Aquesta visita correspon a un moment en què ladministració de la casa de Medinaceli es feia amb molta cura. Com per a altres grans cases nobiliàries dàmbit estatal, la gestió i administració dels seus patrimonis es complicà progressivament. Si en la segona meitat del Sis-cents, via escrivania de comptes, el duc nomenava una persona de confiança perquè «tomara cuentas» al tresorer i administrador general de les rendes dels seus estats valencians, a mitjan segle XVIII shi havien de remetre ja a la comptadoria central dels Medinaceli a Madrid.A grans trets les reformes administratives a què ens referim donen la imatge duna aristocràcia capaç dajustar-se al canvi de les formes de dominació política i de mantenir la seua influència; fins i tot és versemblant que la seua àmplia xarxa de relacions li permetera de neutralitzar els intendents, les audiències i les cancelleries. Com indica Ch.Windler,
[...] Gràcies a la seua administració a Madrid, a les seues comptaduries, a les seues majordomies i als seus agents als principal tribunals, la casa de Medinaceli disposava duna àmplia xarxa de relacions recolzada en un marc institucional [...] Abans de les reformes, la casa ducal acostumava a confiar les seues administracions locals a persones adscrites al seu cercle, reclutades entre les elites locals i els clients dels poderosos. No obstant això, durant el segle XVIII sobserva a tots els nivells una clara professionalització del personal administratiu, cercant el servei incondicional al senyor i la neutralitat envers les diferents faccions locals. El que més comptava era la competència professional, la discreció i la manca darrelament als pobles on anaven destinats [...] Els empleats de les comptaduries estaven sotmesos a constants trasllats, que podien dur-los per tota la Península, i vivien dun sou fix, completat amb diferents prestacions, que contribuïen a donar al funcionari una gran seguretat material i enfortien les relacions de client entre ell i el seu senyor.[10]
A mena dexemple: els establiments de terres i cases, que havien estat tradicionalment a càrrec del governador i alcalde major de cada estat senyorial, des del decret del 10 de novembre de 1756 passaren a ser competència exclusiva del comptador major i procurador general de la comptadoria central de València per a tots els estats ducals dels Medinaceli en terres valencianes.
Amb una administració eficient i cada vegada millor assessorat, era el mateix duc qui signava personalment les ordres, decrets i instruccions de comptadoria que fonamenten les visites que ací es relacionen. El decret del 15 de novembre de 1764 resumeix a la perfecció la preocupació i els objectius del duc de Mediaceli:
Reconociendo que el manejo de esos estados ha sido confuso y poco útil a mi hacienda, así porque las reglas establecidas anteriormente lleban uniformidad con los fueros a que estaba sugeto en general ese Reyno y sus tribunales, como porque las faltas de cabrebaciones a sus tiempos y la omisión de mis dependientes no han procurado a proporción del fomento que han ido teniendo los frutos y posesiones, poner al conato respectivo al aumento y conocimiento de derechos, fincas, y demás que corresponda. He resuelto se forme la conjunta intrucción para que su observancia contenga los perjuicios sufridos hasta el presente y facilite el buen orden y régimen, que apetezco para el logro del aumento de mi hacienda, beneficio de mis pueblos y vasallos y claridad de mis derechos y regalías.
Les instruccions posteriors, en el seu capítol 15 expressaven la necessitat defectuar un
[...] reconocimiento ocular de las cosas, por lo expuestos que están a engaños los informes que se toman [per la qual cosa] se haze preciso que de quando en quando se visiten y reconozcan formalmente a mi nombre por la persona que yo diputare para ello.
Es tractava, en definitiva, de «[...] tomar el devido conocimiento del estado de los derechos, regalías y obras para poder disponer lo combeniente a la recuperazión, conserbazión y reparos que se nezesiten»; i, sobretot, segons consta en el decret ducal del 15 de novembre de 1764,
[...] cortar los perjuizios sufridos hasta de presente y facilitar el buen orden y régimen que apetezco para el logro del augmento de mi hazienda, benefizio de mis vasallos y pueblos y claridad de mis derechos y regalías.
En altres paraules, el control exhaustiu (sobre les possessions, regalies, privilegis i rendes senyorials) que duia implícit aquesta inspecció esdevenia fonamental, atés que la seua finalitat última era, duna banda, evitar fraus; i, duna altra, lobservança i manteniment del règim senyorial vigent. Com per a moltes altres comarques valencianes, la contestació social generalitzada a les prestacions i exigències feudals hi estava encara per vindre.
Les visites que es van efectuar entre setembre i octubre de 1765, i entre abril i juny de 1766, respectivament, se centraren en les poblacions pròpies de la senyoria a lanomenada baronia dEslida (Fanzara, Sueras, Veo, Alcúdia de Veo, Aín i Eslida) i al marquesat (Dénia, Xàbia, el Verger i Poble Nou de Benitatxell), però també van tenir en compte la situació existent en daltres on la casa era titular de la jurisdicció suprema amb mer i mixt imperi, encara que els seus propietaris foren senyors alfonsins. En aquest darrer cas, sintentava esbrinar la situació concreta del pagament de determinats drets (com ara el terç delme) i controlar els establiments que es feien en els termes particulars de cada població i en els seus límits perquè, en formar part de lanomenat «terme general de Dénia», estaven sota la jurisdicció del marqués de Dénia i hi necessitaven la seua autorització; de fet, els treballs efectuats abans de delimitació i amollonament dels diferents termes municipals que formaven el marquesat constituïren un element fonamental daquesta inspecció.
Lencarregat de realitzar el reconeixement fou Baltasar Venero de Valera, comptador major i procurador general del duc de Medinaceli a lantic Regne de València. Hi va estar assistit, en qualitat de secretari per a redactar les actes i diligències, per Juan Antonio Catalá Ruiz, escrivà públic i oficial de lesmentada comptadoria de València. Les visites girades responen a un mateix esquema: suposava lexamen de
[...] sus concejos, justicias y regimientos, archivos, juzgados, escrivanías y asientos y efectos de penas de cámara [...] sus términos o recintos en general, con expresión de sus situaciones y estado, y clases de sus moradores y vezindarios, frutos y cosechas que produzen y demás digno de atención que se note y en que tenga algún particular interés.
Shi especifica, així mateix, la necessitat descorcollar lestat del
[...] castillo, palacios, puertos, edifizios y demás obras privativas de su excelencia muy ilustre y de las regalías que al presente posea; de las obras y reparos que se nezesiten para conserbar las que lo requieran; y del estado y responsión de derechos, de censos, partizión de frutos, luismos y demás que por reales donaziones y capítulos de población en donde les haya [...] Y todo a fin de tomar el devido conocimiento del estado de los derechos, regalías y obras para poder disponer lo combeniente a la recuperazión, conserbazión y reparos que se necesiten.
Els documents acaben amb un apartat on sespecifiquen les propostes definitives dels agents visitadors per tal devitar i superar «los perjuicios contra los derechos y la hacienda de su execelencia». Aquesta secció revisa totes les qüestions problemàtiques detectades anteriorment i es caracteritza no podia ser duna altra manera per la defensa dels interessos de la casa de Medinaceli.