El present que va enviar el governador a fra Anselm
»Quan el governador va haver tornat de la coronació, va enviar a fra Anselm, mitjançant una nau que anava a Tunis, un present format de diverses coses boniques, entre les quals jo amb vint-i-tres parents meus dins una bella gàbia de fusta. I, així que el frare hagué rebut el regal, ens va fer posar en un jardí, on vam viure presoners un cert temps fins que jo i els meus parents vam cavar tan endins sota terra que vam foradar la base de la tanca i vam sortir a laltra banda, i daquesta manera ens vam escapar. Així és com sé, altíssim i poderós príncep i senyor, qui és ell, com es diu i el seu estament.
El rei demana al conill si fra Anselm és aquell que li han dit que predicava contra els animals
El rei, després dhaver sentit el conill, li va dir:
Digues, conill, ¿aquest fra Anselm és aquell que es creu tan savi i és tan presumptuós que diu i predica i té lopinió que els fills dAdam són més nobles i excel·lents i de més gran dignitat que nosaltres, els animals? I encara més he sentit dir: que diu i afirma que nosaltres només hem estat creats per servir-los i que ells són els nostres senyors i nosaltres els seus vassalls, i diu altres mentides i ximpleries, i predica contra nosaltres sense donar-ne cap prova o argument just. I els altres fills dAdam hi donen fe i creuen fermament que el que diu contra nosaltres és veritat.
El conill respon al rei i diu
Senyor, ell és qui diu tot això que us han explicat, i més de cent vegades li ho he sentit dir amb les meves pròpies orelles, quan jo era en poder seu.
El rei parla als seus barons i servidors
Havent dit això el conill, vet aquí que el rei es va girar als grans barons i servidors que tenia al voltant seu i els va dir:
Què men dieu, vosaltres, daquest animalot de fra Anselm i daquesta ximpleria i follia seva?
Llavors tots els barons i els servidors del rei li van respondre, de comú acord:
Senyor, el que ell diu i predica contra nosaltres, o bé és perquè és ben boig o curt denteniment, o bé és perquè deu ser presumptuós i impetuós. Tanmateix, senyor, com sabeu prou bé, sovint es diu mal i es presenta fals testimoni contra algú que malgrat tot és innocent i no culpable. Si a vós, senyor, us sembla bé, ara mateix el portarem davant la vostra reial presència i alta senyoria i li preguntarem sobre aquestes qüestions, i si diu i admet que és veritat tot el que es diu dell, llavors lin demanarem la prova, perquè, com diuen els lògics, quan algú vol demostrar alguna cosa no nhi ha prou de dir: «És així», sinó que creiem que nha de donar proves per demostrar que és veritat el que diu de nosaltres. A la vostra reial i noble cort hi ha uns quants animals subtils i enginyosos que tant disputaran contra seu que la hi faran passar magra i el faran combregar amb rodes de molí. I això per la gran i subtil saviesa que tenen.
El rei envia un porter seu a buscar fra Anselm
Havent sentit el rei la resposta, va estar molt content i tot seguit va enviar un dels principals porters de la seva cort, que li deien la Falsa Guineu de les Cames Tortes, a buscar-me. Quan va arribar on era jo, després de les salutacions mútues, em va dir les paraules següents:
Fra Anselm, per la vostra eloqüència
avui tindreu bon o mal dia.
Vull parlar-vos amb cortesia
perquè em cregueu sense insistència.
Quan veureu la reial presència
del meu senyor, que a vós menvia,
mireu de parlar fent-ne via
i ser veraç amb lassistència.
El senyor rei vol per audiència
saber si aquesta gran follia
és veritat o fellonia
que prediqueu amb eloqüència,
que Déu, per suprema potència,
va donar als homes senyoria
sobre la nostra confraria.
Greu ofensa és i impertinència.
Veniu, doncs, davant lexcel·lència
del nostre rei i senyoria.
Si no, per dur-vos aquest dia
i a la força tinc jo llicència.
Fra Anselm diu a la guineu
Tan bon punt vaig sentir les paraules de la guineu, veient que, si no obeïa les seves ordres, podien anar mal dades, sobretot perquè estava sol entre tants animals, tots irats contra mi, em vaig dir que era millor i més assenyat anar-hi que no pas discutir. De manera que li vaig contestar les següents paraules:
Porter de la cort lleonina,
de molt bon grat faré aquest viatge,
perquè serà el meu avantatge
publicar la meva doctrina,
que diu que la virtut divina
dóna poder a lhumà llinatge
de fer bé als animals o ultratge,
ja que la seva mà els domina.
Si vinc és la vostra ruïna,
el meu parlar diran salvatge.
Abans danar al meu avantatge,
del rei vull protecció felina.
Havent sentit la meva resposta, en veure que jo volia tenir un salconduit i protecció, va marxar precipitadament i al cap dencara no mitja hora ja tornava a ser al meu costat amb el salconduit, que havia estat ben expedit, tal com jo volia i demanava.
Com fra Anselm es presenta davant del rei
Havent rebut el salconduit, vaig marxar amb el porter. Quan vaig arribar davant la reial magnificència del rei dels animals, li vaig fer una reverència tal com pertoca a tot príncep i senyor. Els animals, tan bon punt em van veure, es van aplegar tots al voltant del rei, pensant que dictaria contra mi alguna cruel sentència. El rei, però, com que era molt savi, assenyat i de gran justícia, tan bon punt em va veure em va fer passar i em va fer seure entre els principals barons de la seva cort. Com que era molt entès i enginyós, es va dir que potser jo, per por dell o per vergonya davant de tants animals, no podria o no gosaria respondre les qüestions sobre les quals em preguntarien; per això es va mostrar molt afable amb mi i, amb un posat bondadós, alegre i rialler, em va començar a preguntar diverses coses que no tenien res a veure amb el tema que havíem de tractar, tal com és costum i ús de tot noble rei o senyor, per tal que macostumés a parlar amb ell i amb els altres barons i fos més atrevit quan hagués de respondre les preguntes que em farien. Daixò, el meu cor en va tenir immens plaer i alegria. Vaig lloar Déu per haver-me salvat i alliberat del gran brogit i de la tempesta que hi havia hagut a la meva arribada, la por que tenia llavors em va passar i vaig començar a recuperar el coratge. I, després de conversar una estona, tal com us he dit, vet aquí que el rei, amb un parlar agradable i cortès, em va dir:
El rei dels animals diu a fra Anselm
Fra Anselm, han arribat veus a la nostra reial coneixença que diuen que proclameu i sosteniu, prediqueu i afirmeu que vosaltres, els fills dAdam, sou més nobles i de més gran dignitat que nosaltres, els animals. I a més, encara pitjor, dieu i creieu fermament i predicant feu creure que Déu totpoderós ens va crear a nosaltres només per al vostre servei. I que vosaltres sou de dret els nostres senyors i, nosaltres, els vostres vassalls per llei. I això nosaltres no ho creiem pas, ni podem entendre com una follia i una vilesa tan grans poden provenir duna saviesa i duna ciència tan elevades com són les vostres. I creiem que aquesta mala fama no deveu ser vós qui la divulga, sinó algú que és el vostre enemic o que us vol mal i ha volgut enfosquir la vostra bona i honorable reputació. Per tant, ara us preguem que ens resolgueu aquest dubte. I aquesta és la principal raó per la qual us hem fet venir davant la nostra reial presència.