Pròleg
Vicent Ferrer no va ser només un sant miraculós, com popularment se lha venerat a València, sinó molt més. La seua dimensió humana, intel·lectual, religiosa i també política fan del mestre Ferrer, sis segles després de la seua mort, un personatge universal, com va quedar de manifest en el Congrés Internacional «Vicent Ferrer, projecció europea dun sant valencià», que, organitzat per lAcadèmia Valenciana de la Llengua, es va inaugurar en la catedral de València i celebrat en laula magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
El congrés va servir per a homenatjar el sant valencià, però sobretot per a aprofundir en labundant obra del dominic, per a posar en relleu el seu caràcter universal i presentar nous treballs sobre la seua extensa col·lecció de sermonaris per part dels màxims especialistes i investigadors del seu llegat en universitats de França, Itàlia, Suïssa i Espanya.
El pare Vicent va implantar un model de predicació innovador i atractiu. La teatralització dels seus sermons, vinculada sovint al seu suposat do de llengües, va aconseguir un impacte popular mai conegut en el segle XV. En els seus sermons era capaç de fer-se entendre igualment entre un públic valencià, occità, aragonés, bretó o francés. Es podria dir que, en certa manera, practicava un plurilingüisme actiu per tot arreu.
El congrés va evidenciar, a més, la importància dels sermonaris del mestre Ferrer per a conéixer i comprendre la realitat de la societat en lEdat Mitjana, tant en lantic Regne de València com en la resta de terres que va recórrer el sant. Coincidint amb la reunió dexperts, a València es va presentar un estudi exhaustiu de lanomenat sermonari dAvinyó, a càrrec de Francisco M. Gimeno Blay i Mª Luz Mandingorra Llavata.
La trobada internacional que va suposar el congrés estava plenament justificada per la dimensió universal del pare Vicent, lobra i la imatge del qual, sis segles després del seu traspàs, han sobreviscut al pas del temps. El seu impacte en la societat de lèpoca, però encara també en lactual, resulta més que evident. València va ser durant eixos dies la capital del món vicentí.
Com a president de lAcadèmia Valenciana de la Llengua va ser un honor i un orgull inaugurar el congrés internacional al costat de tan il·lustres congressistes, i ara també ho és prologar el llibre dactes de les conferències presentades amb un altíssim nivell intel·lectual i científic, sense el qual aquella reunió dimminents experts en la vida i obra de sant Vicent Ferrer no estaria completa.
RAMON FERRER NAVARRO
President
Acadèmia Valenciana de la Llengua
600 anys després: celebració duna efemèride
Francisco M. Gimeno Blay
Universitat de València
http://orcid.org/0000-0002-4883-2960 0000-0002-4883-2960
Vicent Ferrer traspassà a Vannes el 5 dabril de 1419. Sis-cents anys després, lAcadèmia Valenciana de la Llengua decidí honorar aquet valencià universal designant-lo escriptor de lany 2019. Per tal de commemorar el susdit esdeveniment proposà organitzar diferents activitats culturals amb la intenció de mostrar els valencians la rica personalitat del dominic valencià, mestre de teologia i confessor papal. Algunes de les actuacions estaven destinades a descobrir el personatge en el seu vessant més popular, altres ajudarien, però, a conèixer millor la dimensió històrica de sant Vicent així com la projecció internacional, començant per la reedició de la biografia: Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda dun predicador, de Joan F. Mira. Exposicions i jornades divulgatives es desenvoluparen tot al llarg de lany 2019 en diferents localitats de la geografia valenciana. Lallau de manifestacions mobilitzà estudiosos i, també, encuriosits pel mestre dominic.
