PER SABER-NE MÉS
PRÀCTIQUES
7. Empresa, relacions laborals i patronals
1. Les relacions laborals a lempresa
2. Pràctiques empresarials en làmbit de les relacions laborals
3. Les patronals
4. Lògica dactuació i futur
PER SABER-NE MÉS
PRÀCTIQUES
8. Lestat en les relacions laborals
1. Sistemes polítics actuals: les democràcies representatives
2. La intervenció de lestat en làmbit econòmic després de la Segona Guerra Mundial
3. Lestat i els seus diferents eixos dintervenció en làmbit de les relacions laborals
4. Lestat com a regulador, garant i àrbitre de les relacions laborals
5. Lestat com a integrador: la pràctica corporatista als anys setanta
6. Lestat com a productor de polítiques docupació i com a ocupador
PER SABER-NE MÉS
PRÀCTIQUES
9. Protesta i conflicte laboral
2. Els orígens de les actuals formes de protesta laboral
3. Levolució de la conflictivitat obrera
4. La conflictivitat i les relacions laborals al centre de treball
PER SABER-NE MÉS
PRÀCTIQUES
10. Conflicte i negociació col·lectiva
1. La gestió del conflicte laboral: la seua institucionalització
2. La negociació col·lectiva
3. Representació i negociació col·lectiva en el sector privat
4. Representació i negociació en el sector públic
5. La negociació col·lectiva en lactualitat: descentralització i internacionalització
6. Les relacions laborals en làmbit de la Unió Europea
PER SABER-NE MÉS
PRÀCTIQUES
11. Models econòmics i desenvolupament de les relacions laborals
1. El «curt segle XX»: una mirada breu al seu decurs en les societats pluralistes
2. Els models econòmics liberal i keynesià
4. Causes de la crisi del model keynesià de funcionament de leconomia
5. El capitalisme desorganitzat: descentralització productiva, individualització creixent de les relacions docupació i precarietat laboral
6. Mirant cap al futur: capitalisme desorganitzat davant capitalisme organitzat
PER SABER-NE MÉS
PRÀCTIQUES
12. Les relacions laborals a lestat espanyol
1. Les relacions laborals sota la dictadura franquista
2. La transició política i la configuració de les relacions laborals
3. Els empresaris i les patronals
4. Els sindicats
5. Lentorn institucional de les relacions laborals
7. Conflicte i protesta laboral a lestat espanyol
8. Conflicte i negociació col·lectiva
9. Les relacions laborals a lestat espanyol: diversificació normalitzadora i afebliment de la part social
PER SABER-NE MÉS
PRÀCTIQUES
Bibliografia
Índex analític
Col·lecció Educació
Pròleg
Un marc de relacions socials per damunt dels països?
Lexcel·lent manual de Miguel Ángel García Calavia que tinc lhonor de prologar, cobreix perfectament tot làmbit dallò que avui podríem qualificar de relacions laborals sense entrar ara en la polèmica de si seria millor indicar el tema com a «relacions docupació», incloent-hi aspectes que altres autors reservarien a una «sociologia del treball», però que ací convé introduir per no perdre la perspectiva general. També és prou crític com per posar de manifest tots els problemes, encara els dinterpretació, que avui hi ha en aquest camp. En aquest aspecte, em prendria la llibertat de suggerir que la complexitat de les ciències socials també shauria de manifestar ací amb més força, per tal com avui no entenem bé el treball i la seua expressió social i la seua anàlisi sociològica si no tenim en compte també leconomia, la psicologia i la ciència política a més del dret, que ja el solem tenir en compte, de vegades en excés, perquè tots aquests punts de vista estan enriquint la sociologia.
Dit això, gairebé que em podria deturar, però atès que mhan demanat un pròleg perquè en diga alguna cosa, magradaria mirar dafegir algun altre pensament sobre el que podríem anomenar un marc superior de relacions laborals en aquest cas, la Unió Europea, una cosa que hauria de constituir laspiració dels actors socials, particularment els relacionats amb els treballadors, i dels experts.
Al llarg de la història recent, els acords entre capital i treball amb compromisos de lestat, assolits després de dures lluites, han estat la base dels estats de benestar a lEuropa central i nòrdica. Amb diferències entre països, tant pel que fa a temporalitat, com a la qualitat daquest benestar. Els països del sud dEuropa shi afegeixen en època molt recent. Lestabilitat daquest benestar es basava principalment en una sèrie de drets laborals, i daltres de socials com a corol·lari dels anteriors, aconseguits a través de les relacions laborals. Però, el gran canvi econòmic que suposa la construcció del Mercat Únic a la Unió Europea no està tenint contrapartida social. El Tractat de Maestrich no va tenir un capítol de drets socials i laborals, malgrat les pressions dels sindicats i del suport dalguns partits. Les raons de fons daixò shan de veure en la dinàmica mateixa que guia la globalització. En realitat, no és que el mercat haja substituït la política, sinó que aquesta sha decantat clarament a favor de certs interessos, cosa que també dificulta la construcció política i social dEuropa.
Llevat de qüestions que interessen directament lordre social que garanteix una productivitat sense problemes, els que manen a la Unió Europea, el Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia, intenten desentendres de la garantia dels drets socials i laborals o, dit altrament, no estan disposats a propiciar aquesta vegada a nivell dUnió Europea els acords socials que constituïren la base del desenvolupament econòmic i social en el passat. Alhora, però, a nivell de cada país safebleixen els drets laborals i socials conquerits històricament. Encara que això no vol dir que es done per igual a cada país (alguns daquests països malden per mantenir en part el seu statu quo) ni per a cada col·lectiu social.
Els poders econòmics de la Unió Europea, les multinacionals (que són principalment angleses, alemanyes i franceses, i des de fa pocs anys també espanyoles), gràcies a polítiques afins, volen consolidar-la com una de les regions globals amb major força. I aquesta vegada la consolidació és sobre la base de lafebliment dels drets dels treballadors. En realitat, la Unió és una gran plataforma de les multinacionals globals que tenen la possibilitat descollir localització dins seu, en els seus límits o en qualsevol punt del globus. Per això, es requereixen pocs drets i poques garanties, i sobretot una altra regulació, més que desregulació com en diuen alguns.