CRÒNICA
BIBLIOTECA
BARÓ DE MALDÀ
(ELS NOSTRES CLÀSSICS)
Consell Assessor:
LOLA BADIA, GERMÀ COLÓN, ALBERT HAUF,
TOMÀS MARTÍNEZ, JOSEP MASSOT, JOSEP PUJOL,
AMADEU-J. SOBERANAS, ALBERT SOLER,
JOSEP SOLERVICENS
Coordinador:
JOAN SANTANACH
Director general:
CARLES DUARTE
BIBLIOTECA
BARÓ DE MALDÀ
VOLUM 5
Primera edició: abril 2011
© de ledició i la introducció, M. Rosa Margalef, 2011 © dels estudis introductoris, James S. Amelang, Antoni Simon i Xavier Torres, 2011 Reservats tots els drets daquesta edició:EDITORIAL BARCINO, S. A. www.editorialbarcino.catEdició núm. 814
PREFACI
El valor duna crònica com la de lartesà barceloní Miquel Parets, elaborada a mitjan segle XVII, és múltiple. Primer de tot, perquè és un fet insòlit: a hores dara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la Catalunya moderna, ni per la condició menestral de lautor, ni tampoc per la densitat narrativa i informativa de les seves planes. Tot i que lextensió no és necessàriament una virtut, cal remarcar igualment les dimensions assolides per lempresa memorialística daquest menestral barceloní: la crònica de Parets ocupa dos gruixuts volums que sumen unes sis-centes cinquanta pàgines manuscrites, amb una lletra menuda i ben atapeïda. Els historiadors sempre hi trobaran, doncs, una munió de dades significatives per una raó o per una altra. Ara bé, un text com aquest interessarà no pas menys els estudiosos daltres aspectes del passat local, com és ara la llengua del període. El fet que lautor hagi pouat moltes dades i notícies dels fulls volanders del moment, molts dels quals escrits en castellà, i que shagi afanyat a traduir-los al català, no lleva interès filològic al document, ans al contrari. Finalment, la recent reivindicació historiogràfica dels testimonis personals i subjectius del passat incrementa no sols el valor dús del document, és a dir, la crònica com a font o matèria primera històrica, sinó també la seva vàlua a lhora de construir arguments i interpretacions al voltant dels esdeveniments de lèpoca.
El projecte de transcriure i anotar el dietari de Miquel Parets parteix dun fet aliè al mateix Parets. En el curs de la meva llicenciatura de filologia catalana, vaig tenir locasió de treballar en la transcripció i el comentari dun fragment del Calaix de sastre del baró de Maldà. Lexperiència de reviure tan directament uns mesos de lexistència daquell singular personatge em resultà motivadora i estimulant. Més tard, repassant lInventari general de manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona, de Francesc Miquel, vaig descobrir els manuscrits 224 i 225, que conserven els llibres primer i segon de lencara inèdita crònica de Miquel Parets. Explicant, il·lusionada, la meva troballa al professor Amadeu-J. Soberanas, llavors director literari de lEditorial Barcino, i a qui jo coneixia de la Facultat, mencoratjà a transcriure la crònica i me nencarregà ledició crítica.
Amb lajut de lamic Jordi Torra, aleshores cap de lÀrea de Reserva de la Biblioteca Universitària, vam posar-nos en contacte amb el professor James S. Amelang, que havia consultat el manuscrit per al seu treball sobre la pesta de 1651 a Barcelona. Molt amablement ens va respondre que no es proposava publicar tot el manuscrit, però soferí amb entusiasme a fer el pròleg de la nostra edició.
Així doncs, vaig iniciar la llarga i treballosa tasca de la transcripció, que mocupà uns quants anys, i sha plasmat en prop de dues mil pàgines mecanografiades, i després passades a suport digital per M. Antònia Martí. També hem tingut present la versió castellana que sen conserva, impresa a final del segle XIX, malgrat que presenta força deficiències de fons i de forma respecte del text català que publiquem.
Ledició que el lector té a les mans senriqueix amb tres estudis introductoris dels historiadors James S. Amelang, ja esmentat, Antoni Simon i Xavier Torres tots tres especialistes en el segle XVII i estudiosos de Miquel Parets i de la seva obra, la finalitat dels quals és reconstruir el context de lautor i de la seva obra des del punt de vista de lorigen familiar, de la ubicació social i del període històric. De la biografia i el context social de Miquel Parets se nocupa James S. Amelang. Antoni Simon, responsable de lanotació històrica de la crònica, la situa en el seu context històric. Xavier Torres, per la seva banda, examina el lloc de Parets en el medi estamental de la Barcelona del període i la seva actuació en el decurs de la Guerra dels Segadors: un episodi central en la vida i en lobra del nostre cronista menestral. Finalment, jo mateixa, com a curadora de ledició, tanco aquest apartat de presentacions amb una referència a les fonts dinformació utilitzades per Miquel Parets, tot subratllant el possible interès literari de la crònica.
Encara que no hi ha dubte que els dos grans temes de la crònica són la Guerra dels Segadors amb lespecial atenció que dedica a explicar com es vivia aquesta guerra dins la ciutat, i la pesta de 1651 a Barcelona amb lemotiu relat de la tragèdia familiar que va viure el mateix Parets, lobra és també un immens retaule en què apareixen representades les més diverses facetes de la vida barcelonina de lèpoca: festes en honor del rei i daltres grans personatges de la noblesa per celebrar les seves visites a la ciutat, processos inquisitorials, períodes de fam a causa de les grans sequeres, pregàries per demanar pluja, solemníssimes celebracions religioses, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, les penúries de la Barcelona assetjada, i, com a teló de fons, les intrigues i traïcions pròpies de qualsevol període bèl·lic.
No sorprèn, doncs, que aquesta crònica hagi estat sovint consultada i estudiada per diversos historiadors, entre els quals es poden esmentar Feliu de la Penya, Víctor Balaguer, Josep Sanabre, Ferran Soldevila, Agustí Duran i Sanpere, J. H. Elliott, J. L. Betrán i tants daltres, sense oblidar els tres que hem tingut la sort que ens acompanyen en el present volum.1
M. Rosa Margalef
1. En els estudis introductoris i en les notes a peu de pàgina remetem al text de Miquel Parets fent referència al volum i al número de foli dels manuscrits base.