Lheterogeneïtat dels textos presentats mostra que el tema objecte del nostre estudi ha ocupat un lloc central en la tradició losòca; al mateix temps, els textos extrets de la premsa i de revistes pretenen mostrar que la reexió sobre largumentació no es pot fer des del buit formal, sinó analitzant raonaments concrets amb què lhome i la dona actuals pensen la realitat davui i amb els quals justiquen decisions importants que afecten lorganització personal i social de la nostra vida. Hem procurat que els textos dactualitat seleccionats no es referisquen a problemes excessivament circumstancials, ja que aquests podrien perdre linterès passat un cert temps; en realitat, aquests textos sobrin i, al mateix temps, obrin els problemes propis dun curs introductori de losoa. Almenys creiem que aquesta forma dendinsar-se en la losoa és la més adequada. Del que sí que podem oferir garantia és del caràcter incentivador del diàleg i de la reexió daquest curs de losoa que, en realitat, sobri sobre la totalitat del temari ocial adoptant la lògica de largumentació.
En el primer capítol sexposen els ns de largumentació, la qual es presenta com una acció encaminada a lentesa aconseguida per mitjà de raons i susceptible de crítica. La lògica és la disciplina que des dAristòtil socupa destudiar les regles dels arguments. Però aquests poden ser considerats com a estructures formals ideals (dimensió sintacticosemàntica) o com a exemplars concrets que utilitzem en un context determinat i amb unes intencions particulars (dimensió pragmàtica). El primer punt de vista ha sigut ladoptat per la lògica formal, i el segon, per la lògica informal o teoria de largumentació, el que antigament sanomenava retòrica. Aquesta disciplina ha tingut mala premsa, perquè sha presentat, ben sovint, com un conjunt de recursos estilístics encaminats més aviat a embellir el discurs i a persuadir, sense interessar-se per la veritat del que es diu i, en molts casos, servint exclusivament als interessos dun o altre poder (eclesiàstic, econòmic, dun grup social). Però a mitjan segle XX, coincidint també amb linterès que el llenguatge ordinari i la seua dimensió pragmàtica cobra entre els lòsofs, ressorgirà una retòrica (la nova retòrica) que, com en Plató i Aristòtil, té a veure amb la dialèctica i la veritat o, millor dit, amb la versemblança. El nostre interès en aquest llibre se centra més en la consideració dels arguments tenint en compte la seua dimensió pragmàtica (lògica informal), encara que també hem introduït algunes consideracions pertanyents a la lògica formal; les valoracions de les diverses pràctiques docents associades a la difusió de la primera edició dArguments han posat en relleu que la motivació generada per aquestes consideracions i pel context danàlisi han requerit ampliacions que han comptat amb una excel·lent recepció per part de lalumnat que, adoptant altres estratègies i les formes tradicionals del programa de losoa, sol ser poc favorable als tractaments formals.
El tractament que fem dels arguments i lelenc de problemes que presentem dista molt de ser complet. El caràcter limitat de lextensió daquest material ens ha obligat a seleccionar els aspectes que hem considerat més bàsics i més interessants per a ser tractats en el curs de Filosoa, la nalitat del qual és introduir comptant únicament amb les motivacions intel·lectuals personals. Hem de conar que aquest punt de partida i linterès del tema puguen donar de si o generar altres motivacions més estrictament losòques. Tot sha fet assumint que no tenim cap raó per a exigir o pressuposar des de linici de curs que lalumne daquesta matèria, siga comuna o no, tinga vocació losòca i, en funció daquesta, en regule la presència i participació a laula. Ara bé, com reconeixia José Gaos en «La losofía y sus públicos»,[1]no tenir vocació losòca no vol dir que els alumnes no posseïsquen inquietuds intel·lectuals. Aquestes inquietuds han estat clarament considerades en lorganització daquest curs i, sobretot, han de ser considerades en el seu desenvolupament.
En el segon capítol ens ocupem de lestructura dels arguments i de les dissertacions argumentatives. Analitzem els diversos elements de què consten i prestem especial atenció al paper important que els llocs comuns (tòpics) acompleixen en el procés argumentatiu. La perspectiva adoptada per a estudiar els arguments és la pragmadialèctica, és a dir, considerem largumentació com un acte de parla (dimensió pragmàtica) en el qual se cerquen, es presenten i es contrasten raons per a justicar els nostres coneixements i les nostres accions en el context dun diàleg (dimensió dialèctica). Concloem amb lexposició de les etapes i de les regles que shan de respectar en tot diàleg argumentatiu.
En el capítol tercer sanalitzen diverses mostres argumentatives. Considerem fal·laç un argument quan violenta les regles del diàleg argumentatiu, exposades en el capítol segon, per a evitar la consecució del seu propi . Per això, la decisió de si un argument determinat és o no una fal·làcia cal prendre-la tenint en compte el context comunicatiu en què es produeix. També dediquem atenció als raonaments analògics i als que sutilitzen per a establir una relació de causa-efecte. Finalment, ens ocupem dalguns esquemes argumentatius que poden ser analitzats tenint en compte només la seua estructura formal, en virtut de la qual seran o no vàlids. Entre aquest tipus de raonaments mereixen una especial atenció els sil·logismes, tant per la importància que han tingut en la història de la lògica, com per la relativa freqüència amb què sutilitzen en la vida quotidiana com a formes de demostració.
Finalment, dediquem lúltim capítol a presentar lestreta re-lació que hi ha entre lexercici duna racionalitat argumentativa i el desenvolupament de la capacitat crítica de la raó. Pensem que laula i lescola haurien desforçar-se per convertir-se en una comunitat dinvestigació, on estudiants i professors pensen críticament la realitat que els ha tocat viure i, mitjançant el diàleg argumentatiu, tracten de donar i trobar sentit a lexperiència. La participació en una comunitat de diàleg daquest tipus exigeix el compromís amb uns determinats valors morals, sense els quals aquest no és possible. La construcció de la democràcia exigeix ciutadans que siguen capaços de pensar críticament i de dialogar amb els altres per a construir, entre tots, formes de vida raonables.
Presentem, nalment, la relació estreta que es pot establir entre la teoria de largumentació i la fonamentació de lètica i del dret.
No cal analitzar tots els textos que apareixen en aquest llibre: el professorat pot seleccionar aquells que considere més interessants per al seu grup concret destudiants. El que sí que és convenient és seguir el mateix ordre de lexposició. Després de llegir cada text convindria fer les activitats corresponents. Aquestes estan ordenades amb referència a cadascun dels textos que apareixen en el capítol, de tal manera que a cada text li correspon una activitat pensada per a formar un nivell tal de familiaritat amb el tema que faça possible la reexió.
Aquesta proposta pot ser utilitzada de maneres molt diferents. A això contribueix la formulació dactivitats incloent-hi qüestions que bé obliguen a familiaritzar-se amb tècniques necessàries per a portar endavant el treball textual, bé contribueixen a posar en clar la comprensió prèvia de lalumne dels problemes presentats en els textos o vinculats a aquests, bé a qüestionar les armacions formulades en els textos, bé a atorgar la necessària orientació o perspectiva que requereix la interpretació del text. En tots els casos hem procurat deixar clars els possibles objectius de lanàlisi i de la discussió. Daquesta manera considerem que sexemplica quelcom de fonamental: la pretensió dargumentar i discutir és un model de conducta democràtic i necessari, a més de ser imprescindible en els procediments cientícs. Els grups de valoració[2] daquest material en la presentació de la primera