5. L ASSOCIACIONISME DELS IMMIGRANTS A RUSSAFA
6. LES ASSOCIACIONS DALGERIANS I MARROQUINS
7. LASSOCIACIÓ DEQUATORIANS RUMIÑAHUI
8. ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL FENOMEN ASSOCIATIU IMMIGRANT A RUSSAFA I VALÈNCIA
9. LES ASSOCIACIONS DEL BARRI I LA IMMIGRACIÓ. DISCURSOS
X. LES DINÀMIQUES DE LA CONVIVÈNCIA
1. EL MALESTAR INTERN, LA TENSIÓ IMPORTADA I LES DINÀMIQUES QUE ES GENEREN
2. LAMBIENT DE TOTS ELS DIES
3. QUINA RUSSAFA ES VOL? MILLORA URBANA, MULTICULTURALISME I CONCERTACIÓ
A TALL DE CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX DE TAULES
ÍNDEX DE MAPES
ANNEXOS
1. Població estrangera per barris de València i percentatge sobre total de la població. Anys 1998, 2000, 2002 i 2004
2. Veïns estrangers a les zones estadístiques de Barcelona i percentatge sobre total de la població. Any 2004
3. Veïns immigrants als districtes de Mont-real i percentatge sobre total de la població. Any 2001
4. Entrevistes
5. Cronologia
Fa ara poc més dun any, passada la mitjanit, una pluja sobtada em va sorprendre pels carrers de València. Esperonada per laiguat, vaig canviar la passejada a la llum de les faroles de Rita, lalcaldessa del PP, pel recer dun autobús nocturn. Pujar, picar el bono-bus, respirar alleujada i mirar cap endavant, unes accions mecàniques a les quals va seguir la sorpresa de linesperat. Llavors, com un flash, em vingueren al cap les paraules del poeta, crec que Paul Éluard, quan deia que hi ha molts móns però que tots estan en aquest. El món que transportava lautobús de lEMT contrastava amb força amb aquell que mhavia envoltat fins feia uns segons. Estava habitat per homes i dones de cara cansada i roba humil que viatjaven en silenci, ulls tancats o mirada perduda, bosses de plàstic rebregades a les mans. Era força probable que tornaren del treball, però del que no hi havia dubte es que representaven el món dels immigrants al cap i casal: un parell de pakistanesos, algun oriental, uns quants subsaharians i, sobre tot, magrebís i llatinoamericans (no recorde que nhi haguera cap de lEuropa de lEst). Una nova València, multicultural, diferent i allunyada de la que proclamen la copa dAmèrica o les arquitectures monumentals i fredes de Santiago Calatrava, viatjava concentrada en les entranyes de ferro dun autobús suburbà.
Aquesta petita anècdota ens obri un munt dinterrogants. Molts dells, però, tenen resposta en el llibre que ara teniu a les mans. Nous veïns a la ciutat ens parla de la València dels immigrants, de com sinsereixen en el teixit social i de la manera que tenen de ocupar lespai urbà, del seu origen i dels barris on viuen, de la indiferència o el recel que desperten, de les relacions que mantenen amb els vells pobladors de la ciutat, parla de veïnatge, paisanatge i sociabilitat, de convivència i quotidianitat.
Lautor desplega sobre València una mirada camaleònica. A ligual que aquest petit animaló, que pot moure els seus ulls en moltes direccions de manera independent lun de laltre, observa al mateix temps el barri de Russafa i el conjunt de la ciutat; també, sense traure-li lull a València, considera els casos de Barcelona i Mont-real, mira i compara, escodrinya el context local alhora que té present la societat estatal i les xarxes transnacionals. I daquesta manera descrutar, complexa i comparativa, que simultanieja el dins/fora i el prop/lluny, trau un excel·lent profit, especialment perquè la combina amb una visió crítica de la realitat.
