La resposta de fra Anselm
Després de sentir les corteses paraules del rei, li vaig contestar així:
Altíssim i poderós príncep i senyor, sàpiga vostra reial Altesa que tot el que us han dit de mi és veritat. Em confio ara a la vostra gran justícia, perquè sé que sou tan noble senyor i de tanta fermesa que mai ni lamor ni lodi no us podrien fer sortir del recte camí i que mai no faríeu cap acusació sense fonament: per això vull que sapigueu que crec fermament i predico que nosaltres, els fills dAdam, som més nobles i de més gran dignitat que vosaltres, els animals. I no us sàpiga greu, senyor, ja que pretenc demostrar-ho amb arguments perspicaços, si plau a vostra alta Senyoria donar-me audiència, suplicant-vos que no feu contra mi res amb furor o amb còlera. Us prego que vulgueu deixar enrere el furor i la còlera i que poseu per davant la raó i la justícia. Perquè el gran savi Cató diu que la ira ofusca lenteniment, de manera que no pot discernir la veritat. I si jo no demostro que la meva opinió és certa, llavors feu de mi el que a vostra alta Senyoria plaurà.
Com van aixecar-se tots els animals amb gran escàndol contra el frare
Amb prou feines havia acabat el meu discurs que tots els animals, amb gran esvalot i escàndol, cridant fort tots alhora, van dir:
Mori el traïdor fra Anselm!
Per sort, un lleopard que era gran senescal del rei, dit mossèn Macaco de la Pell Pigallada, es va plantar dun bot davant dels animals, cridant:
No sigueu traïdors, que Sa Majestat el rei li ha promès protecció!
Si no, de ben segur que la meva vida shauria esfumat del tot.
Tan bon punt els animals van sentir que jo tenia la protecció del rei, van callar i es van tranquil·litzar, tot i que no paraven de murmurar i em feien mala cara. El rei, havent sentit les meves paraules, es va retirar a part i va enraonar amb els seus mitja hora. Després, girant-se cap a mi, em va dir:
Fra Anselm, jo i els meus consellers i barons hem sentit la vostra imprudent i desaforada resposta, per la qual, si no fos per la protecció que us he promès, rebríeu un càstig tan gran que cap home o fill dAdam que en tingués notícia ja no tindria mai més laudàcia ni la presumpció de gosar dir o divulgar unes paraules tan horribles com heu dit vós en la vostra desgraciada i malvada resposta. Ara bé, com que a la nostra reial cort, pel que fa als criminals, tirem més de misericòrdia que de justícia, amb el consentiment i la voluntat dels meus consellers, barons i lleials servidors, us atorgo amb aquestes paraules laudiència que heu sol·licitat.
Com lAse va ser delegat per disputar contra fra Anselm
»I a fi que entengueu clarament que nosaltres, els animals, som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres, i que de dret i per llei hem de ser els vostres senyors i vosaltres els nostres súbdits i subjugats, després dexcloure alguns animals nobles i enginyosos que amb dues o tres paraules us farien callar com un mut, volem i ara mateix deleguem lAse Ronyós de la Llarga Cua Tallada perquè us respongui, ja que és lanimal més obtús i miserable de la nostra cort. Us heu dadreçar a ell, explicant-li tots els arguments que tingueu per provar que el que heu dit contra nosaltres és veritat.
De manera que em vaig girar, i llavors vaig veure al meu costat un pobre ase desgraciat tot espellifat, desmenjat, ronyós i sense cua, pel qual em penso que no o haurien donat ni un parell de monedes a la fira de Tarragona. I em vaig sentir ridiculitzat, entenent clarament que es burlaven de mi. Sigui com sigui, més per por que per vergonya, havia dacceptar-ho i suportar-ho pacientment. Tot seguit lAse Ronyós em va dir:
LAse parla a fra Anselm amb molta audàcia
Fra Anselm, tot i que no sigueu digne que us respongui, com que no puc contradir la categòrica ordre de laltíssim i poderós príncep nostre senyor rei, com a bon súbdit i lleial servidor seu he de complir-la i observar-la. I per això, en nom de Déu, vull sentir ara de vós un per un els arguments i les proves que sosteniu, i quan els hàgiu exposat us respondré segons Déu maconselli.
Aquestes paraules em van ferir com cops de llança, veient-me menyspreat per tan mala bèstia com era aquell ase cap de suro i desgraciat. Per acomplir, però, el meu propòsit, sabent que segons les Escriptures qui pateix no és vençut, deixant el disgust i la melancolia sota la caputxa, vaig disparar contra lAse les següents paraules:
II. Aquí comença la disputa de fra Anselm contra lAse [Primer argument de la disputa]Senyor Ase, la primera prova i argument que nosaltres, els fills dAdam, som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres, els animals, és la nostra bella figura i aparença. Perquè nosaltres tenim els membres ben fets i ben formats, distribuïts segons proporcions harmòniques que es corresponen les unes amb les altres. Així, els homes grans tenen les cames llargues i els braços llargs, i de la mateixa manera els altres membres, segons la llargada del cos; i els homes petits tenen les cames curtes i els braços curts. Per tant, tothom està proporcionat segons lestatura del seu cos. En canvi, vosaltres, els animals, no sou fets així, perquè en vosaltres no hi ha cap proporció de membres, i ara us ho exposaré amb claredat.