Núm. 21. En català antic i encara al Rosselló, a les Balears i en la llengua literària moderna, tenim cercar;20 el cat. buscar es va prendre de lespanyol al segle XVII.21
Núm. 22. Una imatge semblant a la de lesp. llegar (procedent de PLICARE) es repeteix a València, on tenim aplegar,22 verb que viu al costat darribar. Aquest últim verb és el més corrent a València i lúnic que susa a la resta del domini català actual. Si Meyer-Lübke (Das Katalanische, § 154, pp. 158-159) havia conegut la realitat dels fets,23 és a dir, que València també té arribar,24 shauria pogut estalviar algunes arriscades hipòtesis.
3.2.1. Vet ací la llista dels térmens occitans, que hem tret del Diccionari dAlibert (= A):
1. cosin
2. fraire
3. nebot
4. estiu
5. ser
sera
vèspre
vesprada
6. matin
7. sartan (parlars de les
Cévennes)
padèla
(parlars dAgen
8. liét, lièch
9. aucèl, ausèl
10. can, canh
gos
11. pruna
12. burre
13. tros
pèça
pedaç,
petaç
14. gris, -a
15. caud, -a
16. tròp
17. prene (parlars centrals)
prendre (parlars de
Gévaudan i de Rouergue)
18. voler
19. pregar
20. demandar
21. cercar
22. ambar
23. parlar
24. manjar
Com hem fet amb les correspondències portugueses (cf. 3.1.2), demanem al lector que compare aquests resultats amb els del català, duna banda, i amb els de les llengües hispàniques, espanyol i portuguès, de laltra. Els tipus lèxics de loccità que semblen aliens al català són SERU, -A (núm. 5),25 SARTAGINE (núm. 7) i, fins un cert punt, BUTYRU (núm. 12). És clar que alguns dels tipus vigents en occità han patit modernament en laltra llengua romànica la competència dètims més «hispànics»; és el que sesdevé amb els números 2 (FRATER en pugna amb GERMANU), 15 (CALIDU, amb CALENTE), 20 (DEMAN-DARE, amb PERCONTARI), 21 (CIRCARE, amb *BUSKARE). La substitució de *THROP per MASSA (núm. 16) i la de CANE per *GUS(K) (núm. 10) és un fet intern del català, i es pot dir que els tipus que ací han triomfat van existir o existeixen també llevat de preguntar al Migdia francès.
El que observem ací és, doncs, un procés invers al del català. Loccità modern ha abandonat alguns tipus lèxics (per exemple, els corresponents al cat. mantega, calent, massa, buscar), els quals triomfen en català, en detriment dels paral·lels occitans. Hi veiem que avui cadascuna daquestes dues llengües sinscriu en una òrbita diferent. La major o menor comunitat cultural de ledat mitjana sha trencat.
3.3. Si fem un primer balanç de les comparacions, hauríem dafegir en lhaver de lafinitat gal·loromànica del lèxic català els exemples 2, 15, 20 i 21, aquests dos darrers (demanar i cercar) per dret irrefutable. En favor de la tendència iberoromànica afegiríem als casos evidents els números 4 (esp. estío), 9 (cat. au) i potser encara que amb drets menys indiscutibles el 22 (val. aplegar). Hem de deixar de banda els números 8 i 10 en els quals lesp. lecho i can coincidirien amb el tipus lexicològic de les altres llengües considerades i el número 13, les dades del qual són inexactes.
En resum, dels 24 mots que comprèn la nostra llista, podem col·locar 17 tipus lexicològics (70,8 %) en lòrbita gal·loromànica i 9 (37,5 %) en la iberoromànica. Hem de tenir present que cinc tipus, és a dir, els números 2, 15, 19, 20, 21 i 22, compten en ambdós dominis.
Dací, pel fet destar alhora en els dos taulers del díptic, cobra el lèxic català el seu valor eminent en lestudi de les llengües romàniques. Vet ací com es presenta el resultat de la nostra anàlisi:
Òrbita gal·loromànica, 17 tipus (70,8 %):
1(cosí), 2 (frare), 3 (nebot), 6 (matí), 7 (paella), 11 (pruna), 14 (gris), 15 (cald), 17 (prendre), 18 (voler), 19 (pregar), 20 (demanar), 21 (cercar), 22 (arribar), 23 (parlar), 24 (menjar).
Òrbita iberoromànica, 9 tipus (37,5 %):
2(germà), 5 (tarda), 9 (au), 12 (mantega), 15 (calent), 19 (resar), 20 (preguntar), 21 (buscar), 22 (aplegar).
Les solucions autònomes són escasses: estiu (4), vespre (5), gos (10), tros (16) i massa (16). Potser resulte agosarat de parlar dautonomia en aquest context, ja que en el conjunt de la Gal·loromània les trobem totes, i dues daquestes (4 i 10), també en la Iberoromània.
1. RLiR, I, 1925, pp. 181-182.
2. La prenc de Serafim da Silva Neto, História da língua portuguêsa, Rio de Janeiro, 1952, p. 121. En modifique la solució del núm. 16, en la qual per distracció Neto va escriure bastante. La solució portuguesa és demais; cf.: «É cedo demais», «Tem orgulho demais para se conformar con esse papel», «A senhora é boa demais comigo».
3. Lúnica divergència del portuguès respecte de lespanyol es troba en la parella ameixa-ciruela. La isoglossa DAMASCENA abraça el lleonès i arriba fins a Toledo. Vegeu Menéndez Pidal, Orígenes, pp. 390-393, § 835; per a letimologia, cf. DCEC, S.V. ciruela [cf. J.L. Pensado, «Niso y nisal», dins Revista, IV, La Coruña, 1968, pp. 155-165; Colomina, Marina Baixa, p. 277].
4. Atesa lafecció per la sinonímia que té ledat mitjana (cf. J. Rubió i Balaguer, ER, IX, 1961, pp. 79-80), no ens ha de sorprendre de trobar en català antic la parella frare-germà. Per exemple, en Desclot: « per lacostament que era entre ab .II., ço és a saber car eren frares e germans» (Crònica, ed. M. Coll i Alertorn, ENC, núms. 69-70, vol. IV, p. 82.26); « axí com a frares e a germans» (Ibid., núms. 69-70, vol. V, p. 138.18). Fins i tot es troba lexpressió frare germà (per exemple, en Exposició De Civitate Dei, BRABL, VII, p. 207), sobre la qual podem demanar-nos si GERMANUS no ha mantingut, com a les Gàl·lies, el seu sentit originari de vertader, autèntic. Cf. Adolf Graf, Zur Geschichte von lat. Frater und Soror im Italienischen und Rätoromanischen mit Ausblicken in die Frühromania, Dis. Zurich, 1955, pp. 30-31. El significat jurídic dagermanar i agermanament en els drets marítim i conjugal medievals (LCM i Costums de Tortosa; cf. DCVB, S.V., i LCM, ed. Moliné, núm. CCXXXII) permet de suposar que germà també és arrelat des dantic.
5. Els reajustaments semàntics entre estío, verano i primavera són freqüents en ledat mitjana. Així, la frase «al estiu aenant» de la Cròn. Jaume I (I, p. 40) és traduïda a laragonès medieval: «pora el tiempo de la primavera adelant» en les Gestas (p. 11).