No tothom pot gaudir de posseir els cinc sentits; hi ha persones sordes i persones cegues, però aquestes persones són capaces de potenciar els altres sentits per aconseguir comunicar-se amb el seu entorn. Per exemple, les persones cegues tenen el sentit de loïda molt desenvolupat i fan servir les seves mans (el sentit del tacte) per poder «veure» el seu entorn (així és com tenen el seu propi alfabet: el braille, els cecs llegeixen fent servir el tacte); les persones sordes, per poder-se comunicar, fan servir el sentit de la vista (el llenguatge de signes).
Si no cuidem bé aquests sentits, la informació que ens arriba podria no ser correcte. Els sentits són per on els estímuls de lexterior passen cap a dins nostre. Els anirem revisant per fer-nos-en més conscients de les seves funcions i de com podem aprofitar-los per millorar la nostra vida.
la vista: veure i mirar
La vista és la funció dels ulls,
però la visió és la funció del cor.
Helen Keller
Podem dir que veure és percebre una imatge i mirar és fixar la vista sobre algú o alguna cosa. Veiem per captar informació que necessitem. Per exemple, si ens trobem davant dunes escales però no veiem els esglaons, el més probable és que acabéssim caient. Les persones invidents, com ja hem dit abans, aconsegueixen veure duna altra manera; poden llegir aquest llibre si es transcriu en braille o bé si algú els hi llegeix en veu alta.
Podem veure sense mirar, com quan ens quedem absorts i amb la mirada perduda, sense fixar-nos en el que tenim davant. Però quan ens hi fixem, quan parem atenció i hi posem consciència, lacte de mirar samplifica amb la intenció. Podem mirar només per tafanejar, o per necessitat, perquè hem de saber per on passar, per exemple.
Som conscients realment de com mirem i com ens mirem? Ho fem conscients de limpacte que això pot provocar en les nostres vides? Quantes vegades passen coses al nostre voltant i no les veiem, no les mirem. És cert que no podem fixar-nos en tot; ara bé, tenim la seguretat que sabem aprofitar al màxim aquest sentit tan preuat?, aquesta finestra que ens permet veure colors, cares, paisatges i moments de la vida?
PRÀCTICA 4. VEIG I MIRO
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Veure i mirar és utilitzar els ulls per captar imatges de lentorn. Si mirem per una finestra, potser veurem arbres, ocells, cases, gent; si em crides i em giro, et veuré a tu, i si et miro bé, podré obtenir informació dels detalls de la teva cara: si estàs content, trist o enfadat. La vista també ens permet saber si un aliment està en mal estat, perquè té mal aspecte, o descobrir granets al nostre cos. El sentit de la vista és molt valuós perquè sol ser el primer amb què rebem informació de lentorn.
Ara que ja sabem respirar amb atenció plena, menjar de manera més saludable i actuar amb més consciència, anem a veure què podem fer per millorar aquest sentit i aprendre a treure-li més profit.
DECISIÓ: Cadascú dels participants escolliu què voleu observar amb atenció durant un dia. Pot ser un paisatge, una persona, una planta..., qualsevol cosa que us cridi latenció. Dediqueu-vos a observar-ho amb deteniment durant el dia. O també us podeu posar dacord i observar tots la mateixa cosa.
FOCUS: Quan ho tingueu decidit, apunteu-vos-ho per recordar mantenir durant el dia el focus datenció sobre el que hàgiu decidit observar. Talment com si fóssiu detectius.
OBSERVACIÓ: Durant el dia, aneu apuntant al quadern de pràctiques allò que més us crida latenció del que esteu observant: color, forma, mida; si amb el pas del temps canvia alguna cosa o es manté igual, etc.
COMPARTIR: Al final del dia, per torns, seieu i compartiu les impressions sobre allò que hàgiu estat observant. És important respectar el torn de paraula i callar i escoltar atents quan un dels participants explica el que ha captat amb la seva observació.
APROFUNDIR: Preguntes per orientar-vos a lhora de compartir:Què has vist i mirat?Per què ho has escollit?De què te nhas adonat?Què tha cridat més latenció?Què has notat en tu mentre observaves?Quina diferència o diferències perceps entre la primera vegada que ho has mirat i la darrera?Com miraràs el teu entorn a partir dara?
GAUDIR PLEGATS: Es tracta de gaudir amb el fet de compartir i dadonar-vos que podeu ser grans observadors.
lolfacte: olorar i intuir
Lolfacte és un poderós mag que et transporta
a través de milers de quilòmetres i a través
de tots els anys que has viscut.
Helen Keller
En començar el llibre escrivia que, en néixer, unes de les primeres olors que ens arriba i ens commou és lolor de la nostra mare. Després dabandonar el caliu i la seguretat del ventre matern, de sobte ens trobem que hem de respirar per nosaltres mateixos. I tot respirant captem les primeres olors del nostre entorn inicial. I és el sentit de lolfacte el que ens ajuda a trobar el nostre aliment primari, la llet del pit de la mare. Per això el sentit de lolfacte es relaciona amb linstint; es diu que qui té un bon olfacte té una bona intuïció.
Després, aprenem que el sentit de lolfacte també ens serveix per a la supervivència; tant per avisar-nos dels perills (com quan sentim olor de fum o gas) com per gaudir dels àpats o laroma de les flors. Les olors agradables ens connecten amb emocions i sentiments positius, i també poden transportar-nos a records llunyans; en canvi, les desagradables ens prevenen dalgun perill, daliments en mal estat o de la falta dhigiene dalgunes persones. Per viure fàcil, també hem de cuidar aquest sentit i procurar que el que respirem sigui el més sa possible.
PRÀCTICA 5. OLORO FI
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Olorar fi és desxifrar el missatge de les aromes que lentorn et porta.
Comença per tu mateix, procura fer bona olor, anar net i polit, rentar-te les mans sovint, dutxar-te després dhaver suat i canviar-te la roba bruta. Fes-ho per tu i pels del teu entorn.
Aquest sentit costa més de treballar, perquè només solem adonar-nos que el tenim quan percebem olors extremes: o molt bones o molt dolentes. Per potenciar-lo podem jugar una mica. Fixat que hi ha persones que fan bona olor i daltres que no tant, i que les olors de les flors ens solen agradar, però la dun formatge fort no tant. Us dedicareu a investigar.
UNA PREGUNTA: Després del joc de la respiració on poseu atenció per sentir-vos millor i aprofitar de ple els pulmons podeu preguntar-vos, també, quina olor sentiu avui. Si teniu ben atent el sentit de lolfacte, notareu que cada moment fa una olor diferent. És una pràctica que pots fer en qualsevol moment del dia, perquè a mesura que passa el temps, sempre hi ha olors que ens arriben de manera especial.
ATENCIÓ: Uns exemples: quan es cuina, lespai somple de les aromes dels diferents aliments que sestan preparant; quan es pinta, les pintures desprenen la seva olor peculiar. És qüestió destar-hi atents.