Igualada, Cornellà de Llobregat, Alcoi. En aquestes tres ciutats, la celebració de la rebuda dels Reis ha esdevingut un espectacle singular. Cal considerar, però, que en lúltima daquestes tres ciutats disposen de tota la parafernàlia de la festa de Moros i Cristians que celebren per Sant Jordi. Per acabar, deixeu-me que us traslladi una nadala que em cantava el pare, referida als tres Reis, que conté, sota la imatge duna pretesa innocència, la profunditat del sentiment etnocèntric de la nostra societat:
Tan, tan, ya vienen los Reyes.
Tan, tan, Melchor y Gaspar.
Tan, tan, les sigue el negrito
a quien todos llaman el rey Baltasar.
Fixeu-vos-hi: al «negrito» lanomenen rei Baltasar, o sigui que podríem dubtar que en realitat ho sigui.
No podem menystenir la cavalcada dels Reis de la ciutat de Barcelona, la grandiositat de la qual que disposa de tots els recursos de la gran ciutat lha feta munificent, i avui podríem dir, sense equívocs, que és lacte festiu més integrador i seguit pels barcelonins, i encara per una part gens menyspreable dels habitants de làrea metropolitana de la ciutat.
Figura 4. Estampa popular del segle xvii que representa ladoració dels tres Reis de lOrient. (Arxiu Joan Amades. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.)
Tercera setmana15 Maur i Pau anacoretes
17 Antoni Abat - La setmana dels barbuts
La iconografia remota daquests tres personatges ens els presenta guarnits amb una frondosa i nívia pilositat cutània, i, amb les seves albes barbasses, arriben als països del Mediterrani occidental els dies més rigorosos de lhivern. Per què la iconografia ens els presenta com uns ancians carregats de cabells blancs? Sempre és un compromís interpretar la vella iconografia, una matèria repleta dhermètiques meravelles. Juan Eduardo Cirlot, al Diccionario de símbolos, en lentrada blanc, menciona un «ancià dels dies» que ostentaria una cabellera blanca com la neu, perquè diu Cirlot «de color blanc és el vestit dels que han sortit de la gran tribulació» (lany que queda enrere?). Us sembla prou explícit? Ja he dit que la interpretació de la iconografia és matèria de compromís. De tota manera, aquests tres ancians dalba barba, amb lancià dels dies que al·ludeix Cirlot, ens suggereixen la imatge duna figura que fins no fa gaire il·lustrava les portades de molts almanacs i calendaris antics, un vellard de barba blanca punxeguda, amb la dalla damunt lespatlla; i aquest ancià de la dalla ens trasllada irremeiablement la imatge de Saturn, el temps que devora els seus fills: gener devorant els mesos que vindran, el pas del temps. Tota aquesta iconografia, doncs, situada al principi de lany, sembla que vulgui recordar-nos que tot comença i torna a acabar.
Falset
En aquesta vila tenen una manera especial de celebrar el dia de Sant Antoni, lanomenen lEncamisada. Lorigen de la festa, com passa sovint, és una barreja de record popular i història. Durant la guerra del Francès, tot el Priorat fou envaït per les tropes de Napoleó i la capital fou assetjada. Diu la tradició que els falsetans van trencar aquell setge aprofitant un matí molt boirós de Sant Antoni. Per tal de sorprendre lenemic, aprofitant el clarobscur de la boira i vestint-se completament amb roba blanca, van fer una sortida que desconcertà lexèrcit francès, confonent-lo, fent-lo retrocedir. Resulta que aquell mateix dia, festa de Sant Antoni, havien participat en la processó del sant i no havien tingut temps de canviar-se. Daquí que, des de llavors, els qui participen en la festa duen roba blanca. Al vespre de la vigília i el mateix dia del sant al matí (actualment traslladats al dissabte i diumenge més pròxims), els homes es «calcen» la calça curta i es posen la camisa blanca, a més de faixa, barretina i espardenyes. Després surten amb les bèsties i els carros a fer els preceptius tombs. Fa anys lEncamisada era un acte més de la celebració de Sant Antoni. En lactualitat, ara que els animals de tir, cavalls i mules són escassos, lEncamisada encara dóna nom a la festa, i els referents llegendaris predominen sobre el component agrari i religiós. Cal afegir que fa anys per encamisada sentenia una activitat festiva carnavalesca que consistia a posar-se, damunt la roba, la camisa, una peça blanca, ampla i llarga que ocultava o dissimulava la veritable naturalesa de lencamisat.
Vilanova i la Geltrú
Sant Antoni és la Festa Major dhivern daquesta vila. La celebren el mateix dia 17 i, com que la data no és festiva arreu, compta amb una magna desfilada de carros de traginer, cotxes de cavalls i muntures de tota mena en honor del sant, arribats de tot el país.
El Forcall i altres poblacions del País Valencià
A cada poble de les comarques del Maestrat i dels Ports celebren Sant Antoni amb les anomenades santantonades. Al Forcall, sense prescindir de la benedicció dels animals, la festa gira al voltant duna particular representació de la vida del sant anacoreta. Aquesta representació es fa de nit i al carrer, en format ambulant, on uns dimonis anomenats botargues, enfundats en una mena de granota blanca pintada amb gargots verds, negres i vermells, que simulen serps i dimonis la viva imatge dels siurells mallorquins, turmenten el sant, simulant les temptacions que hagué de patir. De passada, aquests dimonis aprofiten la sortida per anguniejar tothom qui troben badant pel carrer, que sol ser la resta del poble. Empipen, sobretot, les persones del sexe femení, que no es poden deslliurar (sembla i tot que ho desitgin) de procaces grapejades aprofitant la fosca i la confusió. La festa nocturna acaba, o comença, amb la crema del maio, larbre més alt dun bosc pròxim que els mossos han anat a tallar uns dies abans. La celebració sacompanya amb graellades de carn de be i generoses libacions de vi de la terra.
Quarta setmana20 Sebastià
Matadepera
Sant Sebastià, copatró de Matadepera, serveix a aquesta població per tornar a celebrar una antiquíssima festa de lArbre Maig que els pobles han anat oblidant al llarg dels segles. En aquest cas, per la Festa del Pi de Matadepera (topònim que potser significa bosc de la pedra, una imatge ben suggeridora de festes antigues dedicades a la vegetació), totes les activitats festives es congreguen al voltant de larbre, i actuen com a reforç dels vincles amb la muntanya i la natura que envolta la localitat. Avui aquesta Festa del Pi és una de les celebracions més esperades de lany per a bona part dels joves de la localitat. La festa gira al voltant duna conífera de grans dimensions, que es va a buscar al defora; un cop tallada, es transporta i es planta al bell mig de la plaça i llavors es converteix, com ja he dit, en el centre de totes les activitats de la vila.