Disapte, als 14 de abril 1646, se donà garrot, en dit lloch, a misser Amigant, lo qual fou condemnat com los demés, a bé que se li fou feta la matexa franquesa que al dit misser Ferrer. Y aquest era dels prinsipals de la trasió; y era omo molt rich, y era de Mandresa, a bé que abitave en Barselona; y son pare fou diputat de Catalunya lo treni passat; y també era omo que privave molt; y era molt jove, de alguns 36 anys.
De aquexa trasió no·n va patir mort ningú més, fins aquí, però ne desterraren molts. Prengueren per dit efecte, ab molta prestesa, lo diputat eclesiàstich que era aleshores, que·s deya don Gispert Amat, abat de San Pere de Galligans,23 lo qual cabia ab tota aquexa trasió; y també prengueren lo abat de Sant Pau24 de Barcelona, que també se deya que sabia ab tota dita trasió. Y com ells eren presones eclesiàstiques y no les podien sentensiar sens breu,25 en lo punt que foren presos, sens aportar-los a la presó, los féu aportar, ab un cotxo a cada hu de per si, en lo castell de Salses ho de Perpinyà, guardant-los allí fins hi auria ocasió de fer-los la causa.
La prinsipal persona de que fou causa de totas aquestes coses y de la mort de aquexos, fou una dona, que era la baronesa de lAlbi,26 que avia molt tems que estave en Barcelona, y no estave en son marit; y era germana de la muller de don Juseph dArdena, las quals eren aragoneses. Y era una dona molt polida, ab molta parlaria, y aquexa se digué que avia induït al diputat y an en Nofre Aquiles y a molts altres. Y en lo tems que Nofre Aquiles estigué amagat que era cridat, ella lo volgué possar en cobro y traurel de Barcelona, però, com lo pecat era gran, Déu permeté que no tingués lloch, de tal manera que·s digué que, tota una tarda, lo aportà en son cotxo, amagat devall les faldilles per tràurer-lo fora siutat, y que may les mules volgueren exir per ningun portal, per molt que·ls pegasen; y axí, agueren de tornar dintre, y sucseý la desditxa que·l prengueren, y fou sentensiat. Y lo dit Aquiles, en lo turment, descubrí a la dita dona Ipòlita, baronesa de lAlbi, la qual fou presa y aportada en palàtio, y, ab guardes de vista, estigué molts dies presa. Y era dona de gran llinatje, que, si fos estat omo, tanbé aguera rebut mort, com los altros; però, com era dona, se tingué atendènsia a la poca consideratió y manco de saber, y axí, fou desterrada de Barcelona y, ab orda de sa alteza, fou acompanyada per dos cavallés prinsipals de aquesta siutat, fou aportada en Tarragona;27 y se naportà lo fill den Nofre Aquiles, lo qual ell le y encomanà com a fill propi, y, ja que ella era causa de la mort de son pare, tenia obligatió de mirar per lo minyó, que tenia alguns onze ho dotze anys.
Moltes altres presones desterraren de Barcelona per dit effecte, los quals los feyen anar en França, los huns ab tems tatxat, y los altros tant com sa alteza voldrà. Y entre ells, fou don Visens Magarola,28 y altro cavaller que·s deya Ronis,29 y Juseph Maçana,30 siutadà, que fou conseller lo any 1640, en lo tems dels motins; y també fou desterrat Rafel Roura,31 mercader, que fou conseller la primera vegada que lo rey de Castella jurà en Barcelona; y també ne fou tret T. Roger, mercader,32 y T. Font, esparter, y molts altros; y aquexos, no per aver feta ninguna vellaqueria sinó per a que sabien en la trasió y no la avien denunsiada, y per aver rebudes cartes de terra de lenemich, a ont estave privat, y no u avien descubert.
També fou condemnat a set anys de galera a Grabiel Sencana,33 que era baluarder del baluart de Mitxjorn, y era molt amich del batlle de Mataró y de Nofre Aquiles, y avia de fer alguna trasió en dit baluart. També sentensiaren a sinch anys de galera a Juseph Torner, espaser, que·s deya que ell anave ajuntant y convidant molts brivons, quant avien34 de tenir alguna junta. Y també posaren en galera, per tres anys, a T. Exut, vedrier; aquex era per xarrar y dir moltes bestieses de aquestes coses. Y aquexos tres sels ne aportaren juns, entre altros, ab una barcha fransesa, a Marsella, que allà eren les galeres. Molts altros ne castigaren y desterraren, que seria may acabar. Tornem en lo del diputat, que, en lo punt que fou pres y tret fora,35 ne tragueren altro, y en son lloch hisqué lo sacristà de la Seu de Urgell, que·s deya [...].36
Al cap de tems que sa alteza fou tornat de la campanya de presa de Balaguer, féu una espulsió de tres eclesiàstichs, capitulars de la Seu de assí; y se digué que per tenir notísia de que anviaven cartes en [6v] terra dels enemichs, y també per a que avien donada posesió de un canonicat a don T. de Paralada,37 germà del compte de Paralada, que estave en lo enemich, y no podia éser que aquex no fos també de la part de Castella.38 Y tenían carta de la reyna de que se servisen no donar posesió a ninguna dignitat que fos de part de mals efectes; y sa alteza, sabent que volien donar posesió de dit canonicat al dit don T. de Paralada, los féu una enbaxada dient-los no donasen posesió a dit cavaller; y ells, no obstant que tingueren dit avís, donaren dita posesió, per lo qual sa alteza ne restà molt sentit. Y, per lo tant, envià39 a sercar, sa alteza, a dit Capítol en palàtio, y ells hi anaren, tots los capellans y canonges, capitularment, ab lo vedell40 devant. Y com foren a palàtio, comensàls a llegir algunes cartes, devant, ab molt sentiment y còlera devés ells, tractant alguns de traÿdós. Y axí, féu pendre, allà matex, al capiscol Osona41 y al canonge Tavarner42 y al canonge Coll,43 y los féu apartar dels altros; y manà, al dit senyor canonge de Paralada, que també avia manat que y fos, li manà que, vista la present, se nanàs a estar en Girona y que no residís aquí. Y als dits tres canonges, abans que lo Capítol no se nanàs de palàtio, los féu posar en un cotxo y, ab alguns offisials de sa guarda, los féu aportar en Drasana, a ont hi avia una faluga ho esquif a punt, y de prompte los féu enbarcar y aportar en un vaxell que ja estave a la vela, voltejant. Y deien los féu anar en Roma,44 sense parlar ni veure ningú dels seus, a bé que, al vespre, agueren lisènsia per aportar-los roba blancha y dinés y sombreros, perquè no tenían sinó la roba que aportaven y lo barret de quatre corns.45 Y axí, ells se nanaren en Roma y lo Capítol restà molt acorregut.46 Al dit capiscol Osona ja la navían tret en altra ocasió per lo matex efecte, que estigué molt de tems fora, y aprés tornà, y encara tenia sempre la voluntat a Espanya. Y alguns altros capellans també ne tragueren, que ni avia molts de sa mala part.47