Larbre de Nadal i el vesc de la sort
En referir-nos al tió, ja hem mencionat larbre de Nadal. El costum de larbre, ja molt consolidat a casa nostra, com un símbol del Nadal, ens arriba, no cal dir-ho, dels països del nord europeu, on la verdor de les forests ressalta enmig de la gèlida capa nivosa. Aquest arbre de les selves nevades dóna fe que el món és viu, raó per la qual el festegem, el duem a casa i el guarnim, i larbre, com antany la roja flama del vell tió, a part de la promesa de vida, ens aporta màgics regals. Vet aquí el significat de larbre de Nadal. Un altre element vegetal que sha introduït en lactual imaginari nadalenc és el vesc, aquesta mena de raïm que, al bosc, adorna les balbes branques dels arbres amb la seva aèria vida parasitària; i també shi ha introduït lacerat boix grèvol, i el galzeran de fruits vermells. Tots ells combinats amb llaços, espelmes o llumets de colors, ens recorden lalegria del dia de Nadal enmig del depressiu hivern.
El Betlem de Tirisiti dAlcoi
Encara que els dies de Nadal ens costa sortir de casa, donaré les referències de dues activitats prou curioses. Abans ja hem mencionat la Fia-faia que celebren la nit de Nadal a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà. Les que esmentaré ara tenen un marcat interès per a la canalla. La primera és una funció de titelles que aquests dies es representa a Alcoi, el Betlem de Tirisiti. Tirisiti és el titella protagonista duna envitricollada aventura pels carrers de la vila, on també té lloc el naixement del Nen Jesús. Les funcions obertes al públic es representen, aproximadament, del 20 de desembre al 5 de gener.
Figura 3. Betlem de Tirisiti dAlcoi. (Foto: Gilberto Dobón Ajuntament dAlcoi.)
El Retaule de Vilanova
Laltra activitat és el Retaule que es representa el dia de Nadal i el dia 1 de gener, ambdós dies en diverses funcions des de les 12h fins a les 14h, al pati de la Casa de la Vila de Vilanova i la Geltrú. El Retaule són una sèrie de quadres animats de motius nadalencs, que acaben amb una cagada de caramels damunt la canalla que hi assisteix. És representat per la companyia de titelles LEstaquirot.
26 Esteve
Els galls de Sant Esteve de Pau Riba
El matí de Sant Esteve
els galls no cantaran
i amb el fred i la vila deserta
la tristor serà molt gran.
Quan el gris desperti lalba
i saixequi el sol brillant
sense els galls cantant-li larribada
la gent no es despertaran.
No volem, no no senyora
que els mateu tots per Nadal
i volem que cada matinada
ens despertin bo i cantant!
El matí de Sant Esteve els galls no cantaran i amb el fred i la vila deserta la tristor serà molt gran. Quan el gris desperti lalba i saixequi el sol brillant sense els galls cantant-li larribada la gent no es despertaran. No volem, no no senyora que els mateu tots per Nadal i volem que cada matinada ens despertin bo i cantant!
Aquesta és la cançó que, segons em sembla a mi, reflecteix més bé quina mena de dia és avui, Sant Esteve. No cal ni un mot més.
La festa dels joves
Esteve és el primer màrtir. Per aquesta raó era patró dels joves, dels mossos. Tota la gresca que es feia antigament aquest dia, que era dedicat als joves, els quals durant vint-i-quatre hores tenien llicència per dedicar-se a fer facècies i bestieses, ha passat a altres festivitats. Memòria daquelles llicències deuen ser les que es permeten lendemà passat de Sant Esteve, pels Innocents. O ho deu ser l«endreça» que conten que fan els xicots de Sant Julià de Cerdanyola passada la Missa del Gall. Com expliquen ells mateixos en el web municipal de la vila: «Abans de lendreça de les cases es fa un ressopó a la plaça, shi couen tastets, botifarres... i shi barreja allioli de codonys i el vi. Acabat el tiberi comença lendreçada general. El jovent, i algun de no tan jove, es dediquen a voltar pel poble buscant què es pot endreçar. Tot pot arribar a ser endreçat, tot allò que sarreplega es porta a la plaça i allí hi resta endreçat fins a lendemà, dia de Nadal. Els objectes endreçats poden ser molt diversos i, entre altres, es recorden els següents: una taula i cadires de platja amb para-sol inclòs, una cassola plena de llet, cistelles, testos, carros, carretons i eines de tota mena, un arbre de Nadal guarnit i tot, cubells descombraries, pneumàtics, senyals de trànsit i bugada diversa com ara mitjons, llençols, tovalloles i, no fa gaires anys, unes calces de gran tamany.»
28 Els Innocents
És un dia en què bromes i facècies tenen una certa llicència; dic «una certa» perquè la societat actual sembla que no estigui per bromes, i en molts cercles massa, qualsevol humorada, per innocent que sigui, pot ser titllada de sortida de to. Lhumor, aquesta vàlvula descapament que ens pot alliberar de la pressió de la rutina i lestrès, avui té mala premsa. La llufa: vegem què en diu el Diccionari català-valencià-balear (lAlcover-Moll): «Tros de paper o de drap que els nois pengen a lesquena o a les anques dalgú, per burla, el dia dels Innocents [...]. A Vic la llufa consisteix en un guant ple de cendra o de farina, que, clavat a lextrem dun bastó, es marca amb un cop a lesquena dels transeünts.» Els costums antics feien que aquest dia fos el principi del Carnaval.
31 Silvestre
Lhome dels nassos
Lhome dels nassos, ja ho sap el lector, surt cada any, tal dia com aquest, i sel pot trobar pel carrer. Té tants nassos com dies lany (atenció, cal explicar que només té «tants nassos com dies lany», no «com dies té un any»). Sobre el cas, no en direm res més perquè aquest llibre pot caure en mans de la canalla. Sí, encara una altra qüestió: treure aquest personatge al carrer, en forma de capgròs o dalguna altra figura, com han fet en alguna població, per molt divertit i tradicional que pugui semblar, és no haver entès un borrall de què va el joc de lhome dels nassos.
Les bruixes de Sant Silvestre i altres noctàmbuls
Les pobladores genuïnes daquesta nit eren les bruixes. Les bruixes i altres mil ànimes en pena que, castigades pel cristianisme als llimbs de limaginari popular, han ocupat aquesta nit amb els seus aquelarres o festes del boc de Biterna. Sha dit que, durant els segles més actius de cacera de bruixes a Europa, del xvi al xviii, van ser sacrificades més de set milions de persones acusades daquest fantasiós crim la immensa majoria, dones. Frank R. Donovan, a Historia de la brujería (traslladat per F. Torres Oliver, traductor també de Frankenstein, Drácula, Los mitos de Cthulhu, dH. P. Lovecraft, etc.), assegura que, contràriament al que avui solem creure, no van ser els països catòlics de làrea mediterrània els més actius en la pràctica daquestes expansions, sinó que el gruix de la persecució i mise en scène es produí en els països del puritanisme protestant mitteleuropeu i anglosaxó. Per tant, una bona pel·lícula daquesta nit de bruixes silvestrina ens lofereix Macbeth de Shakespeare: el protagonista i Banquo, en tornar de la guerra, es troben tres bruixes, les quals, enmig de la tètrica nit i de camins que no duen enlloc, els faran conèixer els seus destins.