El plany que fa el cavall pel seu senyor
Oh, mort cruel! Oh, amarga fortuna! Hem perdut la felicitat, ens ha estat arrabassat aquell qui ens era guia i que era com un pare per a nosaltres, pobres desolats! Mai mort de germà o de germana no ens serà tan dolorosa com la del nostre bon rei, que tan bé ens governava. Plagués a Déu que jo avui morís pel meu senyor i que ell fos viu davant nostre. Pel seu amor, el meu cor abandona el cos. Crec que moriré de gran melancolia. Des dara la mort em plau i serà per a mi la fi de tots els mals, no nhi ha dubte. Prego a Déu, que tots els béns disposa, que el vulgui menar a lalta jerarquia i que el perdoni si va cometre cap follia. Qui li vulgui bé, que canti amén amb veu clara.
Després daquestes paraules, els animals, cridant a una sola veu, van dir:
Amén. Déu el perdoni amb la seva gràcia, misericòrdia i pietat.
El cavall parla als altres animals
Llavors el cavall, anomenat Cavall Bai de les Curtes Orelles, va parlar i va dir les paraules següents:
Excel·lentíssims i nobles senyors, sabeu millor que jo que Déu totpoderós va ordenar que tot cos amb la seva ànima, un cop acomplert el termini establert per Ell, ha de morir. La mort no és res més que la separació que fa lànima del cos quan sen va al lloc don prové. I el cos, després daquesta separació, es transforma i torna a la matèria de la qual va ser compost. Això és així, tal com diu el gran filòsof Aristòtil: totes les coses es transformen i tornen a les coses de què van ser compostes. I aquest manament diví sha acomplert en nostre senyor el rei, que Déu perdoni. I a nosaltres, amb la seva misericòrdia, que Déu ens doni prou seny i discreció perquè, mitjançant la seva gràcia, puguem escollir un nou rei que ens protegeixi i ens defensi. Així doncs, venerabilíssims senyors, que cadascú de vosaltres declari i digui ara mateix la seva intenció, donant suport a un dels excel·lents i poderosos senyors parents i aliats de Sa Majestat, qui us sembli que més ho mereix.
I, un cop dit això, va tornar a seure.
Tots els animals parlen de comú acord
Havent escoltat les paraules del conseller, després de parlar-ne una estona, tots els animals es van posar dacord i confiaren la seva decisió, perquè fos ell qui fes lelecció, a un dels principals consellers del rei traspassat, anomenat Cavall Blanc de la Sella Daurada, que era molt savi i assenyat, i tots els animals lestimaven molt. Van estar dacord que qui escollís com a rei i senyor el Cavall Blanc seria el seu rei i senyor natural, i que, en cas que algú shi oposés, tot seguit i sense misericòrdia li tallarien el cap. Llavors, havent-ho aprovat tots de comú acord, el Cavall Blanc de la Sella Daurada es va aixecar i va dir les paraules següents.
Sobre lelecció del rei dels animals
Molt honorables i discrets senyors, tot i que el meu petit i feble enteniment no és apropiat per executar un acte tan elevat i tan important com és escollir un rei que ens protegeixi i ens defensi, malgrat tot, com que a vosaltres, grans nobles i savis, us plau que jo determini i finalment acompleixi aquest acte tan important, ara mateix doncs, en nom de Déu totpoderós, elegeixo, ordeno i confirmo com a Sa Majestat el rei nostre sobirà el Lleó Roig de la Llarga Cua, fill del cosí germà del nostre senyor rei difunt. I aquest tinc per veritable senyor i defensor nostre durant tota la seva vida.
Dites aquestes paraules, vet aquí que els animals, cridant molt fort tots alhora, van dir i van acordar que aquella elecció els plaïa i que estaven contentíssims, perquè per dignitat i justícia ho mereixia.
De la festa que van fer els animals pel seu nou rei
Després daixò, els animals, molt contents i divertits, van començar els uns a ballar i cantar, els altres a saltar, els altres a jugar a llançament de pedra o de barra, cadascú segons la seva complexió i la seva naturalesa. I totes aquestes coses les feien davant del nou rei. Llavors, per culpa daquells cants tan forts, del soroll, de lesvalot i de lescàndol que feien, jo que dormia em vaig despertar i, un cop despert, em vaig quedar tan astorat com si estigués fora de mi. I vaig sentir les paraules següents:
Parla el conill
Altíssim i poderós senyor, aquell fill dAdam que seu sota aquell arbre és de nació catalana, nascut a la ciutat de Mallorca, i es diu fra Anselm Turmeda. És un home molt savi en totes les ciències, sobretot en astrologia, i és oficial a la duana de Tunis al servei del gran i noble Mulai Bufret,[14] rei i senyor entre els fills dAdam, i també és el seu cavallerís.
[14] Abu Faris.
El rei diu al conill
Conill va dir el rei, com és que saps tan bé el seu nom i el seu estament?
Senyor va dir el conill, perquè jo i altres parents meus vam ser molt de temps captius seus.
El rei va dir:
Magradaria molt saber com us van fer captius a tu i els teus parents i com vau anar a parar en poder seu.
El conill diu al rei
Senyor va dir el conill al rei, jo vaig néixer a lilla de Sardenya. Un dia era al voltant del castell de Càller, en una illa que hi ha al mig de lestany del castell, que li diuen lilla de Bochel. Resulta que, en aquell temps, el governador del castell, el senyor Acard[15] de Mur, volia assistir a la coronació del rei En Ferran dAragó, que llavors havia obtingut la senyoria daquest reialme, i es va embarcar en un vaixell cap a Catalunya. Forçat i empès pel mal temps, va arribar al port de Tunis, però no volia baixar en terra i va enviar-hi un servidor seu a aplegar provisions i vitualles. Tan bon punt el servent va arribar a la duana de Tunis, va relatar a aquest fra Anselm com el governador hi havia arribat empès pel mal temps i com, mancat de vitualles, lhavia enviat a aplegar les provisions necessàries perquè la seva gent es refés. Llavors, quan fra Anselm va haver sentit el relat del servent del governador, després de donar-li diverses vitualles, li va dir: «Agafa aquestes vitualles i porta-les al teu senyor, saludant-lo de part meva. I digues-li que li suplico que vulgui acceptar aquest petit servei que li fa lhumil servidor seu fra Anselm; i dóna-li aquestes monedes i, si li cal res més, que mho demani, que de tot el que vulgui serà servit.» Llavors el servent va pujar al vaixell i va relatar al seu senyor tot el que li havia dit fra Anselm, i li va donar les monedes. El governador va estar-ne molt content i complagut, i tot seguit li va escriure una carta agraint-li els favors i lhonestedat del servei que li havia transmès. Li va enviar la carta tot i que ells dos no es coneixien.
[15] «Allart» a loriginal francès.
El present que va enviar el governador a fra Anselm
»Quan el governador va haver tornat de la coronació, va enviar a fra Anselm, mitjançant una nau que anava a Tunis, un present format de diverses coses boniques, entre les quals jo amb vint-i-tres parents meus dins una bella gàbia de fusta. I, així que el frare hagué rebut el regal, ens va fer posar en un jardí, on vam viure presoners un cert temps fins que jo i els meus parents vam cavar tan endins sota terra que vam foradar la base de la tanca i vam sortir a laltra banda, i daquesta manera ens vam escapar. Així és com sé, altíssim i poderós príncep i senyor, qui és ell, com es diu i el seu estament.