El llibre es completa amb una introducció en què saborden problemes de fonts i mètodes per a lestudi de la religió grega. I es tanca amb dos capítols de gran interès per als no interessats especialment en la religió i la mitologia gregues però sí en el seu reex en la literatura i lart o la tradició mitogràca europea.
En denitiva, un llibre pràctic, ben estructurat en els seus continguts, equilibrat en el seu tractament, amb amplíssimes referències bibliogràques, ple de suggestions i dobservacions de detall, que enriqueixen la seua arquitectura. El profà o lestudiant hi trobaran una magníca introducció a la religió i la mitologia gregues; lespecialista, una valuosa informació i un complet estat de la qüestió.
ANTONIO MELERO BELLIDO
Catedràtic de Filologia Grega
Universitat de València
INTRODUCCIÓ
Lautor daquest volum ha de manifestar en primer lloc el seu deute amb aquells lobra i lamistat dels quals lhan introduït en un espai intel·lectual i emotiu dallò més encisador: la religió de la Grècia antiga. Però també ha de reconèixer les limitacions amb què hem escomès el projecte que ara veu la llum.
Lamable lector haurà de començar per considerar que per la dimensió mateixa de la cultura grega antiga, que sestén al llarg duns dos mil anys, des de mitjan segon mil·lenni aC ns al segle V dC, es fa inviable un tractament homogeni de totes les manifestacions religioses documentades a través dels diversos períodes. Per diverses raons metodològiques entre les quals hi ha la datorgar una certa atenció a la qüestió de lherència grega en les creences religioses actuals hem mirat dassolir un grau sucient dequilibri entre els períodes arcaic, clàssic i postclàssic. Aquest és un dels eixos vertebradors del text que esteu llegint. Daltra banda, el nostre projecte no està pensat com un recull de continguts, sinó com a guia per a lestudiant universitari de religió i mitologia gregues. Per consegüent, per a la informació de caràcter més genèric, o per a la consulta dun punt concret, el lector haurà dacudir a uns altres materials disponibles en català, el nombre i la qualitat dels quals creix any rere any.[1]Si haguéssim pretès doferir un elenc de personatges, mites, rituals, cerimònies i pràctiques de caràcter religiós, hauríem fet una obra menys protosa que aquesta, per minsa que en sigui la utilitat.
La línia mestra que hem seguit al llarg de la redacció ha estat la de supeditar els continguts de caràcter mitològic potser els més atractius per a la major part dels lectors a aquells que sinsereixen, en canvi, en lesfera de la religió i el culte. Quan hem dedicat una atenció preferent als aspectes mitològics ho hem fet en la nostra condició de lòlegs, és a dir, atorgant la veu principal als textos i, més en concret, als literaris, i duna manera necessàriament sumària, però articulada en la doble perspectiva dels gèneres i de les èpoques. Hauria estat molt més senzill resseguir diacrònicament o geogràcament lextens i amè espai de la Grècia mítica bo i servant les exigències de claredat i rigorositat que un manual ha dacreditar. Hem pres, però, una opció més agosarada i complexa. El lector jutjarà si lelecció ha estat la correcta.
El present llibre està concebut, doncs, com a instrument didàctic que serveixi al lector de guiatge necessari per arribar a un cert grau de coneixement tant dels problemes plantejats per la religió grega antiga, com dels plantejaments metodològics passats i presents amb què es pretén de resoldrels. La qüestió és feixuga i només lalleugereix la familiaritat amb un cabal de lectures, en primer lloc les literàries. Però comptem amb un aliat que aplana totes les dicultats: linterès amb què el món modern es mira un discurs religiós que no és fet de dogmes ni preceptes, que no parteix duna posició exageradament antropocèntrica, racista o xenòfoba, que no pretén la imposició dun credo a uns altres pobles i cultures. Un discurs que es troba en obres de tan encisadora i bella poesia com les de lepopeia homèrica, les tragèdies, els epinicis de Píndar. Tal vegada el millor daquest manual sigui la invitació constant a llegir el que no és simple literatura, sinó part de la més profunda, sincera i noble reexió de lésser humà sobre la seua condició.
Laltra mancança daquesta Introducció a la religió i la mitologia gregueses deu, com abans a la dimensió temporal, a lespacial. Tot i la no gaire extensa àrea geogràca de la Grècia estricta, a totes dues ribes de lEgeu, el cert és que la cultura hel·lènica la grecitat, si ens és permès de fer servir el títol dun bell poemari de Ritsos sestén a lèpoca clàssica per un bon terç de la península itàlica, per la major part de Sicília i encara per molts indrets costaners de la Mediterrània i la mar Negra; i a les èpoques hel·lenística i imperial aquesta grecitat amara una munió de pobles a orient i a occident. Nosaltres, però, hem hagut de prescindir de forma gairebé constant dels rics materials subministrats per la investigació arqueològica, així com de moltes dades, ara dorigen literari, sobre els cultes religiosos de totes aquestes terres. Qüestions com ara la inuència de la religió grega sobre els ritus i sobre lart documentats a la península ibèrica,
o la mixtura de les creences gregues amb les egípcies, han hagut de quedar lamentablement desateses. Per raons similars a les que hem apuntat adés, tampoc no ens hem ocupat ni dels llocs de culte ni de les representacions artístiques dinterès per a lestudi de la religió, dos aspectes molt ben atesos per algunes de les monograes més recents.
Dacord també amb el nostre programa hem defugit docupar-nos dun altre capítol ben atractiu com ara el de lherència religiosa indoeuropea. Es fan algunes precisions als primers quatre capítols només per lestricta necessitat dabordar qüestions de rerefons que creiem imprescindibles per a la comprensióde la religió grega antiga. Esperem dels destinataris daquest llibre que sàpiguenacceptar de bon grau les raons que ens han assistit a lhora de circumscriure labast de la matèria a tractar.
No volem acabar aquesta breu introducció sense fer constar el nostre agraïment als companys de qui al llarg dels anys hem après tantes bones lliçonssobre la Grècia antiga: José Carlos Bermejo Barrera i Marco V. García Quintela(Universitat de Santiago de Compostel·la), Ana Iriarte (Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea), Joan Baptista Llinares (Universitat de València) i Antonio Melero (Universitat deValència), que ha tingut la gentilesa de fer precediraquest llibre amb la veu autoritzada del seu pròleg.
[1] La bibliograa existent en català consta duna única monograa útil per a lalumnat universitari larestasónmaterialsperalensenyamentsecundariobligatori.Estractadunmanualdemitologiagrega J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau, La mitologia clàssica: literatura, art, música, Barcelona1994 de caràcter descriptiu, molt atent a la projecció dels mitemes en les diverses manifestacions delart i que en cap cas no presta atenció a la religió. El mateix sha de dir dels diccionaris de mitologiadisponibles, entre els quals sha de destacar el de M. Grant i J. Hazel, Diccionari de mitologia clàssica, Barcelona 1997. Aptes tan sols per a la consulta del gran públic són els breviaris de J. Pinsent,Mitologia grega, Barcelona 1989, i J. Parramon, Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona1997. Sobre el concepte i les funcions de la mitologia shan de destacar les dues monograes de L.Duch, Mite i cultura. Aproximació a la logomítica I, PAM, 1995, i Mite i interpretació. Aproximació a la logomítica II, PAM, 1996, així com la de J. Prat, La mitologia i la seva interpretació, Barcelona1984. Cap delles, però, no aborda de manera substancial la interpretació dels mites grecs. Tampoc noho fa una altra interessant i útil aportació de L. Duch, la seua Antropologia de la religió, PAM, 1997.