Els documents acaben amb un apartat on sespecifiquen les propostes definitives dels agents visitadors per tal devitar i superar «los perjuicios contra los derechos y la hacienda de su execelencia». Aquesta secció revisa totes les qüestions problemàtiques detectades anteriorment i es caracteritza no podia ser duna altra manera per la defensa dels interessos de la casa de Medinaceli.
Les visites destaquen per la seua meticulositat. Des dun punt de vista comptable, per exemple, shi especifica què fer per tal de resoldre cadascuna de les anomalies detectades; quant a les qüestions relacionades amb la titularitat de les possessions i rendes escaients, contínuament es busquen referències en la documentació dipositada als arxius senyorials; una documentació, daltra banda, ben inventariada i utilitzada sempre que la circumstància ho requeria. Pel que fa al nostre objecte destudi, hem de destacar que es tracta dinformació documental inèdita, de primera mà i de gran valor històric, procedent de larxiu ducal de Medinaceli. Els informes del comptador major i procurador general del duc, Baltasar Venero, fan referència a les raons de levolució demogràfica, lestat i necessitats de les edificacions existents (cases, ponts, ports, molins, almàsseres, etc.), les queixes dels vassalls, la distribució de cultius i produccions agràries estimades i, fins i tot, comentaris sobre lestat de comptes i estimacions sobre ingressos per rendes i despeses senyorials. En un i en laltres cas, els informes detallen a més aspectes específics relacionats amb realitats i contextos molt diferents.
Parafrasejant Pedro Ruiz, la documentació en aquest cas no es redueix a una descripció de pagaments, evidentement onerosos per a les economies camperoles, dels quals es beneficiava la casa ducal de Medinaceli, sinó que permet obtenir una visió de conjunt més àmplia relacionada amb el component polític del règim senyorial i dels seus elements de coerció.[11]La documentació ofereix molt més que la mera relació dingressos, produccions, rendes o despeses, sempre interessants per entendre millor la realitat quotidiana pròpia duns territoris molt significatius de les senyories valencianes al final de lAntic Règim. Permet, a més, «recórrer» els territoris amb el procurador senyorial i, per això, tornar a tindre coneixement dusos i pràctiques amb major detall i profunditat fins i tot que els que va oferir Cavanilles en les seues Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia publicades el 1795. Fa possible, en definitiva, la «reconstrucció» de locupació del territori, del paisatge cultural, de les càrregues senyorials i del tipus dexplotació duna part molt representativa del país, en un moment especialment interessant i sobre el qual no abunda precisament la informació. Una documentació, al capdavall, dutilitat no sols per a especialistes, sinó per a totes aquelles persones interessades en el millor coneixement de la memòria col·lectiva dun dels pobles més antics dEuropa.
LA VISITA SENYORIAL DE 1765 A LALCAIDIA DESLIDA (SERRA DESPADÀ)
La visita als territoris de la Serra dEspadà ofereixen al lector una excel·lent mostra del funcionament del règim senyorial i de la vida quotidiana de la seua gent. El document permet ampliar coneixements al voltant de tres grans qüestions: a) els mecanismes de coerció senyorial; b) les característiques singulars dunes comunitats rurals especialment marcades per lexpulsió dels moriscos i el posterior repoblament; i c) el control exercit per la casa de Medinaceli sobre drets i regalies en aqueixos territoris. En molts aspectes supera el detall de la descripció proporcionada per Cavanilles trenta anys després.
En el capítol de drets senyorials, lapartat de major extensió per ser lobjecte central de la visita, el lector podrà obtindre una excel·lent síntesi dels drets senyorials que hi gravaven els habitants. A més de la possessió de la jurisdicció, element bàsic i definitori de coerció extraeconòmica, el duc de Medinaceli disposava duna sèrie de drets sobre la terra, regalies i altres facultats preeminents que, imposades sobre els vassalls, constituïen els mecanismes essencials dextracció dingressos.
Tenint com a element central la figura de lemfiteusi, el document reflecteix una situació de propietat compartida o dividida entre el senyor, que poseïa el do-mini directe i lemfiteuta (en aquest cas, cultivador de la terra i amb obligació de residir en cadascun dels diferents llocs), que poseïa el domini útil de cases i terres. Lemfiteuta estava obligat al pagament dun cànon anual en productes (parts alíquotes de la collita, denominades particions), i quantitats fixes en diners (censos en metàl·lic). Lemfiteuta havia de fer una declaració periòdica en la qual reconeixia el domini directe del senyor, i a lensems declarava el cànon que pagava i les característiques de les terres acensades. Amb aquestes declaracions el senyor territorial confeccionava els capbreus. Lemfiteuta estava també obligat a pagar lluïsme (quantitat en metàl·lic que sabonava al senyor cada vegada que es venia o es permutava el domini útil duna terra o duna casa), quindenni (un lluïsme percebut pel senyor de manera automàtica cada quinze anys per totes aquelles finques amortitzades per corporacions), la fadiga (dret preferent del titular del domini directe per a consolidar-lo amb el domini útil i aconseguir la plena propietat) i la facultat de comís per part del senyor quan sincomplien les condicions establertes mitjançant el contracte emfitèutic. Lemfiteuta, sempre que respectara el pacte contret segons les condicions destabliment fixades dacord amb les condicions vigents des de 1612, disposava lliurement del domini útil, i podia comprar, vendre o donar en herència cases i terres.
Juntament amb aquests drets sobre la terra, el duc gaudia a més dels ingressos derivats dels drets de monopolis o drets exclusius i privatius, anomenats també regalies. Eren els monopolis de forns, almàsseres, molins, botigues, hostals, carnisseries, la utilització preferent o exclusiva de muntanyes i prats, aigües de reg, caça i pesca.Tots apareixen detallats en el document.A més daquests drets senyorials, el camperolat havia dafrontar el pagament del delme, primícia, terç-delme, equivalent i altres contribucions extraordinàries. De vegades, com en aquest cas, la percepció dalguns daquests drets havia passat a mans dels titulars de la senyoria o existien contenciosos oberts en relació amb alguns dells.
En ser un territori ocupat majoritàriament per població musulmana, lexpulsió dels moriscos permeté nous establiments i noves condicions per als nous pobladors. Les cartes-pobla hi van establir noves capitulacions mitjançant una única escriptura pública per a totes les poblacions lany 1612, tot originant la creació, podria dir-se que ex-novo, dunes comunitats agràries bastant homogènies, per bé que amb una diferenciació social de grau. El gros de les càrregues venia determinat pel pagament de censos en diners per les cases (6 diners per lliura del terç del valor en el cas de les poblacions de la Serra dEslida) i terres (4 sous per cafissada de regadiu i 16 diners per cafissada de secà), així com censos en espècie (1/8 part tant en secà como en regadiu, tret dels casos de Fanzara i Geldo, on era 1/6 en el regadiu).Aquestes capitulacions, amb modificacions a favor dels emfiteutes en algun cas, fruit de concòrdies, són les que romanien vigents en el moment de la visita.[12] De fet, el seu nucli bàsic se centra en la revisió per part delcomptador de la casa ducal de tots els capítols pactats en el moment de procedir al repartiment de cases, terres i altres drets senyorials. No sha doblidar que era un procés obert. La prova nés que la visita va ser aprofitada pel procurador senyorial per a fer o ratificar lestabliment de més dun centenar de casos entre cases i terres.