[9.] De com tornaren a enviar enbaxador en París per lo negossi de les paus
Avent tornat de la siutat de Monster1 que és allà en Alemanya, que era la siutat a ont se tractaven les paus, lo qual hi avien enviat primera vegada, com en laltro llibre està dit, lo senyor regent Fontanella, lo qual hi estigué més de un any, y no avent pogut clòurer ninguna cosa y estar les coses de les paus molt mortas, demanà llisènsia per a tornar-sen, y axí, sen tornà.2 Y essent-se tornades a mòurer les dites coses de les paus, la reyna tornà a enviar a demanar que li enviasen altra persona per a poder tractar los negosis, y defensar lo de Catalunya quant se vindria que tractasen della, per a que la reyna no volia fer ni cloure ninguna cosa sense consentiment nostro.
Y axí, per a tractar dits negossis, se anomenà que y anàs la presona de misser Martí,3 fill de misser Martí,4 que alesores era jutje de lAudiènsia, ome molt jove y inteligent en aquexas matèrias. Y axí, se li donaren les instructions, y també que seguís, en tot, lo parer de les instructions de don Juseph dArdena, governador de la cavalleria catalana que alesores era en París que se nera anat de assí lo dia de Sant Andreu passat,5 a la tarda, que y era anat per a besar la mà a la reyna, de algunes mersès que li avían fetes; y també la Diputatió li donaren algunes instrucsions per a poder tractar alguns negosis de la provínsia. Y per lo tant, feren que lo dit misser Martí y ell tractasen les coses de aquesta provínsia.
Y lo dit misser Martí partí, de assí de Barcelona, divendres, als 16 de abril 1646. Y per avall se dirà, en cartes [...],6 lo que resultà de dita anada, y lo mal que avien fet envers aquesta provínsia.
1. Münster.
2. En realitat, el desembre de 1644 la reina regent Anna dÀustria ordenà a Josep Fontanella dabandonar Münster i retornar a Catalunya. Sobre aquesta ambaixada, vegeu Jaume Costa, Artur Quintana i Eva Serra, «El viatge a Münster dels germans Josep i Francesc Fontanella per a tractar les paus de Catalunya», dins Brigitte Schlieben-Lange i Axel Schönberger (eds.), Polyglotte Romania. Homenatge a Tilbert Dídac Stegmann, vol. I, Frankfurt, 1991, pp. 257-294; també Fernando Sánchez Marcos, «El futuro de Cataluña: un sujet brûlant en las negociaciones de Münster», Pedralbes. Revista de Historia Moderna, 19 (1999), pp. 95-116.
3. Francesc Martí Viladamor (Puigcerdà, 1616 Perpinyà, 1689), jutge de lAudiència de Catalunya i cronista reial. Sembla que en lelecció de Martí com a representant de les institucions catalanes a Münster fou decisiva la intervenció de Pèire de Marca.
4. Francesc Martí i Viladamor (pare), doctor en dret i també afecte a la causa francesa.
5. 30 de novembre de 1645.
6. Espai en blanc al ms.; es refereix al f. 10 (cap. 17).
[10.] De com los castellans prengueren lo fortí de Térmens
Ja auran llegit en lo altro llibre, en lo siti y rendiment de Balaguer,1 que, per conveniènsia de poder pendre dita siutat ho vila y per a poder lo nostro exèrsit tenir comunicasió de desà y de dellà lo riu, féu fer sa alteza un grandísim fort, entre Lleyda y Balaguer, a un lloch que, de dasà lo riu, era Térmens, y de dallà, era Menargues. Y lo dit fort era tot de terra y fexina, fet ab molts redutos y puntas de diamans, ab molts fosos y valls rodats de aygua del riu, de modo que era una gran fortaleza, que lo tems que sa alteza tingué dit siti, tenia aquí sa plaça de armas y tot son manester, y, a un manester, li servia de retirada, lo qual ho tenia molt [7r] ben guardat.2 Y aprés, guanyada que tingué la plaça de Balaguer, ja·n féu retirar la artilleria y molt bagatje, y quant los camps se retiraren, també hi dexave guarnisió; y axí, ho conservave per a rahó de estat y tanbé per a posar lo siti a Lleyda, la primavera vinent, a bé que ja tenia lo pas del riu per Balaguer.
Però als castellans de dins Lleyda los feya una gran nosa, que·n tenían un gran padrasto;3 y sabent que y avia pocha guarnisió, traçaren, ab un sargant fransès, de que la entregàs, lo qual se digué que lo estrenaren4 molt bé. Y axí, un vespre que lo dit sargant entrà de guarda, que fou als primés de abril 1646,5 féu la trasió de aquesta manera: que ell estaria de guarda a la porta de dit fort, y que ells, a boca de nit, que partisen de Lleyda dos ho tres mil hòmens, y que abans del dia serían a dit fort, y que ell los donaria lo nom que lo sargento, dies avia, lavia donat als castellans. Y aquexa nit, a la matinada, va donar a les postes lo nom que ell estave consert ab los castellans.
Y axí, abans del dia, los castellans entraren per la porta de dit fortín ab lo nom, y quant foren dintre trobaren la de més gent adormida; y axí, a cop de espasa, mataren-ne alguns, y altros se nescalaren, y altros que·n prengueren, y, de aquex modo, rendiren dit fort; avie-y tanbé algun tèrsio del batalló, que també ne varen patir molts. Y axí, rendit que·l tingueren, se naportaren totes les provisions y munisions, y moltes altres coses que y avia, a Lleyda; y lo fort, tot lo espatllaren y arrasaren, perquè los estave molt mal, per éser tan prop de Lleyda.
1. Vegeu caps. 199-200 del Llibre Primer (ff. 138r-139r).
2. El fort de Térmens havia estat construït pels francesos lestiu de 1645 per reforçar la defensa de Balaguer i, alhora, ser una base per atacar Lleida.
3. padrasto: «padrastre», destorb.
4. estrenaren: gratificaren.