El text es presenta a línia tirada i el foli està pautat a tinta per a lescriptura i per a limitar els marges. Conté unes 29 línies per foli amb un interlineat de 10 mm; la caixa descriptura presenta unes mesures de 285 × 143 mm (37 mm el marge superior, 95 mm el marge inferior segons els casos, 35 mm el marge esquerre i 75 mm el dret).
La foliació és doble i està situada en langle superior dret en el recte del full: una antiga en números romans de color roig en què no sobserva la norma aritmètica per la qual els signes I, X, C no podien repetir-se més de tres vegades, que comprén des de l1 fins al 482; i una altra posterior en xifres àrabs feta en el segle XVI, tal vegada quan es va enquadernar novament el llibre, situada al costat esquerre o dret de lanterior, des del foli 13 fins al 468. Poden apreciar-se restes dels folis 4 al 12 tallats a lenquadernar-se. Estan en blanc els folis 19r-21v, 31v-35v, 36v-38v, 55r-v, 171r-172v, 188r-194v, 242r-v, 247r-257v, 280r-295v, 301r-304v, 363r-366v, 375r-438v, 442r-447v, 454r-460v, 463r-v, 467r-471v, 474r-v, i 482r-v.
Lenquadernació, sense decoració, no és loriginal, aquesta va ser renovada a mitjan segle XVI.50 És de fusta amb coberta plena de badana fina de color fosc amb taques i un poc deteriorada en la part superior, amb quatre nervis en el llom, costura en cadeneta formada per una filera de nucs que shan cosit als quaderns en el cap i peu. Els nervis no entren en la tapa, es tallen a laltura de la pestanya quedant lenquadernació subjecta per les guardes i les peces de reforç. Queden quatre restes corresponents a dues cintes de cuiro clavat en les tapes amb set tatxes per a poder tancar i lligar el llibre.
Lescriptura és gòtica textual en el setè quadern corresponent a la fi del segle XIV, gòtica redona amb traços dhumanística i humanística cursiva en la resta del manuscrit. Quatre tintes: blava i roja per als encapçalaments i inicials filigranades, majúscules gòtiques arredonides procedents de lalfabet uncial, negra per a les lletres ia manifest o només les lletres ia de la paraula Sia en els folis que segueixen als de linici de cada festivitat, la resta en color sépia i els afegits posteriors en tinta sépia més o menys clara i negra.
Té inicials de grans mides amb adorns alternant en roig i blau fetes després de la còpia del Capbreu, ja que els filets es fiquen per lescriptura del text. Les parts escrites en gòtica textual porten un petit traç vertical roig en linterior dalgunes lletres.
Els dos primers quaderns contenen un índex alfabètic o abecedari on sarrepleguen els noms dels censataris i al costat remeten al foli on es troben assentats. És un curiós doble índex en què estan agrupats els noms en 19 lletres majúscules corresponents a lescriptura gòtica redona de mòdul gran (A, B, C, D, E, F, G, I, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, X), situades en el marge superior dret del recte en tres folis, per a la A i la B, i en dos folis, per a la resta de lletres, totes en color blau sobre filigrana roja. Cada lletra porta disposada en cada foli recte i vers en dos columnes (de tres lletres, excepte la darrera que és de dues lletres, només per als folis de la A i la B, i de cinc lletres per a la resta de lalfabet) 20 lletres també majúscules gòtiques redones (ací inclouen la I) iniciant la A en color blau sobre filigrana roja (en els folis corresponents a la A, B i C) i en color roig sobre filigrana blava en la resta de lalfabet, alternant els colors, amb una equivocació en el primer foli de la C en què es repeteix el color blau en les lletres E i F, que a lorganitzar a partir daquest foli els noms en dos columnes de cinc lletres queden en paral·lel les lletres del mateix color de cada columna i alternen els colors en la mateixa columna. A partir del foli amb la lletra D, la inicial A serà roja sobre filigrana blava i les successives lletres se naniran alternant en els seus colors.
Al peu de cada lletra en columna escriuen en humanística cursiva el nom de la persona, el seu cognom i el foli on es troba el cens. La inicial del nom correspon amb la majúscula que està en el marge superior dret del foli i la inicial del cognom amb la lletra de la columna.51 El copista que va preparar els índexs va escriure una petita lletra minúscula davís en lespai en blanc destinada a guiar el treball posterior de lil·luminador que la dibuixaria en majúscula i que pot veures en linterior de les mateixes. En alguns casos saprofita eixa majúscula per a iniciar el nom de la persona censatari52 i en eixe cas el nom està a la mateixa altura que la lletra i els noms que li segueixen estan en columna; en les altres lletres els noms estan en columna sota la lletra. Alguns noms porten una petita creu al marge esquerre que podria deures a algun recompte o alguna cosa semblant. En total, en la part díndexs hi ha 419 majúscules que es van deixar preparades per a anar afegint els noms. Líndex es va realitzar després de copiar tots els censos53 i amb el temps se li van anar afegint més noms, per mans posteriors, a mesura que també al peu de cada registre de censos el notari anotava la persona a qui corresponia pagar el dit cens per haver-se traspassat la propietat, que en alguns casos arriba fins 1651, per la qual cosa podem dir que aquest Capbreu va estar en ús quasi dos segles, fins que a mitjan segle XVII sen va confeccionar un altre a partir daquest, ja que apareixen notes al marge que així ho indiquen.54
Cada part del text comença amb una inicial filigranada pintada en blau, com la lletra H (Hoc est, f. 13r), la Q (Quoniam, f. 15r), la E (En nom, f. 22r, Encara, f. 22v, 23r, 23v, E per, f. 24r), la F (Frater, f. 24v), la R (Raimundus, f. 26r), la L (Lhonorable, f. 27r, 27v) i la A (A dotze, f. 36r, Arnaldus, f. 25r) o en roig, com la lletra N (Noverint, f. 18r, 26v), la P (Primerament, f. 22v), la E (Enadim, f. 23r, Encara, f. 23r, 23v), la R (Rodericus, f. 24r), la A (Ab carta, f. 27r, Appar, f. 27v) i la L (LAlmoyna, f. 36r), sobre fons filigranat en color contrari. Apareixen dos inicials embotides sobre fons filigranat en roig i blau corresponents a la lletra L (Lhonorable, f. 27r) i A (A dotze, f. 36r). En aquesta part hi ha 32 inicials pintades.
La rúbrica, que ocupa nou línies (f. 22r), està escrita en lletra formada de la fi del segle XIV i correspon a la part més antiga del Capbreu que tracta de la fundació de la Confraria. A sota hi ha la miniatura historiada que ocupa un sagnat de 13 línies i que descrivim més avant.
La part relativa a les festes litúrgiques dedicades al Senyor (Pasqua de Resurrecció i Nadal), a lEsperit Sant (Pasqua de Quinquagèsima o 50 dies després de la Pasqua), a la Mare de Déu (Santa Maria dagost, Santa Maria de febrer i Santa Maria de març) o als sants (sant Joan de juny, sant Miquel, Tots Sants, sant Andreu i sant Vicent Màrtir) i a Carnestoltes (festa que té lloc immediatament abans de la Quaresma cristiana, amb data variable entre febrer i març segons lany) en les quals es pagaven els censos, està sempre copiada en el recte del foli. Com la il·luminació del llibre i lescriptura del títol de cada part ha sigut posterior a lescriptura del Capbreu, el títol, sempre en escriptura gòtica textual però de mòdul gran i en roig, està a un costat i a laltre de la data que encapçala el cens, entre dos línies a tinta a manera de pauta.