Precisament, la reflexió crítica el porta a qüestionar un dels elements que compon aquest «sentit comú urbà» que arrosseguem des dels temps de Robert Park i lEscola de Chicago, que sanciona com a canònic un cert model dinserció dels immigrants al teixit urbà de les ciutats occidentals (segons aquest model, els nous veïns es concentrarien primer als deteriorats barris del centre, a partir dels quals, i en un moviment social ascendent, passarien a habitar zones cada vegada més perifèriques i benestants, on la dispersió ètnica és la nota dominant), i que valora de manera diferent la concentració ètnica i la dispersió residencial, negativament en el cas de la primera i positiva en la segona. Animada pel pensament crític, lacurada recerca empírica no sols li permet traçar el mapa de la immigració a la ciutat, sinó descobrir el model dinserció territorial dels nous arribats, divergent del que acabem desmentar. Dintre dun model caracteritzat per la dispersió de lassentament dels migrants, hi destaquen certs barris en què els nous veïns suposen un percentatge significatiu de la població, són els «barris de centralitat immigrant». Russafa nés un, el de més solera i també el dubicació més central.
Si per enfocar el conjunt de la ciutat Francesc Torres utilitza una lent quantitativa, per encarar-se amb el barri de Russafa nempra una altra qualitativa. La seua mirada esdevé llavors etnogràfica. Recuperant la tradició dels etnògrafs de Chicago en què sociòlegs i antropòlegs compartiren objectes destudi, tècniques i enfocaments i resseguint el fil conductor dels investigadors ocupats per qüestions de barri a Barcelona, Lisboa, París o Mont-real, es posa a fer treball de camp. Sinstal·la al barri i observa antropològicament la vida de carrer, les relacions dels veïns nous i vells al mercat i les botigues, es fixa en locupació diferencial dels espais públics i privats, en els rituals devitació i dencontre, de reconeixement i de negació.
Com a resultat de la sincrasi denfocaments i mirades, del savoir faire i el rigor científic naix una sòlida monografia que marca una fita important en el coneixement de la inserció dels immigrants, tant pel que fa al conjunt valencià com al que representen de manera general les metròpolis postmodernes. Solament amb treballs com aquest podrem arribar a conclusions globals. Perquè és en la vida i en les dinàmiques dels espais urbans on possiblement es poden observar millor les relacions socials, les formes dordenar les accions, la sociabilitat i els interessos duna societat en què, com diu lantropòleg argentí-mexicà, la força de la diversitat no cessa de créixer i de manifestar-se. És ben cert, daltra banda, que només amb estudis com el de Francesc Torres podrem albirar polítiques justes per al comú dels ciutadans, homes i dones, autòctons i immigrants.
JOSEPA CUCÓ
Universitat de València
INTRODUCCIÓ
Els barris multiculturals són uns dels escenaris de la creixent diversitat de les nostres ciutats on sestà conformant la societat de demà, i no sols perquè els veïns estrangers que habiten i donen caràcter a Russafa o Ciutat Vella a València i Barcelona, són cada vegada més nombrosos. Els barris dimmigrants i els espais públics de la ciutat ens mostren com es construeixen els lligams socials més enllà de les diferències. Les tendències i les dinàmiques que safermen a partir de la interacció diària de gent tan diversa van conformant, no sense problemes i tensions, un funcionament comú i alhora diferenciat.
Aquesta investigació va nàixer com una recerca exploratòria i descriptiva del procés dinserció urbana dels immigrants a València i al barri de Russafa, esdevingut el barri multicultural de la ciutat, i sobre aquesta base, tracta, modestament, daportar elements per conèixer com aquest procés està transformant el cap i casal i, més en general, les nostres ciutats. Més enllà de linterès acadèmic del tema, necessitem conèixer per afrontar adequadament els reptes que ens planteja la inserció dels nous veïns i el creixent multiculturalisme de les nostres ciutats. Quin és el sentit de les dinàmiques que estan en marxa? Quins són els entrebancs i problemes que sorgeixen en la convivència quotidiana?