A més a més, la inserció social és un procés on intervenen diversos actors que podem agrupar, a efectes expositius, en dos blocs grans i heterogenis: la societat receptora i els col·lectius dimmigrants. Quan des de mitjans oficials i acadèmics sinsisteix en la responsabilitat de limmigrant en la seua inserció, cal destacar que la inserció social suposa una relació profundament desigual. Nosaltres, com a societat receptora, tenim la posició dominant i els immigrants constitueixen una minoria, estranya i estrangera, que intenta fer-se un lloc social des del qual iniciar una nova vida. Per tant, la responsabilitat en el bon o mal resultat del procés dinserció és també desigual. Per altra banda, que els immigrants constituesquen una minoria no fa dells simples vectors passius de les tendències estructurals i institucionals. Les persones immigrants, els grups familiars i els col·lectius, desenvolupen una diversitat diniciatives i estratègies per a aconseguir una inserció més satisfactòria o menys costosa, en termes econòmics i socioculturals.
Aquesta recerca destaca la dimensió de la sociabilitat dintre del procés dinserció dels immigrants. Entendrem per sociabilitat el conjunt de relacions, pràctiques i agrupaments socials que es donen i es desenvolupen en làmbit intermedi entre el nucli familiar i els àmbits de lEstat i el Mercat, altament formalitzats i amb lògiques pròpies. Unes pràctiques i relacions socials que, sovint, es troben inscrites en les formes de viure quotidianes i que conformen grups i/o xarxes socials.[4] Adscriurem al camp de la sociabilitat fenòmens tan diversos com lassociacionisme voluntari, les relacions veïnals, les xarxes socials, els grups ètnics i els col·lectius i/o comunitats ètniques dàmbit local. La sociabilitat, així definida, «dota despecificitat la trama organitzativa de cada societat concreta» (Cucó, 2004: 126). Les formes de sociabilitat són dinàmiques i varien segons els contextos socioculturals i històrics. El seu desenvolupament i canvi està lligat al de les estructures socials i institucionals més amples, que les penetren, les modulen i les conformen. Al mateix temps, la sociabilitat que ordena el que passa en els contextos de copresència i dinteraccions cara a cara, es troba a la base i fa possible el funcionament quotidià de les estructures i les grans institucions.
La sociabilitat constitueix un àmbit intermedi de relacions i processos socials, entre els individus i grups, les estructures i les tendències «macro» i els contextos locals on es realitza la inserció dels immigrants. Com a tal «instància» de mediació, el conjunt de relacions i pràctiques socials que hem definit com a sociabilitat modulen, concreten i donen forma al resultat dels factors i les tendències socials estructurals. Els diversos actors utilitzen els recursos que els proporciona la sociabilitat per a establir, amb desigual fortuna, estratègies i accions, grups i moviments que influeixen sobre aqueixes tendències més generals.[5] Al mateix temps, les formes de sociabilitat són modulades, modificades i ajustades a les situacions i necessitats que es deriven dels factors «macro», estructurals i institucionals. Aquest paper dinstància mediadora de la sociabilitat és particularment rellevant pel que fa a fenòmens com la immigració i el procés dinserció urbana dels immigrants.
A favor daquesta opció analítica podem assenyalar, almenys, quatre raons. Als darrers temps, sha destacat, sovint de forma unilateral, el caràcter descontextualitzat i deslocalitzat, individualitzat i sense arrels, de les relacions pròpies del món de la globalització. Tanmateix, la sociabilitat continua essent bàsica per al funcionament daquest món, tot i que transformada.[6] Les actuals migracions són, entre altres coses, una expressió exacerbada de les tendències a la deslocalització, la mobilitat transnacional i el consegüent desarrelament. Alhora, les migracions es realitzen mitjançant un conjunt heterogeni de xarxes socials transnacionals, que sordenen segons regles i trets culturals compartits, amb una enorme importància del flux migratori com a organitzador social.
Per altra part, segona raó, la sociabilitat constitueix un element bàsic per a analitzar i comprendre el procés dinserció social dels immigrants. La sociabilitat específica daquests, amb les seues formes de xarxes, grups, col·lectius o comunitats i associacions, expressa alhora que conforma les seues estratègies dinserció, els recursos amb què compten i la forma dutilitzar-los. A més, ens interessa esbrinar quines conseqüències té la presència dels nous veïns sobre la sociabilitat de la ciutat. Hi ha una sociabilitat compartida i comuna entre immigrants i autòctons? Sobre quines bases es construeix? O, al contrari, el que saferma són espais de sociabilitat específics, menys o més tancats?
Una tercera raó per a destacar la dimensió de sociabilitat en aquesta recerca és la importància que té a làmbit urbà. Els indrets com ara els carrers, els parcs i jardins, són espais on es donen les situacions de copresència que volem estudiar entre veïns autòctons i immigrants. Sovint aquesta copresència adopta la forma durbanitat, pròpia de la multitud de la gran ciutat, però aquest tipus de sociabilitat no esgota totes les que es donen en situacions urbanes, com ens mostren les relacions familiars, amicals, veïnals i comunitàries diverses. Això conforma un complex entramat de xarxes socials, relacions i percepcions que es modulen de forma diversa. La inserció urbana dels immigrants, per a bé o per a mal, també es fa a la porta de les escoles, al parc del barri o a la sala despera del centre de salut.
Atesos aquests trets (quarta raó), el coneixement i estudi de la sociabilitat en un context urbà ens pot donar indicacions valuoses sobre el procés dinserció dels immigrants. Des de la indiferència cortès i despersonalitzada dels espais públics als comportaments dels ambients fortament etnificats, a quines necessitats responen les diferents fenòmens i formes dactuar? Quines són les diferents estratègies dinserció que sapliquen? Quins són els problemes amb què senfronta un procés dinserció? I no menys important, quina és la vivència dels actors daquests problemes? Farem de la sociabilitat el nostre fil dAriadna que ens conduesca pel laberint de relacions, interaccions banals i desplaçaments entre espais funcionalment diferenciats que conformen la vida quotidiana de les nostres ciutats.
Explicar i comprendre la inserció urbana dels immigrants requereix duna confluència de mirades i de disciplines, particularment de la sociologia i de lantropologia urbanes, que es concreta en un pluralisme destratègies i mètodes de recerca en funció de la diversitat de vessants dels fenòmens objecte de la recerca.
A nivell metodològic, aquesta investigació es basa en una combinació destratègies i mètodes quantitatius i qualitatius. Entre els primers, cal destacar-hi lexplotació i lanàlisi de les dades del padró municipal, així com daltres fonts secundàries, orientada en funció dallò que els objectius de la recerca i lobservació assenyalaven com a més rellevant. Shi ha utilitzat de forma sistemàtica la comparació entre ciutats, barris, col·lectius dimmigrants, xarxes socials, etc. La comparança ens mostra les especificitats i els trets comuns dels fenòmens que ens interessen, ens dóna la base per a formular proposicions de tipus més general i realitzar un contrast crític respecte a diverses teories sobre la inserció urbana dels immigrants.