Tot mantenint aquest caràcter de recerca empírica sobre la realitat de València, la investigació va anar transformant-se en funció del desenvolupament del treball i, en particular, de dos factors. Per una part, la creixent consciència dutilitzar conceptes com barri ètnic, barri multicultural o altres, sovint no definits però que comporten tota una sèrie de connotacions i imatges associades. Igualment, la constatació de lexistència dun «model dinserció» dels immigrants, una visió i unes expectatives sobre el que es considera la bona inserció urbana i que, sovint, sutilitza de forma implícita per a analitzar i valorar els fenòmens que ens interessen. Com definir un barri com Russafa? Com caracteritzar la concentració dels equatorians a determinats indrets de la ciutat? Quina valoració ens havia de merèixer la convivència pacífica però distant que es produeix als carrers i als parcs? Em calia, per tant, aclarir, definir i precisar aquests conceptes i dinàmiques socials. Per altra part, les meues estades a altres centres dinvestigació (MIGRINTER, Université de Poitiers; CEETUM, Université de Montréal; i CEDIME, Universitat Autònoma de Barcelona), em van permetre estudiar i conèixer altres experiències dinserció urbana, tant a lEstat espanyol, com a França i Canadà. Aquesta ampliació de perspectives em va aportar una visió més rica de la inserció urbana a València i a Russafa, que va permetre captar les seues especificitats i els trets comuns compartits amb altres ciutats. A més, la diversitat dexperiències sobre el mateix fenomen, en contextos sociohistòrics diferents, em proporcionava la base empírica per a laclariment conceptual.
Aquesta recerca intenta captar els fenòmens que es donen en lespai format per la intersecció entre ciutat, sociabilitat i procés dinserció dels immigrants. Per una part, es mostren els trets més significatius de la inserció urbana a València i, en particular, a Russafa, amb atenció especial a les dinàmiques generades per la inclusió dels nous veïns i els canvis que hi comporta. Per altra part, sobre aquesta base empírica i la comparança amb altres ciutats, saborden algunes qüestions de tipus més general. Es pot parlar dun «model dinserció» urbana? Quins tipus de relacions podem establir entre unes formes i altres dinserció residencial i el procés dinserció social? Quins trets generals, més enllà dels propis del context local, caracteritzen fenòmens avui presents en totes les nostres ciutats, com els barris dimmigrants, els espais públics multiculturals i els negocis ètnics?
Els conceptes i teories que han fonamentat la recerca saniran definint al llarg del text. Així, la conceptualització, reflexió i discussió teòriques adquireixen tota la seua rellevància perquè són presentades tal i com han aparegut al llarg del desenvolupament de la investigació.[1] Tanmateix, atès el paper central dels conceptes de procés dinserció i de sociabilitat en aquesta investigació, sexpliciten alguns dels seus trets.
Per inserció social entenem el procés dinclusió dels immigrants en la nostra societat, com a treballadors, consumidors, veïns i usuaris dels serveis i espais públics. Inserció fa referència, per tant, al lloc social que ocupen els immigrants en la societat de recepció. És a dir, el «tipus de relació al si de la societat i amb el conjunt dinstàncies socials, i la posició que socupa en el sistema social» (Sayad, 1994: 11). A més, laspecte de procés ens aporta les dimensions de temps, evolució i canvi de la inserció social dels immigrants. A partir daquesta definició, la inserció pot adoptar fórmules molt diverses, com ara són assimilació, inserció subordinada o integració, de distinta qualitat democràtica i amb diferents conseqüències socials.
Convé distingir inserció dintegració. Normalment, quan es parla dintegració es fa referència a una inserció social que no comporta la marginació ni lexclusió dels immigrants, però tampoc lassimilació cultural forçada. Integració suposa un bon procés dinserció social dels immigrants. Per això, moltes vegades sutilitza el terme integració per a designar el tipus dinserció que es pretén legitimar. Podem definir la integració com el procés dincorporació dels immigrants a la societat amb tres notes definitòries: la igualtat de condicions, de drets i deures, el respecte i el dret a la diferència i una dinàmica social que fomente la interrelació, la interculturalitat i lintercanvi creatiu entre grups.[2] En el cas espanyol, encara és molt prompte per a definir el resultat del procés i si aquest es conformarà com a integració, en els termes abans esmentats, o com a inserció subordinada que qualle en una estratificació socioètnica més o menys accentuada.
La inserció social dels immigrants és un procés multidimensional, a ligual que ho és la vida en comú, en societat. Assenyalarem de forma breu algunes daquestes dimensions. En primer lloc, la dimensió normativa, és a dir lestatus legal i la relació amb la ciutadania. Una altra dimensió bàsica és la socioeconòmica, lobtenció dun treball que garantesca lautosuficiència econòmica i unes condicions de vida dignes. La inserció també dependrà del tipus dinserció residencial i de les relacions que shi establesquen. Una altra dimensió bàsica en el desenvolupament de la inserció és la sociabilitat i, en particular, les xarxes informals dels immigrants. Destacarem, per últim, la dimensió sociocultural i identitària, és a dir, el conjunt de representacions socials, valors i símbols, amb què ens reconeixem nosaltres, veiem els immigrants i orientem la nostra acció. Entre totes aquestes dimensions es dóna una interrelació profunda, sense determinisme per part de cap delles. Un procés dinserció és, més aviat, el resultat de les dinàmiques socials que es generen com a conseqüència de les tendències, més o menys inclusives, que operen en aquestes dimensions.
La inserció social dels immigrants és un procés conformat per factors «macro», estructurals i institucionals, i per factors «micro», com la sociabilitat informal de les xarxes socials dels immigrants. Entre els primers, cal fer esment del mercat de treball, les tendències econòmiques, la normativa destrangeria i les polítiques públiques que, amb la seua acció u omissió, donen lloc a un determinat tipus dinserció. Tanmateix, aquestes tendències més generals són concretades i modulades de forma diversa segons els distints «contextos locals» (un barri, una ciutat o una regió) i les diferents estratègies dels actors. En aquest sentit, la recerca que es presenta sinscriu en lèmfasi creixent que, des de diferents perspectives, es dóna al nivell danàlisi «meso», entès com lescala intermèdia de constitució de relacions i processos socials, entre els individus i els sistemes socials. Des de lanàlisi de les migracions sha destacat la importància dun enfocament que incorpore com a variables centrals, tot i que no úniques, els contextos concrets dimmigració i la densitat de les relacions socials (xarxes formals i informals).[3]
A més a més, la inserció social és un procés on intervenen diversos actors que podem agrupar, a efectes expositius, en dos blocs grans i heterogenis: la societat receptora i els col·lectius dimmigrants. Quan des de mitjans oficials i acadèmics sinsisteix en la responsabilitat de limmigrant en la seua inserció, cal destacar que la inserció social suposa una relació profundament desigual. Nosaltres, com a societat receptora, tenim la posició dominant i els immigrants constitueixen una minoria, estranya i estrangera, que intenta fer-se un lloc social des del qual iniciar una nova vida. Per tant, la responsabilitat en el bon o mal resultat del procés dinserció és també desigual. Per altra banda, que els immigrants constituesquen una minoria no fa dells simples vectors passius de les tendències estructurals i institucionals. Les persones immigrants, els grups familiars i els col·lectius, desenvolupen una diversitat diniciatives i estratègies per a aconseguir una inserció més satisfactòria o menys costosa, en termes econòmics i socioculturals.