Hi ha situacions, però, que ens interrompen el benestar de la nostra respiració compassada. La seva causa pot ser física, psíquica o ambiental; pot ser que estiguem fent un sobreesforç, que hàgim rebut una mala notícia o que ens afecti la contaminació ambiental. Aleshores, pot ser que la respiració costi, que sentretalli, que no arribi fins al fons, que es faci pesada o ràpida, o que ens faci mal, i podem sentir que ens falta espai on albergar tot laire que ens entra i que necessitem. Per a les persones fumadores això pot ser habitual, per això és molt important fer pedagogia de bons hàbits perquè els nens adquireixin un sentit crític que els permeti decidir en clau de benefici i no de perjudici. A més, per a les persones amb patologies respiratòries, aconseguir una respiració que els aporti benestar passa per ladministració de diferents fàrmacs, inhaladors o concentradors doxigen.
Davant de la necessitat que laire que respirem sigui el més beneficiós possible i que la nostra respiració sigui tranquil·la i compassada, quan ens trobem davant dalguna daquestes situacions haurem daturar-nos, connectar amb nosaltres mateixos i cercar la causa que afecta la nostra respiració per poder aplicar-nos el remei adient. Si invertiu a respirar bé, el benefici serà permanent.
Com que aquest llibre és compartit, us convido a practicar junts (infants i adults) la respiració. (Per a les activitats que anireu trobant al llibre, us pot ser útil un quadern de pràctiques on anar anotant les vostres experiències, fer dibuixos, graelles o esquemes. És un recurs interessant per complementar la lectura i les pràctiques del llibre.)
PRÀCTICA
1. RESPIRAR AMB ATENCIÓ PLENA
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Respirar amb atenció plena vol dir que has de recordar sempre lacció més important que vas fer en sortir del ventre de la mare: respirar bé.
Si observes com respires comprovaràs que és tan senzill i fàcil com deixar que succeeixi. Sí, deixar que passi, perquè passa sol. Laire entra pel nas, es passeja per la boca, visita les dents i el paladar, després baixa per la gola, entra a la faringe, i travessa la laringe i la tràquea fins a arribar als pulmons; des daquí loxigen viatja per les artèries i es reparteix per aportar energia a totes les cèl·lules del nostre cos i mantenir-lo viu; després retorna per les venes convertit en el diòxid de carboni que expulsarem per la boca i el nas. Hi ha un animal al qual és molt fàcil observar com respira: la granota; quan inhala se li infla el coll, i quan exhala se li desinfla.
Et proposo una pràctica ben fàcil per començar. Es tracta dobservar cada dia una estona la teva respiració; no et fa falta cap joguina, ni conte, ni música, ni aparell; tan sols la mare o el pare; o ambdós. A continuació et descric els passos a fer perquè els puguis explicar com es fa:
ESPAI: Escolliu un lloc tranquil que tingui una il·luminació suau i una temperatura agradable.
POSICIÓ: Seieu com si fóssiu indis o estireu-vos.
DISTRIBUCIÓ PERSONES: Si sou bastants, poseu-vos en rotllana.
QUÈ I COM: Si voleu, tanqueu els ulls (el que us faci sentir millor). Si esteu estirats, col·loqueu les mans damunt el pit i la panxa per notar com puja i baixa. Si esteu asseguts amb les cames creuades o en una cadira, poseu les mans damunt les cames recolzades luna damunt de laltra.
DINÀMICA: Observeu la respiració, com entra laire i fa el recorregut que abans hem llegit: entra pel nas i la boca, travessa el coll, baixa als pulmons i sinfla la panxa, i després laire torna fent el recorregut a la inversa. Fixeu-vos cadascú en la vostra respiració. Podeu començar fent una conjunta amb algú que la guiï.
TEMPS: Feu 10 respiracions completes ben fetes. Lentament. No cal córrer. Gaudiu de lactivitat i de fer-la plegats però cadascú amb si mateix.
COMPARTIR: Quan acabeu, obriu els ulls i, per torns, comenteu com us ha anat i com us heu sentit. Abraceu-vos si sentiu que ho heu de fer, doneu les gràcies per estar junts i seguiu amb la vostra rutina diària.
1.2. Menjo i bec
1.2.1. som el que mengem
Si menges bé avui, el cos tho agrairà demà.
Lara Lombarte
Després de respirar, una de les necessitats bàsiques i vitals de lésser humà és nodrir-se: menjar i beure. Els nutrients són el combustible que el cos humà necessita per funcionar.
La persona ha dabastir el seu cos amb aliments per subsistir. A més, com deia Ludwig Feuerbach amb la seva afirmació: «Som el que mengem», tot el que ingerim ha de ser sa i procurar-nos benestar. Si mengem aliments en mal estat o amb una càrrega de nutrients desequilibrada, amb excés de sucres o greixos, el nostre cos sen ressentirà i ens trobarem malament. Hem de procurar-li els millors nutrients perquè estigui sa i facilitar-li així el desenvolupament. És important alimentar-lo i hidratar-lo de manera equilibrada perquè tot funcioni correctament: des dels òrgans interns fins als externs, com la pell o els sentits.
(Em sembla important fer un parèntesi i apel·lar a leducació sobre les begudes alcohòliques. Primer des de les llars, després des de lentorn, i finalment des de les escoles, shauria de conscienciar els infants sobre els efectes i els perills del consum dalcohol.)
Dun temps ençà, han augmentat els casos dal·lèrgies i intoleràncies alimentàries, i a les escoles els menús shan diversificat (a més de comptar amb menús específics): sense carn, sense peix, vegetarians, vegans, i en algunes comencen a introduir el menú halal. El ventall és extens i som lliures descollir el combustible que volem per al nostre cos.
Limportant és prendre consciència del nostre cos al final del dia per esbrinar si les reaccions que experimentem tenen relació amb el que hem menjat (mal de ventre, panxa inflada, mal de cap, restrenyiment, diarrea, mareig, etc.) i poder posar-hi remei; observar-nos amb atenció per conèixer què ens cau bé i què no, quins excessos hem fet o quin nutrient ens falta per obtenir benestar.
1.2.2. cuinem receptes saboroses i saludables
Que la teva medicina sigui el teu aliment i
el teu aliment la teva medecina.
Hipòcrates
De petits sempre menjàvem el que els pares ens posaven al plat, ells eren els responsables de la nostra alimentació. Dadults, som nosaltres qui decidim què mengem i què no. Tot i això, per les xarxes abunden vídeos on nens petits es neguen a menjar-se el que hi ha al plat al·legant que ells no volen menjar-se un animal. Mentendreix veure aquest sentit crític tan aviat, en criatures que qüestionen el seu progenitor davant un plat que diuen que no es volen menjar perquè allò abans havia sigut un ésser viu. És linfant qui vol decidir lliurement què es posa a la boca per nodrir el seu cos.
Des daquesta visió entenem que cadascú tria què menja. Des dels estudis científics i des de lexperiència, sabem que una bona nutrició prové daliments sans, daquells que com més naturals són millor, daquells que no han passat per un processament, o sí que lhan passat però ha estat un bon i mínim processament. Si no tenim cap intolerància, un tomàquet acabat de collir pot ser un regal per al cos. La mare natura ens dona tot el que necessitem per subsistir. El problema sorgeix quan ultraprocessem els aliments; això inclou tot el que sentén per preparats precuinats i «menjar ràpid», com les típiques hamburgueses acompanyades dun refresc ensucrat i postres dolces: un cop, molt de tant en tant, no ens farà mal; però sí, si ho convertim en un hàbit.