La celebració daquesta efemèride invitava a fer una reflexió al voltant del personatge per tal de recuperar-lo integralment. Interessava, amb tot, escatir les raons per les quals Vicent Ferrer assolí al llarg de la seua vida, especialment dençà la visió dAvinyó, un gran prestigi personal. Els dies del predicador itinerant, entre el 22 de novembre de 1399 i el moment del seu òbit, proporcionen testimonis que palesen, abastament, el gaudiment duna ben merescuda reputació. Ho prova el fet que viatjà arreu dEuropa predicant sent invitat per les autoritats civils i eclesiàstiques. Tot al llarg dels seus desplaçaments es veié acomboiat per la seua «companyia».
El sisè centenari del decés del dominic valencià invitava a pensar-hi especialment, a reflexionar sobre el tarannà personal, religiós i polític de Vicent Ferrer i, sobretot, esperonava a esbrinar les raons per les quals el dominic assolí la reputació aconseguida. Arribà, dhora, a ser el prior del convent al qual ell mateix havia professat a la ciutat del Túria, fou professor en làmbit dominicà i ocupà la càtedra de teologia de la Catedral de València, entrà aviat en contacte amb el cardenal Pedro de Luna i prengué posició a favor de lobediència avinyonesa; la consagració del cardenal Pedro de Luna com a papa Benet XIII i el seu nomenament com a confessor papal, el situaren en una talaia privilegiada des de la qual guaitar el món occidental amb els ulls dun teòleg dominic i, també, amb els duna persona interessada per la política del seu moment, sent magna pars en la solució dalguns dels conflictes, com ara el compromís de Casp o el cisma dOccident.
Lany 1399 Vicent Ferrer havia abandonat la ciutat papal dAvinyó i caminava pels vells camins dEuropa estenent la paraula de Deu. El missatge evangèlic el va difondre fins la seua mort. Succeïda aquesta, les seues paraules continuaren escoltant-se des de les trones, pronunciades ara per altres dominics que feien servir les edicions manuscrites i, després, incunables dels sermons de mestre Vicent. No ens poden estar dassenyalar que de les edicions incunables dels seus sermons cap delles es publicà a la Península Ibèrica, i, òbviament, cap delles simprimí als territoris de la Corona dAragó. Algunes ciutats europees com ara Colònia, Estrasburg, Lió o Venècia, entre altres, pogueren accedir fàcilment a les col·leccions de sermons del valencià. Aquest èxit editorial descobreix, sense més, un interès continuat per les prèdiques de mestre Ferrer, loratòria del qual celebrava Lorenzo Valla com a excel·lent i magnífica. Fou la de Vicent Ferrer una vida intensa, si més no, dençà lany 1399. Ha estat un encert per part de lAVL traduir al valencià la biografia publicada per lhistoriador nord-americà Philip Daileader1, elaborada i enllestida tot fent servir un riquíssim i variat ventall de fonts de primera mà i escrita, a la fi, sense apassionament; lautor ha sabut conjuminar amb intel·ligència les informacions proporcionades pels sermonaris (en valencià, en castellà i en llatí), pel procés de canonització, per les obres escrites per mestre Vicent Ferrer així com les noticies que poden llegir-se en els documents de natura administrativa.
Seguint els testimonis del procés de canonització, Vicent Ferrer encisava lauditori congregat al moment de la seua predicació, la qual cosa ajudaria a copsar linterès que suscità la seua persona. Ara be si fem un seguiment de les edicions dels seus sermons hom se nadona que, fins i tot després de la seua mort, gaudiren dun predicament mantingut en el temps fins èpoques recents. I aquesta dimensió nés un dels elements que esperonaren lAcadèmia Valenciana de la Llengua per estudiar les raons daquest prestigi i notorietat. Vicent Ferrer apareix com una persona la fama del qual ultrapassà els límits de lantic Regne de València, i també dels territoris que constituïen la Corona dAragó. Latractiu per la seua personalitat polièdrica sha conservat fins lactualitat com ho proven abastament el contingent important destudiosos europeus i americans que han analitzat diversos aspectes de la seua vida. El congrés volia fer palesa la seua projecció internacional.