Aquest text sestructura en dues parts corresponents als dos àmbits territorials de la investigació, la ciutat i el barri. La primera part està dedicada a la ciutat i més específicament a la inserció residencial dels nous veïns i a alguns dels fenòmens de sociabilitat, comuna i específica, que la caracteritzen. Al capítol primer sabordaran algunes qüestiones generals que conformen la mirada daquesta recerca. Qui és immigrant? Com es construeix la figura del foraster a la ciutat, avui limmigrant extracomunitari? La inserció urbana dels nous veïns ens remet a una pluralitat de dimensions de les que aquesta recerca privilegia els aspectes residencial i de sociabilitat. Això ens situa al bell mig de la complexa interacció entre espai urbà i relacions socials en el procés dinserció dels immigrants. A aquest respecte es comentaran les aportacions de la tradició de lEscola de Chicago i la conformació dun «sentit comú», un conjunt de representacions sobre el procés dinserció residencial i de presumpcions sobre les dinàmiques socioespacials que es generen. Un dels fils conductors de la nostra anàlisi serà el contrast crític entre aquest sentit comú i els trets de la inserció urbana dels immigrants que ens mostra la nostra investigació.
El segon capítol està dedicat a la inserció residencial dels nous veïns a València. Es comentaran els trets generals de la immigració extracomunitària a València i de la seua inserció residencial. El mapa de la València immigrant ens mostra una diversitat de tipus de barris que concentren immigrants i que, en diferent mesura, han esdevingut barris multiculturals. Aquest tipus de convivència residencial, diferent del model de barri ètnic i també del dinserció segregada, ha generat una copresència quotidiana als carrers i els espais públics de la ciutat.
Tant en termes de distribució espacial com de dinàmiques socials, hi ha un ampli ventall de processos dinserció urbana. Al tercer capítol sanalitzen les experiències de Barcelona i Mont-real, dos casos dinterès per les similituds i els contrastos que presenten respecte a València. A partir de la comparança entre aquestes ciutats sapunten una sèrie de reflexions generals sobre les dinàmiques del procés dinserció residencial i els factors que les generen, la importància del «context local» que modula de forma diferent aquests factors i els trets que caracteritzen els barris multiculturals.
Dedicarem el quart capítol a la inserció dels immigrants en els espais públics que constitueixen, a les ciutats multiculturals, uns dels àmbits principals de socialització en la diferència i dinteracció amb estranys. La nostra anàlisi es basa en dos casos concrets a València amb dues estratègies diferents dús i apropiació de lespai públic, copresència i ús exclusiu, que es confronten amb experiències daltres ciutats. Quins trets adopta la convivència comuna? Com hem de valorar la coprèsencia pacífica però distant que shi dóna? I les concentracions ètniques també presents? Es finalitza advocant a favor duna anàlisi més complexa sobre la diversitat dels espais públics, uns comuns i altres específics, que caracteritzen la ciutat multicultural.
La primera part del text es tanca amb el capítol cinquè, que comenta la situació dalguns dels col·lectius dimmigrants més importants a València, així com les seues formes dinserció en la ciutat, utilitzant com a fil conductor el concepte de xarxa social. Lanàlisi comparativa de les xarxes dels veïns equatorians, senegalesos, marroquins i xinesos de València, ens mostra la importància que tenen com a organitzadores socials del flux migratori i del procés dinserció dels nous veïns.
La segona part del text se centra en els fenòmens de sociabilitat i convivència que genera la inserció dels veïns immigrants al barri de Russafa. Al capítol sisè es presenta la conformació històrica del barri i el procés de transformació accelerada dels darrers anys generat per dues dinàmiques. Una, la consolidació com el barri multicultural de la ciutat, tant pel nombre de veïns immigrants com per la concentració de negocis ètnics. Laltra dinàmica, tot el dèficit dequipaments que pateix el barri, és la generada pel procés de rehabilitació i nova construcció que la centralitat de Russafa, avui revalorada, empenta.
El capítol setè aborda la inserció residencial a Russafa, amb atenció particular als dos col·lectius que polaritzen els discursos dels veïns autòctons: els «moros» i els equatorians. Es comenta la distribució desigual dels nous veïns a Russafa, amb atenció particular a la concentració urbana de veïns marroquins, als quatre carrers on estan instal·lats els seus negocis ètnics i un dels oratoris de la ciutat, i la conformació en aquest espai duna comunitat magribina. Igualment, sanalitza la inserció dels veïns equatorians presents en tot el barri i en els espais públics que el caracteritzen, com el Mercat.
Amb els nous temps, la tradició comercial de Russafa ha sofert una transformació singular. En lactualitat, hi ha quasi dos cents negocis ètnics instal·lats al barri, als quals dedicarem el capítol vuitè. Els negocis ètnics sens mostren com un fenomen complex, amb importants implicacions pel que fa al procés dinserció urbana dels immigrants. Sense negligir laspecte econòmic, en lanàlisi dels negocis ètnics de Russafa es destacaran el seu vessant despai de sociabilitat i la seu dimensió identitària i simbòlica, tant respecte al col·lectiu de referència com respecte a la resta del barri.
El capítol novè, les sociabilitats de Russafa, se centra en la convivència als carrers del barri i en la vida associativa. Els carrers de Russafa ens mostren les dues cares de la copresència que es dóna a lespai del barri: una més fragmentaria i específica, laltra més unitària i comuna. En aquest capítol analitzarem els fenòmens de sociabilitat informal de carrer dels immigrants, amb una atenció particular als grups de cantó magribins i les dinàmiques que shi generen. Al mateix temps, de forma diferenciada segons els col·lectius, es dóna un ús compartit dels carrers i una convivència tranquil·la als espais importants del barri, com el mercat i la plaça M. Granero, de la qual comentarem els trets i els efectes. Lanàlisi de la vida associativa se centra en les organitzacions, discursos i iniciatives protagonitzades pels immigrants i/o més relacionats amb la seua situació en el barri. Parlarem de lassociacionisme dels immigrants i del discurs de les associacions autòctones que han tingut un major protagonisme en els esdeveniments i debats del barri relacionats amb la immigració.
El capítol desè planteja una síntesi de la situació de la convivència al barri i la caracteritza com un procés obert, amb tendències contradictòries pel que fa al procés dinserció dels immigrants. Els aspectes de sociabilitat comuna, els ajustaments dels diferents col·lectius i la dinàmica associativa empenten en un sentit integrador. Altres tendències, contràries, es deriven de la conformació de limmigrant com a agent degradant i veí indesitjable per a una part del veïnat. Es tanca el capítol amb una reflexió sobre les condicions que poden fer possible una Russafa multicultural, comuna i acollidora per a tothom, un projecte que més enllà de les condicions concretes del barri planteja la necessitat duna política dintegració concreta, participativa i descentralitzada.
A tall de conclusió, al capítol final es presenten els resultats més importants de la recerca, sapunten respostes a alguns dels interrogants plantejats i savancen elements per a un coneixement i una valoració dels fenòmens urbans relacionats amb la immigració més ajustats a la realitat, més respectuosos i més inclusius envers els nous veïns.