El text daquestes parts comença amb una gran inicial embotida corresponent a la lletra S (Sia), la part grossa del qual està dividida a lample per una línia escotada, en dos mitats, pintades cada una dun color diferent, blau i roig. La lletra està sobre un fons filigranat que va alternant en roig i blau. Té una sagnia de vuit línies. La còpia de cada cens comença també amb la lletra S (Sia), que és una inicial filigranada en roig i blau decorada per una xarxa densa i regular de filigranes executades a tinta negra, que té una sagnia de tres línies. Els traços en la part exterior de la lletra són espirals que sallarguen de manera exagerada en fins tentacles. La part interior de la lletra són petits cercles alineats tancats al seu torn en altres cercles més grans. Hi ha 13 inicials embotides que indiquen cada festa i 251 de linici de cada cens. En total hi ha en el Capbreu 715 inicials.
Des del punt de vista de la il·luminació el més destacat del Capbreu és lúnica i magnífica miniatura historiada, perfectament conservada, no així el text escrit que lacompanya, la tinta del qual està molt desgastada a causa de lexpectació i curiositat que ha despertat esta pàgina en els diferents llocs pels quals ha anat passant el llibre.
La miniatura, de mitja caixa, que correspon a la inicial C de Com, ocupa una sagnia de 13 línies. Damunt della les 9 línies de la rúbrica traçades en gòtica textual donen començament en el foli 22r a la fundació de la Confraria i, com hem comentat anteriorment, corresponen a un capbreu de 1399.
Gràcies al coneixement del contingut del text, i sabent la relació que existeix en tot còdex entre la miniatura i allò que sha escrit en el mateix foli en què ambdós conviuen, el tema de la miniatura simbolitza lacte solemne de dotar una donzella amb el cot i mantell vermell, o siga, lentrega a lagraciada de laixovar personal amb què lobsequiava la Confraria, integrat, molt especialment, per el cot o vestit i el caputxó o mantell. La referida donzella es troba en actitud orant, i està vestida ja amb el cot. També és de color roig el caputxó que va a col·locar-li un dels dos barons que figuren junt amb la promesa, i que representen, segurament, un patró i el sastre, perquè exercia, com és lògic, un paper tan important el confeccionador de laixovar, que primitivament era qui, amb el síndic de la Confraria, acompanyava lagraciada en la cerimònia datorgament de dot i missa de casament. Els gestos i les expressions dels rostres ens ajuden a comprendre aquest moment i estan carregats de realisme. Lescena té eixe caràcter quotidià de la pintura medieval del gòtic internacional, preocupada per representar lanecdòtic.
La caplletra té brots blaus rematats en rosa siena que forma la lletra C amb les típiques fulles de card en els seus extrems. Apareix sobre un fons daurat amb les vores lobulades rematades per perles. En el seu interior quatre figures, dos de cos sencer, el patró i el sastre, encara que no sels veuen els peus, dempeus sobre un sòl de rombes blancs i negres, una xica agenollada amb les mans juntes en actitud orant i una quarta que correspon a un cap dàngel que aguaita des del cel. Pareixen enganxades sobre un fons enreixat format per petits quadrats amb una creu en aspa daurada al seu interior. Els personatges estan en tres plans distints, mantenen una postura hieràtica en posició de tres quarts i lescena, que transcorre en una estança tancada, no té tridimensionalitat.
El patró, situat dempeus a lesquerra i dirigint la seua mirada cap al caputxó, mostra en el seu rostre mig somrient la barba partida, el front obert i el cap descobert en què saprecia una calvície avançada. Va abillat fins als peus amb una gonella groga i capa curta amb caputxó del mateix color, botonada al pit i folrada de pell blanca, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyida a la cintura en la part dreta una espasa enfundada en una beina de color rosa. Els plecs del vestit són unes línies verticals i algunes corbes per a marcar els braços estesos subjectant el mantell rectangular roig de llana que li entrega el sastre.
El sastre, situat dempeus a la dreta, en un nivell un poc inferior al del patró i dirigint la seua mirada cap a ell, vist gonella blau fosc fins als peus i capa curta del mateix color, botonada al pit, a sota una camisa amb mànegues ajustades de color rosa. Cenyit a la cintura en la part esquerra un punyal enfundat en una beina de color rosa. Amb les seues mans esteses acosta el caputxó al patró. El front obert deixa veure un abundant pèl bombat pentinat amb ratlla al mig que cau per sota les orelles.
Enmig dells, agenollada, de cara al patró està la jove, de qui es veu mig cos, i es troba vestida ja amb el cot roig de mànegues amples. Té unes grans mans juntes i els plecs deixen entreveure la forma dels pits i els braços doblegats. Porta lligada la cintura, però ho tapa la mànega esquerra, que és lúnica que es veu. El seu cabell castany és llarg, pentinat amb ratlla al mig i li cau fins als muscles. Lexpressió del seu rostre delata serietat i emoció continguda.
Per damunt de la figura del sastre irromp des del cel un querubí dins dun cercle amb quatre lòbuls, blaus en la vora i els espais entre ells en roig, en senyal daprovació divina.
La miniatura creiem amb tota probabilitat que va ser realitzada en 1400 en el taller de Domingo Crespí, iniciador de lescola dil·luminació valenciana, per les seues semblances amb les miniatures de lAureum Opus o Llibre de Privilegis de lArxiu Municipal dAlzira, realitzades en eixe taller.55 Quant a lautoria no ens atrevim a fixar-la de manera precisa ja que les dades que hem trobat sobre les despeses ocasionades per la confecció dun capbreu en 1399, a què pertany el quadern on està lúnica miniatura daquest Capbreu que estem descrivint, només diuen açò: «Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s.»,56 i no especifica el nom. No obstant això, no seria desgavellat atribuir-la al mateix Domingo Crespí per la relació que aquest mantenia amb la Confraria, ja que, posteriorment, concretament en 1418, trobem Domingo Crespí, «il·luminador», que paga un cens de 5 sous a la Confraria «sobre terra en lo dit terme de Ruçafa», en la festa de sant Miquel.
La Confraria dÒrfenes a Maridar amb un segle dexistència formada per un grup de mercaders adinerats, que constitueixen la burgesia incipient de la ciutat de València, busquen en la confecció del llibre dels censos i en la seua decoració, encara que, en el cas daquest Capbreu amb una sola miniatura perquè el contingut del llibre no requereix més, un element de prestigi. Els confrares, desitjant representar el poder de la corporació, busquen els millors artistes, a qui tenen major prestigi del moment i són els seus clients a imitació dels reis i de les institucions de la ciutat, com són el Consell municipal i la catedral de València.
Seguint en aquesta línia, al confeccionar un nou capbreu en 1470 encarreguen la il·luminació del llibre als artistes més prestigiosos de la ciutat. Miquel Adzuara, germà menor de Domingo,57 va pintar segurament els diversos centenars dinicials embotides i filigranades que hi ha al llarg del manuscrit, ja que en el llibre de comptes del majordorm Pere Bou sarreplega la bestreta que li paguen: «Més doní al inluminador que fon en Atzuara per bestreta XXX sous com no sia acabat fins: Il. X s.».58 Un altre artista, que el mateix llibre de comptes anomena com Crespí, tal vegada es referisca a Pere Crespí el Jove, fill de Pere Crespí i nét de Domingo Crespí,59 va cobrar 18 sous per il·luminar la rúbrica que hi ha al començament de cada festa en la part superior del full.