professor és insubstituïble. Al seu torn, aquesta tasca requereix, per exemple, construir coneixement a partir de lexpressió per part dels estudiants d«el que pensen»; el valor decisiu daquesta primera resposta sidentica en pensar que aquesta resposta està present en el moment darrancada de la discussió i, al seu torn, en el moment nal que ha de reconsiderar la posició de partida des de la posició teòrica guanyada.
Els textos i els exercicis proposats en Arguments plantegen qüestions i problemes que abasten la pràctica totalitat dels eixos temàtics del currículum de lassignatura de Filosoa de primer de Batxillerat. Tan sols una concepció arcaica i excessivament vinculada als desenvolupaments editorials de llibres de text pot evitar guanyar els diversos temes i problemes de la manera en què ho fa Arguments; aquesta manera sempre deixa oberta la possibilitat darribar a distints nivells teòrics de desenvolupament, associats a les preguntes dels alumnes i a la tasca de magisteri del professor. Podem dir, doncs, que el llibre pot ser un bon instrument per a fer un curs introductori de losoa; en fer aquesta valoració ens veiem assistits pels judicis de diversos grups dalumnes mitjançant una enquesta anònima: ens han conrmat que el curs els ha resultat interessant i, daltra banda, que aconsegueixen un nivell de participació molt diferent del que estan habituats a tenir. Això suposa assumir que les reduïdes dimensions daquest material són les necessàries per a tot un curs, que lanàlisi i la discussió dels seus textos i activitats, que respecten i compten el ritme dassimilació i de resposta que lestudiant té en aquest nivell de la seua formació, difícilment permet cobrir tot el contingut dArguments. Trencar aquest ritme dassimilació-discussió no afavoreix de cap manera la formació de lalumne de losoa ni el seu possible interès en un futur immediat per les lectures de losoa.
De la complexitat teòrica associada a Arguments cal adonar-se en considerar els temes que shi plantegen:
Temàtica relacionada amb lepistemologia:
El llenguatge. Usos del llenguatge. Llenguatge natural, llenguatge formal.
La lògica. Implicació lògica, implicació pragmàtica. Sil·logística. Lògica denunciats.
La ciència. La demostració cientíca. El raonament hi poteticodeductiu.
La veritat.
Temàtica relacionada amb lantropologia:
Identitat-diversitat.
Interculturalitat.
Naturalesa humana.
Igualtat de gèneres.
Temàtica relacionada amb lestètica:
La bellesa.
Valoració dels judicis estètics.
Funcions de lart.
Temàtica relacionada amb losoa moral i política:
Virtuts: justícia, amistat, prudència. Ensenyament de les virtuts.
Tòpics morals. Prejudicis.
Valors. Jerarquia de valors.
Relativisme moral. Hedonisme. Eudemonisme.
Ètica kantiana. Ètica del diàleg i del discurs.
Fonamentació de normes. Legalitat/moralitat.
Drets humans.
Estat de dret.
Neoliberalisme. Estat/individu.
Retòrica i política.
Globalització. Relacions internacionals.
Crítica social.
Al nostre parer, ajudar totes aquelles persones que senten interès per la losoa a exercitar-se comunicativament en el desenvolupament de la raonabilitat, proporcionant loportunitat de participar en comunitats dinvestigació és, com va dir Dewey, la millor manera deducar ciutadans crítics i participatius, acostumats a construir el seu punt de vista propi tenint en compte les opinions dels altres i a establir acords normatius que tinguen en compte els interessos generals i permeten, al seu torn, lexercici de la diferència. Així, Arguments, des de la seua concepció, ha pretès ser una resposta adequada a un dels objectius que, segons la Unió Europea, ha de tenir tot sistema educatiu, a saber, el de vetllar per una promoció real, entre la comunitat escolar, de laprenentatge dels valors democràtics i de la participació democràtica amb la nalitat de preparar les persones per a la ciutadania activa en sintonia amb la Recomanació (2002) 12 del Comitè de Ministres del Consell dEuropa.
Espere, nalment, que aquesta proposta de curs introductori de losoa contribuïsca també a donar una altra conguració a la introducció a la losoa en moltes de les nostres aules i, així mateix, desitge que la forma datendre el programa per part daquest curs no siga mai més considerada com una forma «illegal», com una forma de no explicar el programa ocial de losoa; tot això perquè no organitza laprenentatge com les presentacions editorials en ús.
[1] J. Gaos, «La losofía y sus públicos». Vegeu també «El auditorio de la losofía», Obras completas, vol. VII, 1987.
[2] El Seminari Permanent de Filosoa José Gaos, dirigit pel professor Guillermo Quintás i amb seu al CEFIRE de Torrent (València), ha valorat diverses pràctiques docents vinculades a lús dArguments. Per això el meu reconeixement tant al procés de valoració del material dut a terme pels professors integrants del Seminari (César Casimiro, Carme Franch, Silvia Ferry, Pilar García, J. Miguel García, Diego Larraz, Carmen Rovira, J. Tomás Rubio, Alfredo Santo, Rosalía Viña), com a les valoracions dels alumnes edició castellana han corroborat no sols linterès associat a les diverses propostes i activitats, sinó que han posat en relleu un alt nivell de participació en la discussió que, en molts casos, requereix guanyar pels alumnes i per als alumnes el nivell de la perplexitat a partir de les mateixes respostes dels alumnes, que tendeixen a considerar moltes qüestions com si foren de resposta òbvia; el qüestionari amb què sobri el curs és un clar exemple daquesta necessitat i pràctica. Guanyar des daquesta obvietat la perplexitat és una de les tasques fonamentals en què el dels instituts dEducació Secundària Isabel de Villena, Benlliure, Lluís Vives, Cabanyal (València), Escola dArt (Oriola), IES Poeta Moyà (Petrer), IES Enric Valor i Clot de lIllot (el Campello), IES Peset Aleixandre de Paterna. Ells han estat els que han marcat les ampliacions teòriques requerides i assumides pel mateix context de discussió que estableix el text dArguments, tal com va proposar inicialment G. Quintás quan es va tractar la hipòtesi de treball del seminari amb vista a la valoració i millora del text de la primera edició (Argumentos). Ara bé, aquests desenvolupaments teòrics i ampliacions no queden inclosos i desplegats en Arguments. Lexperiència a laula ha mostrat que les mateixes pràctiques docents analitzades recomanen que aquests desenvolupaments teòrics siguen programats en cada cas concret pel professor de cada grup, que han de quedar arreplegats en el quadern de losoa, ser objecte de revisió per part del professor i que, nalment, han de congurarse en cada aula i segons la mateixa recepció i interés que lalumnat atorga a lanàlisi concreta dun o altre text, duna o altra pregunta. Per això no queden arreplegades ni marcades o indicades en aquesta nova edició, atesa la dispersió que sha generat en els diversos grups les pràctiques dels quals han estat analitzades; dispersió que aquest grup de valoració ha entés com a expressiva dels diversos interessos de cada aula.