Sense ser cap experta en el tema, només des del sentit comú i lexperiència, fora bo tornar a la cuina tradicional i menjar amb consciència, agraint amb cada mossegada allò que la terra ens dona. Tant si mengem sols o acompanyats, hem de prendre consciència dels aliments, assaborir-los; perquè ja els estem degustant des que pensem que ens els hem de menjar, i després, quan els tenim a la boca i els paladegem.
El primer lloc on «preparem» els aliments és en el cap. I sovint, només pensar-hi, ja ens fa venir salivera. Tot són processos orgànics i químics, com també energètics, que serveixen per seguir la cadena alimentària de lésser humà i la supervivència de lespècie.
Hauríem dinstar les escoles a fer més educació per a la salut des del vessant alimentari; però aquesta tasca, ni de bon tros, ha de ser exclusiva de lescola; és dins del nucli familiar on ha de néixer aquesta consciència. Si ens organitzem, podrem preparar amb els fills els entrepans de lescola per a la setmana, o els pastissos daniversari, o fins i tot croquetes casolanes amb el que sobra de la carn dolla. Només és qüestió daplicar que «menys pantalles i més canalla». Us servirà per reconèixer els bons aliments, els que no us senten bé, els que us agraden dels que no i, sobretot, aprendreu a ser família. A mesura que es facin grans recordaran aquestes estones de cuina compartida amb vosaltres i apreciaran el valor de menjar sa i en companyia. Al meu entendre, aquesta és una de les millors medecines.
PRÀCTICA 2 i 3.
MENJAR I BEURE SA. CUINEM JUNTS I MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA.
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Menjar i beure sa vol dir donar-li al cos els aliments necessaris per tenir una bona salut. Som el que mengem; si mengem sa, estarem sans; en canvi, si li donem al cos aliments que no ens senten bé i no són saludables, no ens trobarem bé.
Recordes si alguna vegada has menjat alguna cosa que no vas pair bé? Vas tenir mal de panxa o de cap? Et va costar anar al vàter o hi vas anar moltes vegades? Recordes si el menjar era saludable? Massa xocolata, llaminadures, refrescos; et sona? Oi que ja saps que no en pots abusar? Sé que hi ha aliments que tagraden més que altres, i que també nhi ha que et costen molt de menjar però que a casa o a lescola et diuen que els has de tastar perquè són bons per al teu cos. Menjar sa i saludable és més fàcil del que sembla, perquè hi ha molts altres aliments que et poden aportar energia i totes les altres propietats que el teu cos necessita per créixer i fer-se gran; sobretot sense posar-te malalt.
Et proposo dues pràctiques molt útils i importants per al teu benestar i per al benestar dels teus éssers estimats.
La primera és per fer-la en equip. Parla-ho amb el pare, la mare o amb la persona gran que et cuidi i sencarregui de preparar els àpats. També shi poden afegir els avis, els cosins, els amics. Com que menjar és una cosa que fem cada dia, si preparem el que ens menjarem daquesta manera, pot ser ben divertit.
PRÀCTICA 2. CUINEM JUNTS
QUÈ: Reserveu un dia i una hora per cuinar junts, en família. Pot ser el dinar del cap de setmana o el sopar de divendres, un pa de pessic per berenar o un diumenge a la tarda que prepareu els esmorzars escolars de la setmana. Proposeu i escolteu idees en família.
COM: És important que no hi hagi interferències de mòbils i altres aparells mentre cuineu junts. Si voleu, podeu posar música per cantar o ballar mentre cuineu. Poseu-vos davantals i prepareu els ingredients que necessitareu per tenir-los a labast. Per fer més fàcil el procés, repartiu-vos les diferents tasques que facin falta per a la recepta que hàgiu escollit fer entre tots.
ACTITUD: És important treballar amb il·lusió i ganes que surti un plat ben bo i deliciós, o uns entrepans boníssims.
RESULTAT: Si és el cas, mengeu plegats; si no, tots junts, endreceu-ho tot.
COMPARTIR: Quan acabeu lactivitat, preneu consciència de lestona que acabeu de passar junts, del que heu cuinat i de com de bé ho acabeu de passar.
Aquesta segona activitat és perquè la facis sol. Recordes quan ens hem concentrat en la respiració i hem observat com entra loxigen cap a les parts interiors del nostre organisme? Ara farem el mateix amb els aliments.
PRÀCTICA 3.
MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA
QUÈ I COM: Abans de posar-te res a la boca, para consciència a laliment. Primer observal. Com és, quina forma té, quin color, és un tros gran o petit, thi cabrà tot o lhauràs de tallar... Després oloral. Quina olor fa? Bona, tagrada o no, és una olor suau o intensa, dolça o cítrica...
PAS 1: Vigila la temperatura i posa-tel a la boca. Observa si fumeja, potser lhas de bufar una mica; si és un líquid o una sopa, vigila que no cremi gaire.
PAS 2: Ara paladejal amb consciència. Quina consistència té? És sòlid, tou o líquid? Es desfà ràpidament o lhas de mastegar? Quin gust té? Dolç, salat, amarg, àcid, picant. Tagrada? Assaboreix-lo amb consciència; així, gaudiràs dun aliment sa que et dona els nutrients necessaris perquè el teu cos funcioni en les millors condicions.
PAS 3: Si és un aliment sòlid, mastegal a poc a poc per fer-ne una pasteta abans dempassar-tel. A la boca comença la digestió dels aliments, per això has de mastegar bé i força vegades perquè quedi ben desfet; així lestómac no tindrà tanta feina i el pairàs millor.
PAS 4: Després dempassar-tel, espera un moment abans de posar-te un altre mos a la boca. Daquesta manera aprendràs a menjar millor, amb consciència i duna manera saludable.
CONSCIÈNCIA: Amb aquesta pràctica et fas conscient que els aliments saludables són el millor combustible perquè el teu cos funcioni bé i tingui energia.
1.3. Percebo
1.3.1. les finestres a lexterior
Equipat amb els cinc sentits,
lhome explora lunivers que lenvolta i
fa una crida a laventura de la ciència.
Edwin Powell Hubble
Els sentits són el mecanisme fisiològic mitjançant el qual els éssers humans percebem la informació que ens arriba de lexterior i de linterior del nostre cos. Gràcies a ells podem interpretar imatges (sentit de la vista), sorolls (sentit de loïda), olors (sentit de lolfacte), sabors (sentit del gust) i textures (sentit del tacte). Els sentits ens serveixen per captar i aprofitar informació per al nostre benefici, el nostre desenvolupament i la nostra supervivència.
No tothom pot gaudir de posseir els cinc sentits; hi ha persones sordes i persones cegues, però aquestes persones són capaces de potenciar els altres sentits per aconseguir comunicar-se amb el seu entorn. Per exemple, les persones cegues tenen el sentit de loïda molt desenvolupat i fan servir les seves mans (el sentit del tacte) per poder «veure» el seu entorn (així és com tenen el seu propi alfabet: el braille, els cecs llegeixen fent servir el tacte); les persones sordes, per poder-se comunicar, fan servir el sentit de la vista (el llenguatge de signes).