ATENCIÓ: Uns exemples: quan es cuina, lespai somple de les aromes dels diferents aliments que sestan preparant; quan es pinta, les pintures desprenen la seva olor peculiar. És qüestió destar-hi atents.
ESCRIU: Descriu en un full les diferents olors que has percebut durant el dia, descriu els matisos que hi has notat.
COMPARTIR: Per torns, compartiu amb la família quina ha estat lolor que més us ha cridat latenció al llarg del dia, quina us ha captivat més.
loïda: sentir i escoltar
Loïda és lúnic sentit on lull no hi veu.
Pascal Quignard
El sentit de loïda ens permet interpretar els sons que ens arriben de lentorn, sigui soroll, música o paraules; és a partir de la capacitat de sentir paraules que aprenem a parlar, o a ballar al ritme duna determinada música.
Però el que és més important de loïda no és que hi puguem sentir, sinó que ens permet escoltar. Escoltar vol dir prestar atenció a allò que estem sentint, a allò que una persona ens diu o a un soroll que ens genera interès. Si volem comunicar-nos amb algú, hem descoltar-lo quan ens parla per poder mantenir-hi una conversa. Si mentre ens parlen, tenim el pensament en un altre lloc, només sentirem aquella persona, però no lescoltarem, no serem capaços dinterpretar el seu missatge perquè no li estarem prestant atenció.
Per comunicar-nos amb eficiència hem de fer el que es coneix com a escolta activa: escoltar amb consciència i interès el que laltra persona ens diu. Hi ha molta literatura sobre aquest tema, perquè sembla que les persones no sabem escoltar-nos. Antigament, els estímuls sensorials estaven molt en contacte amb la terra i la natura, i al servei de la nostra supervivència (si sentíem olor de fum, ens indicava que hi havia un incendi a prop; si vèiem que un grup danimals fugia a la desbandada, volia dir que hi havia un depredador pels voltants; i si sentíem un rugit, volia dir que sacostava un animal perillós); actualment sembla que aquest servei per part dels sentits ha passat a segon pla, i estem més connectats amb la tecnologia que no pas amb la natura i les persones. I una de les conseqüències daixò és que no sabem escoltar-nos, perquè ho hem deixat de fer. Recordes quina va ser lúltima vegada que vas seure davant dun ésser estimat, el vas mirar als ulls i el vas escoltar des del cor?
Amb la pràctica que et proposo, tornaràs a escoltar com si fossis un infant: amb consciència i des del cor, i serà molt beneficiosa per a tu i per a qui tenvolta.
PRÀCTICA 6. ESCOLTA ACTIVA
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Lescolta activa és prendre consciència del missatge que rebem. Ara recordarem què hem de fer per escoltar-nos bé els uns als altres i poder posar-ho en pràctica cada dia. Així hem après a parlar i a relacionar-nos: amb una escolta activa.
INICI: Quan algú es dirigeixi a tu parlant, atura el que estiguis fent, si és possible (com apagar el mòbil, la tauleta o la televisió) i mira la persona als ulls.
BOCA TANCADA: Mentre laltre et parla, mantingues la boca tancada, encara que tinguis ganes de dir quelcom perquè et ve una idea o un comentari al cap mentre testà explicant el que sigui que li passa o el que et demani.
ORELLES OBERTES: Para bé les orelles, escolta.
ESCOLTA AMB EL COR: Posa atenció al que et diu, procurant entendre el missatge i sense emetre judicis (aquesta part sol ser difícil, però amb la pràctica ten sortiràs).
FES EL RETORN: Fes-li un petit resum dallò que tha explicat per comprovar que ho has entès bé, o hi ha alguna cosa que et cal que torni a explicar. Adonat si has de millorar la teva escolta amb atenció i, si és així, revisa com ho pots fer.
PRÀCTICA: A mesura que agafis consciència sobre la manera que tens descoltar, i posis en pràctica cada cop més sovint lescolta activa, taniràs sentint més a gust amb tu mateix i amb els que tenvolten.
UNA MICA CADA DIA: Podeu començar practicant amb els de casa. Us hi animeu?
el gust: tastar i assaborir
El gust està fet de mil repulsions.
Paul Valéry
El sentit del gust és el que ens permet nodrir-nos, perquè subica a la boca, que és per on introduïm els aliments. El primer aliment que tastem és la llet materna, que diuen que té un sabor bastant dolç pel seu alt contingut en lactosa. A mesura que ens anem fent grans, ens van introduint altres aliments, amb diferents textures i, sobretot, amb diferents sabors. Fins que arribem a tastar els cinc sabors bàsics existents: dolç, salat, àcid, amarg i umami.
Daquesta manera anem educant el nostre paladar i anem configurant les nostres preferències respecte als sabors. Hi ha qui li agrada més el salat i hi ha qui li agrada més el dolç. El gust és personal i intransferible, i no podem obligar mai ningú a menjar un aliment que no li agradi. Tot i que amb el pas del temps o les circumstàncies, els gustos poden anar canviant.
Magrada, no magrada. Aquestes són les dues opcions quan tastem un aliment per primera vegada. Antigament no hi havia gaires opcions, perquè el que importava era la supervivència, i les persones menjaven quan tenien gana, si recol·lectaven fruits o si caçaven alguna peça. Avui dia tenim mil opcions per alimentar-nos, i aquest paladar que abans potser no era tan fi i amb qualsevol cosa es conformava, ara podem dir que està sobresaturat.
Això és el que ha portat a moltes societats a emmalaltir per excés de nutrients: massa greixos, massa sucres i massa aliments ultraprocessats. Així i tot, cada vegada hi ha més moviments a favor del menjar saludable i ecològic, i en contra dels processats.
PRÀCTICA 7. ELS SABORS
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Quan som petits ens diuen que hem de menjar de tot, però sovint hi ha aliments que no ens agraden o que ens costen més de menjar. Quin és laliment que tagrada més? I el que tagrada menys?
La següent pràctica és per fer-la en grup, amb família o amics, i et servirà per diferenciar els sabors i adonar-te de la importància de menjar bé i amb consciència.
ESCOLLIR: Trieu un aliment que agradi a tots els participants.
REPARTIR: Procureu que nhi hagi per a tothom i repartiu-lo entre els participants.
OBSERVAR: Mireu com és i comenteu el seu aspecte. Quina forma i quin color té, si és petit o gran (recordeu la pràctica de mirar i veure).
TOCAR: Després comenteu què percebeu quan el toqueu: si és dur, tou, llis, rugós, suau, etc.
TASTAR: Ara, poseu-vos-el dins la boca i paladegeu-lo amb calma. Sense mastegar-lo. Noteu el gust que té?
MASTEGAR: Ara sí, mastegueu-lo ben a poc a poc, degusteu-lo. Què noteu? És fred o calent? Costa de mastegar o és tou? Triga a desfer-se? Deixa anar algun tipus de substància quan el mastegueu? O és més aviat sec?