Quarta setmana dAdvent
24 La Nit de Nadal
La Fia-faia. Bagà i Sant Julià de Cerdanyola
Al capvespre de la Nit de Nadal, dalt duna muntanya propera a totes dues viles, des don sha post el sol, shi encén una gran foguera. Daquesta foguera, els faiers en recullen el foc en les seves faies; tot seguit, cadascú baixa cap al seu poble per entre els boscos i la neu. A lentrada de la població, els reben altres faiaires. Amb el foc de les faies que baixen de la muntanya, sencenen les dels que els reben. La festa és més recòndita a Sant Julià de Cerdanyola, més íntima per la dimensió del poble. A Bagà, els faiaires, després de seguir per diversos carrers, fan cap a la plaça porxada, on acabaran de cremar-les totes, però abans els més agosarats juguen a llançar-se-les els uns als altres en un arriscat i bell exercici de destresa. La festa fineix amb un tast dallioli de codony i la cançó de la nit:
Fia faia, fia faia!
Nostro Senyor ha nascut a la paia.
Cal fer notar que la pronunciació faia per falla i paia per palla es deu a un fenomen propi del català oriental en què la ll dalguns mots, depenent del seu origen etimològic, es pronuncia com una i.
El tió
Ramon Violant i Simorra fou un dels etnòlegs que més temps va dedicar a recollir dades, i alhora a reflexionar, sobre la festa i el seu entorn social. En El Llibre de Nadal, ens conta, sobre la cerimònia del tió de Nadal, el següent: «En altre temps, tant en els llogarrets rurals com en les ciutats de la nostra terra, els nostres avis no haurien pas concebut una vetlla de Nadal si no hagués anat acompanyada de la cerimònia ritual de lencesa i farciment del tió» (el subratllat és meu). És a dir, el tió no és altra cosa que el tronc primordial darbre que aquella nit encenien els antics per escalfar-se i il·luminar-se. Al tió de la Nit de Nadal, duna forma vaga o no tan vaga, hom li atribuïa una virtut de renovellament com la del Nen Jesús, que naixia aquella mateixa nit amb la prometença, un any més, dactuar de Salvador. El tió, doncs, aquell tronc que hom encenia per primera volta, concentrava, en les mentalitats paramàgiques de la gent antiga, els mateixos efectes que dispensava la fe. Vet aquí el motiu pel qual el tió de Nadal caga (ja hem fet menció de lús de lescatologia en la cultura popular), o raja, miraculosament, tot de productes benèfics, des de torrons fins a joguines i altres regals. És, també, el motiu pel qual larbre de Nadal, que en definitiva té la mateixa procedència que el tió, el bosc primordial, proporciona regals aquesta nit.
El cant de les nadales
La cultura popular ha creat una música i un cant per a cada moment i sentiment humà, i, així com ha compost dolces cançons de bressol i alegres tonades per ballar, també ha compost cançons campestres que ens conten laïllament dels ramats i el patiment dels pastors i altra gent del camp a causa de la neu i el fred, i el goig que pogueren sentir en conèixer larribada dun ésser miraculós precedit per una estrella al cel. Les nadales catalanes corresponen als villancicos castellans, a les pastorelle italianes, a les natalendas portugueses, etc.
La Missa del Gall
És lofici religiós cristià que se celebra la mitjanit del 24 de desembre per rebre el dia de Nadal commemorant el naixement del Nen Jesús. Aquest ofici també era conegut com la Missa dels Pastors, perquè durant la seva celebració se simulava, o representava, ladoració dels pastors al portal de Betlem. En el transcurs de la missa es canten nadales i, en algunes esglésies, en el moment de leucaristia tenien el costum damollar ocells que, amb la seva piuladissa, omplien el temple de connotacions bucòliques. A les esglésies de Mallorca i a les de lAlguer (a Sardenya) sha conservat de forma ininterrompuda la interpretació del Cant de la Sibil·la, una peça medieval de cant gregorià que anuncia larribada de Jesús i el Judici Final:
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits. [...]
En lactualitat, el Cant de la Sibil·la sha recuperat a Santa Maria del Mar, a la catedral de Barcelona i a la de la Seu dUrgell, al Principat; i a Ontinyent, Gandia i Xeraco, al País Valencià. El Cant de la Sibil·la de Mallorca ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Figura 2. El Cant de la Sibil·la de la Catedral de Mallorca. (© Capítol Catedral Mallorca. Foto: Jaume Gual.)
25 Nadal
Làpat de Nadal
Per referir-nos a làpat nadalenc tornem a donar la paraula a Violant i Simorra. Extrec la informació del seu Llibre de Nadal, en el qual, en una acurada edició de leditorial Alta Fulla a càrrec de Josep Molí, hi podem llegir: «Les viandes i begudes que antany es consumien en aquesta data, sobretot en el dinar, segueixen un ritual darrel tradicional molt pregona i llunyana», i entre galls, lletons, galls dindi, cabrits i anyells, ens relata què es menjava aquell migdia en una casa benestant de la Barcelona de principi del segle xx. «La clàssica sopa de macarrons escorreguts amb unes cullerades de formatge ratllat a sobre, escaldums [...], el gall farcit amb prunes, panses, pinyons, salsitxes, cansalada, etc. I per postres torrons i neules sucades amb vi ranci.» Després menciona un curiós i consistent beuratge daquests dies, el piment, i ens conta com el cambrer dun convent de Banyoles preparava aquest piment en època medieval: «Primerament lo die de Nadal entren al piment xxiv (24) justeyes de vin e aquell die lo Camarer met miga [mitja] lliura de pebra e tres lliures de mel.» Daquesta beguda tan vigoritzadora, sen donava un «enap [vas per beure] i mig a cada monjo i clergue».
Larbre de Nadal i el vesc de la sort
En referir-nos al tió, ja hem mencionat larbre de Nadal. El costum de larbre, ja molt consolidat a casa nostra, com un símbol del Nadal, ens arriba, no cal dir-ho, dels països del nord europeu, on la verdor de les forests ressalta enmig de la gèlida capa nivosa. Aquest arbre de les selves nevades dóna fe que el món és viu, raó per la qual el festegem, el duem a casa i el guarnim, i larbre, com antany la roja flama del vell tió, a part de la promesa de vida, ens aporta màgics regals. Vet aquí el significat de larbre de Nadal. Un altre element vegetal que sha introduït en lactual imaginari nadalenc és el vesc, aquesta mena de raïm que, al bosc, adorna les balbes branques dels arbres amb la seva aèria vida parasitària; i també shi ha introduït lacerat boix grèvol, i el galzeran de fruits vermells. Tots ells combinats amb llaços, espelmes o llumets de colors, ens recorden lalegria del dia de Nadal enmig del depressiu hivern.