Per acabar, no hi ha en la Disputa un cert exercici dalegre cinisme? De debò pensava Turmeda o Abdal·là, que com a exfrare devia conèixer bé el pa que shi donava, que els inquisidors deixarien passar un llibre com aquest, escrit a més a més per un renegat que rebia els honors de lenemic? En tot cas, no va ser prou llest, i per això ara no podem gaudir del seu text en la llengua original, la nostra, el català, i la literatura catalana ha perdut, almenys ara per ara, una de les seves millors i singulars obres.
Per a la traducció hem partit de les dues edicions de la traducció francesa: la de R. Foulché-Delbosc a la Revue Hispanique (XXIV, 1911) i la més recent dArmand Llinarès, citada a la nota 1; per a les notes hem tingut sempre present, a més daquestes dues edicions, la traducció dins Els Nostres Clàssics de Marçal Olivar (1928), esmentada a la nota 7.
La profecia de lAse, que sha conservat en la llengua original, lhem adaptada al català actual sense tenir en compte la traducció francesa.
Albert Mestres
[2] Per a un estudi detallat i exhaustiu de les fonts de la Disputa, és interessant larticle de Marinela Garcia i Llúcia Martín, «Algunes fonts occidentals de lobra dAnselm Turmeda Disputa de lase», Revista de Filología Románica, 13 (1996), pp. 181-214.
[3] Per a una àmplia informació sobre bèsties i bestiaris en la tradició literària catalana, vegeu Llúcia Martín Pascual, La tradició animalística en la literatura catalana medieval, Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert, 1996.
[4] Miguel Asín Palacios, «El original árabe de la Disputa del asno contra Fr. Anselmo Turmeda», Revista de Filología Española, 1 (1914), pp. 1-51.
[5] Rafael Alemany Ferrer, «Tradició i innovació literària en la Disputa de lase de Turmeda/Abdal·là», dins Professor Joaquim Molas: memòria, escriptura, història, I, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003, pp. 15-26.
[6] Jesús Gómez, «El diálogo en la Disputa del asno y Turmeda (siglo xv)», Revista de Poética Medieval, 15 (2005), pp. 39-64.
[7] Marçal Olivar, «Introducció», dins Anselm Turmeda, Disputa de lase, Barcelona, Barcino, 1928 (Els Nostres Clàssics A, 18), p. 9.
[8] Rafael Alemany, «Presència i ecos dun jo individuat en Anselm Turmeda», dins Medioevo y literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, I, Granada, Universidad de Granada, 1995, p. 243.
[9] He tractat el tema més extensament a «Miratges especulars de la ideologia. A lentorn de la sàtira en Joaquim Rubió i Ors i Mikhail Bakhtin», Rels. Revista dIdees i Cultura, 0 (primavera-estiu 2002), pp. 40-45.
[10] Emilio Ternero Poveda, «Huellas de la Disputa en la cultura europea», Anales del Seminario de Historia de la Filosofía, 19 (2002), pp. 53-65. Cal tenir en compte, tanmateix, que la primera edició impresa de la Disputa és del 1509, i la de la traducció francesa del 1544.
I. disputa de l'ase
Disputa de lAse contra fra Anselm Turmeda sobre la naturalesa i la noblesa dels animals, feta i ordenada pel dit fra Anselm a la ciutat de Tunis, lany 1417.
En aquesta disputa fra Anselm demostra, amb proves i arguments diversos i perspicaços, que els fills del nostre pare Adam són més nobles i dignes que tots els altres animals del món. Traduïda del vulgar espanyol a la llengua francesa.
[Pròleg de Guillem Lase, traductor al francès]G.L. [11] a tots els seus fidels amics, salut i pau per nostre senyor Jesucrist
Fidelíssims amics, fa temps, abans que jo traduís aquesta obra i que vosaltres lhaguéssiu vista i examinada en detall, en fer-vos saber alguns dels arguments que conté, us va agradar tant que em vau demanar que mapliqués a traduir-la a la nostra llengua francesa, perquè us semblava tan digna de sortir a llum o més que algunes de les obres que avui difonen molts somiadors sofistes. Com bé sabeu, no em dedico a aquestes coses ni tampoc he dit mai que mhi dediqués, perquè sóc rude desperit i poc dotat per a la traducció, i tampoc no és la meva vocació. Tot i així, confiant en la vostra bona disposició habitual i perquè mhavíeu fet saber anteriorment que, per la nostra amistat mútua, em renyaríeu amb delicadesa, amb correcció social i fraternal, per aquesta llengua rural que faig servir normalment, tant oralment com per escrit, i que la consideraríeu cosa pròpia meva, perquè hi estic avesat des de la infantesa, des que vaig néixer; tot i així, doncs, he volgut sotmetrem a la vostra petició, perquè prefereixo incórrer i caure en el judici temerari dalguns calumniadors abans que ajornar de complaure-us. Ara bé, que calumniïn tant com vulguin, perquè, un cop llegit el llibre més a fons, ara que conec les divines i subtils respostes de lase que hi apareix malgrat que sigui un animal irracional, jo en sóc en certa manera parent i aliat, per lafinitat del meu nom, manllevat del seu, mhe armat de coratge perquè crec, ara que ha arribat el moment que a Déu li plau il·luminar, ensenyar i fer parlar els ases i les bèsties que durant molt de temps havien estat muts i sense parlar, que no em quedaré enrere i que almenys rebré, si així li plau, alguna espurna de la seva gràcia.
Rebeu, doncs, estimadíssims amics, les primícies daquest meu treball traduït, i excuseu les faltes que contingui, tal com el bon i virtuós pedagog excusa sàviament els joves deixebles no avesats ni exercitats encara a estudiar i a aprendre les lliçons. Daltra banda, com bé sabeu, per manca de temps, atès que he hagut de córrer pel viatge que ja coneixeu i del qual no sé quan tornaré, malgrat que no volia, per lamor que us tinc, deixar imperfecta aquesta obra que tant desitjàveu, no he tingut el moment ni locasió dadornar ni de corregir lestil i la llengua com mhauria agradat; i, atès que el tema bé ho requereix, us confio a vosaltres aquesta tasca. A més, loriginal del llibre és molt antic, com podreu veure, tant pel que fa a la manera de parlar, a les sentències, com en circumlocucions, que he seguit en alguns llocs per mantenir-me com més a prop millor de la intenció del primer autor; no he volgut, però, cenyir-me massa al significat i a la prolixitat dalgunes paraules, que serien supèrflues i no sonarien bé en la nostra llengua natural. També cal tenir en compte que el llibre és escrit en llengua catalana, que és molt forastera, estranya i allunyada de la llengua castellana, que conec una mica.
De manera que no us atureu gaire en lestil, fluix i no gaire bo però força col·loquial, sinó més aviat en els arguments continguts i compresos en uns quants temes que trobareu tan enginyosos i doctes com faceciosos i distrets. I si llegiu amb bon judici, sentireu parlar un ase que, dase, només en té laparença, atès que sembla que sigui un Ciprià, un Crisòstom o un Doctor Subtil[12] en teologia; un Plató, un Aristòtil o un Sòcrates en filosofia; un Albumasar en astrologia; un Hipòcrates en medicina; un Plini o un Albert Magne en història natural i en explicacions sobre la naturalesa dels animals, dels arbres i de les herbes; un Ciceró o un Sèneca en oratòria; un gran lògic en disputa subtil i sofística. Ras i curt: no puc creure que no hagi sortit de la raça de la somera que muntava Balaam, que li va parlar quan ell safanyava a anar a maleir el poble i els fills dIsrael a Moab i a Madian instigat pel rei Balac.