morosini de Creta adreça el 1329, des de Candia, al dux de Venècia, i en la qual li exposa certs actes de pirateria i les declaracions dels testimonis: « dixit quod ipse erat castellanus dicti castri et dictum fuit sibi quod quodam lignum Catellanorum applicuit in quodam portu vocato Aulomana» (ibid., p. 178, doc. núm. 147. « et ibi vocari fecerunt Blaxium Simiteluco olim castellano dicti castri et dixerunt sibi quod unum lignum Catellanorum applicuerat in quo portu vocato Sanctus Nicolaus Aulomena» (ibid., p. 181). «Yani Banchari dixit quod iam sunt anni quatuor vel circa de mense januarii quod unum lignum Catellanorum applicuit in quodam portu Sancti Nicolai Aulomona» (p. 184). «Hemanuel Patrologo dixit quod iam sunt plures anni duobus et vadit per tres annos, ut credit, quod unum lignum Catellanorum caricatum de sclavis applicuit ad insulam Citherici in quodam portu vocatu Sanctus Nicolaus Aulomena» (p. 185). « et isti ceperunt fugam, sic quod fugendo dictus abbas applicuit ibi cum magna quantitate gentium et vidit quod isti Catellani interficiebant homines insule» (p. 186). Per acabar, en copiem un exemple de terres occitanes, datat a Maguelonne el 1299: « dicit naves, galeas, ligna, barcas et alia navigia applicare, honerare et exhonerare, intrare et exire et merces apud Latas portare libere Dicit tamen quod navigia grossa non poterant intrare istos gradus; sed in plagia applicabant, et postmodum in caupulis et barquis parvis exhonerabantur, que intrabant dictos gradus, et ibant cum mercibus apud Latas» (Louis Michel, La langue des pêcheurs du Golfe du Lion, Paris [1964], p. 44).
24. A València és tan freqüent arribar (que alguns pronuncien alribar) com aplegar. Cf. en Faules Isòpiques, text que deu ésser valencià, lús daplegar (p. 46), plegar i arribar (p. 47) [Encara queda més patent en Epistolari València, núm. 120.25 i 131.20 (plegar) i núm. 49.12 i 144.33 (arribar)].
25. El ser del poeta Ponç dOrtafà (cf. DCVB, S.V. 3. ser) és un cru provençalisme. El mateix sesdevé amb el testimoni de Guillem Torruella: «car lescurdat del ser mho tolch» (Massó, Repertori, p. 505).
4. UN CAMP SEMÀNTIC
4.1. Cal reconèixer que les observacions que acabem de fer es refereixen a un conjunt de lexemes escollits objectivament (escollits per Jud amb una altra finalitat, no per mi), però sense relació orgànica entre si.