De manera que no us atureu gaire en lestil, fluix i no gaire bo però força col·loquial, sinó més aviat en els arguments continguts i compresos en uns quants temes que trobareu tan enginyosos i doctes com faceciosos i distrets. I si llegiu amb bon judici, sentireu parlar un ase que, dase, només en té laparença, atès que sembla que sigui un Ciprià, un Crisòstom o un Doctor Subtil[12] en teologia; un Plató, un Aristòtil o un Sòcrates en filosofia; un Albumasar en astrologia; un Hipòcrates en medicina; un Plini o un Albert Magne en història natural i en explicacions sobre la naturalesa dels animals, dels arbres i de les herbes; un Ciceró o un Sèneca en oratòria; un gran lògic en disputa subtil i sofística. Ras i curt: no puc creure que no hagi sortit de la raça de la somera que muntava Balaam, que li va parlar quan ell safanyava a anar a maleir el poble i els fills dIsrael a Moab i a Madian instigat pel rei Balac.
Hi veureu més ben retratada que en un mirall la debilitat, la imbecil·litat i la impotència de lhome, que els filòsofs anomenen amb raó animal racional. Només és diferent dels animals irracionals i de les bèsties brutes perquè la seva ànima intel·lectiva fou creada a imatge i semblança de Déu totpoderós i perquè el nostre salvador i redemptor Jesucrist, fill de Déu etern, va vestir-se amb el cos de la nostra humanitat i de la nostra feble naturalesa, es va fer semblant a nosaltres en tot, va suportar en el seu cos humà totes les temptacions, tribulacions, penes i treballs que pateixen tots els homes, tret del pecat, i al final va morir i va escampar la seva preciosa sang a larbre de la creu per esborrar els nostres pecats, i va ressuscitar per justificar-nos. I així ens va rentar, purgar i netejar de tot pecat i brutícia, a fi que, seguint els seus passos, siguem fills adoptius de Déu pare i cohereus del reialme celeste amb Jesucrist, fill seu únic i legítim. Aquesta és la conclusió de la present disputa, de vegades amb algunes qüestions que trobareu ridícules, però no per això menys intel·ligents i edificants.
També hi trobareu al final una profecia que fa lase, amb la seva exposició. No mhe entretingut gaire a versificar-la com cal, perquè, com que fa tant de temps que es va fer, considero que tot el que shi explica ja és passat, tant si sesdevingué com si no.
I aquí acabo, que fra Anselm vol començar a parlar i a entrar en disputa. Prego a aquell qui ha donat saber i ciència a lase per respondre a fra Anselm sostenint la innocència dels animals que vulgui atorgar-me la gràcia de resistir als calumniadors de la veritat, i que la present obra i totes les altres coses siguin en honor, glòria i lloança seva. I a vosaltres, estimadíssims amics, que us atorgui el que sé que diàriament desitgeu, en Jesucrist, nostre senyor. Amén.
Lió, el primer dia de maig de 1544
Tanutrofa Esal[13]
Llegiu i després jutgeu
[11] Guillaume Lasne, Guillem Lase.
[12] Joan Duns Escot.
[13] Lase Afortunat llegit al revés.
[La reunió dels animals]Fra Anselm parla
Veient el món al mal donat
i tothom vivint en pecat,
us explicaré laventura
que em passà un dia a la verdura.
Sabreu per la meva disputa
que lhome és menys que bèstia bruta,
si no fos que lésser diví
a la nostra falla és enclí.
Invocant doncs nostre Senyor,
començaré la narració:
fa dies, per no restar ociós,
tot i fer un temps ben enutjós,
quan Febus, a casa el Lleó,
dhomes nescaldava un milió,
el bon temps destiu un matí
de casa em va incitar a sortir,
quan Diana mostrava encara
la seva pura i bella cara.
Buscant a cavall fresc ombrí,
em vaig trobar vora un jardí
on hi havia un infinit nombre
de flors i fruites per fer-me ombra.
Una clara font hi rajava
que molt dolça al prat murmurava,
pel qual el rossinyol gentil
feia un cant plaent i subtil.
Creia, en contemplar aquell país,
que era a la terra el paradís
o almenys el jardí sumptuós
de les Hespèrides fruitós.
Per veure un lloc tan excel·lent
em vaig voler aturar amatent.
Vaig seure a lombra sobre flors
per jutjar un tan magnífic clos,
però llucant lloc tan diví
de seguida em poso a dormir,
i dormint vaig veure talment
una visió perfectament
arribant a aquells bells verals
darreu els animals bestials.
Hi triomfaven elefants,
tigres i lleons molt puixants,
panteres, lleopards clapats,
cavalls, ases, camells gepats,
óssos, dragons, cérvols, senglars,
daines i isards a centenars,
vaques, bous, ovelles, moltons,
llops, guineus, fures, eriçons,
gossos, gats, rates i esquirols
i més que dir no puc tan sols,
que darreu havia vingut
doncs tot quadrúpede nascut.
Després veig gran nombre docells
molestant-se uns i altres entre ells,
àguiles, voltors i grifons,
merles, esparvers i falcons,
gallines, tudons i faisans,
cucuts, cornelles, corbs, milans,
grues, agrons, cignes, paons,
perdius, becades i capons,
coloms, garses i passerells,
grives, aloses i estornells,
tórtores, papagais, mussols,
galls, orenetes, verderols
i tan gran nombre docellam
que ni un faltava a fer el seu clam.
Vespes, mosques, tàvecs, cigales,
formigues i aranyes sense ales,
verms, cargols i abelles cridaires,
xinxes, polls i cabres saltaires.
Tots els animals shi comptaven
tret dels peixos que al mar nedaven.
Fi
Pròleg en què sexplica la causa de la reunió de tants animals
La causa i el motiu de la reunió de tants animals era que el seu rei havia mort. Havia estat un noble lleó, molt savi, de gran justícia, molt valent i coratjós. I per aquestes bondats i virtuts que tenia, els animals, tots en general i cadascun dells en particular, havien estat tan contents del seu regnat i li volien tant de bé, i també li tenien tant damor, que haurien preferit que sels hagués mort un fill en lloc del rei. I encara tenien un disgust més gran i més melancolia perquè el rei havia mort sense hereu carnal i no havia deixat ni fill ni filla. I per la gran i profunda amistat que havien tingut amb el rei, shavien reunit tots plegats per elegir rei algun dels seus parents, tal com havien acordat.
Fi del pròleg
Aquí comença a parlar un dels consellers del rei, que era un bell i gran cavall
Llavors es va aixecar un gentil cavall que es deia Cavall Bai. Era un dels consellers i era molt savi, experimentat i parlava molt bé. I, solemnement i amb una eloqüència meravellosa, va dir, complanyent-se pel seu senyor, les paraules següents:
El plany que fa el cavall pel seu senyor
Oh, mort cruel! Oh, amarga fortuna! Hem perdut la felicitat, ens ha estat arrabassat aquell qui ens era guia i que era com un pare per a nosaltres, pobres desolats! Mai mort de germà o de germana no ens serà tan dolorosa com la del nostre bon rei, que tan bé ens governava. Plagués a Déu que jo avui morís pel meu senyor i que ell fos viu davant nostre. Pel seu amor, el meu cor abandona el cos. Crec que moriré de gran melancolia. Des dara la mort em plau i serà per a mi la fi de tots els mals, no nhi ha dubte. Prego a Déu, que tots els béns disposa, que el vulgui menar a lalta jerarquia i que el perdoni si va cometre cap follia. Qui li vulgui bé, que canti amén amb veu clara.