Com altres entitats, la nord-americana Electronic Frontier Foundation presentava a principis de 2010 una proposta de drets vinculats al llibre digital en què apostava per assegurar la transparència del mercat, diferenciar entre venda i lloguer dobres, garantir la privacitat dels usuaris, rebutjar els DRM, enfortir els estàndards i la compatibilitat entre plataformes, vetllar per la propietat danotacions i continguts generats pels lectors i combatre la censura postvenda.
1.9 Serveis per a qualsevol necessitat
Les limitacions inicials en lamplada de banda condicionaven els primers serveis dels ordinadors, els quals estaven centrats a la força en la difusió dinformació estàtica (correus, cerques, etc.). Quan administracions, empreses i particulars van adoptar internet, van aconseguir una ubiqüitat impossible dassolir de cap altra manera i la seva actitud va servir de preàmbul a la segona fornada de serveis de les TIC: administració en línia, comerç i banca electrònics, continguts informatius i de lleure, etc. Shi mantenia el model proveïdor-client, però amb una certa sofisticació, en funció de les possibilitats tecnològiques. El model actual, el de lanomenat web 2.0 (i posteriors), trenca lasimetria perquè saixeca sobre la base que totes les persones i entitats poden ser alhora emissors i receptors (Castells et al., 2007).
En qualsevol cas, el correu electrònic (e-mail) encara és una de les activitats més usuals. Possibilita establir instantàniament comunicacions escrites a través de lordinador, adjuntar documents, etc. Juntament amb els SMS i les aplicacions de missatgeria instantània com ara el WhatsApp, ha revolucionat les maneres dinteractuar en les esferes personal, professional, etc. Tanmateix, la transformació ha comportat inconvenients, per exemple la recepció de correus que no són desitjats, allò que popularment es coneix com a spam. O el phishing: comunicacions fraudulentes per enganyar els destinataris perquè donin informació privada o financera.
Les cerques a la xarxa són un altre servei de la societat de la informació, proporcionat per motors com ara Google o Yahoo!, eines que extreuen dentre tot el material del web el més adequat segons la petició de lusuari a partir de la paraula o les paraules que la representen millor. Amb els cercadors es poden trobar recursos variats: pàgines, fòrums, imatges, vídeos, etc. Els resultats són llistes dadreces o de fitxers que tenen relació amb els mots clau.
Entre les accions més habituals dels internautes també hi ha les visites a webs de serveis públics. Cada vegada hi ha més ciutadans que volen una administració adaptada a la societat de la informació i capaç de treuren profit. De fet, aquests serveis són una prioritat per als països desenvolupats. Singapur i Canadà continuen liderant la classificació en ladministració electrònica (e-government), amb percentatges propers al 90% en maduresa en latenció a la comunitat, la gestió dimpostos, la informació sobre pensions, etc.
Aquells que esperaven que la Ley de Transparencia y Acceso de los Ciudadanos a la Información Pública preparada a lEstat espanyol seguís les recomanacions del Consell dEuropa per garantir la creació dun autèntic govern obert es van quedar decebuts quan en van conèixer lavantprojecte. El material que shauria de sotmetre a aquesta norma seria aquell que hagués estat elaborat pels poders públics en lexercici de les seves funcions. Se nexclourien notes, esborranys, opinions, resums i qualsevol document intern sense caràcter oficial. És cert que per primera vegada en la història saplicaria el principi de publicitat activa, pel qual sobligaria els poders públics a facilitar informació dabast general preferentment per mitjans electrònics. LEstat espanyol és lúnic de la UE amb més dun milió dhabitants que no té una llei daquest tipus, que en altres països ha estat molt útil per lluitar contra larbitrarietat i la corrupció.
1.10 Pacients sense paciència
Les TIC obren possibilitats per renovar les relacions entre metges i pacients, per millorar processos dassistència i per normalitzar mecanismes de comunicació i seguiment. En aquest apartat, cal introduir-hi matisos. El 80% dels internautes espanyols prova de trobar a la xarxa informació sobre salut, segons una enquesta de la firma farmacèutica Pfizer a 1.011 persones de 22 a 55 anys. Un estudi complementari daquesta companyia, a partir de les respostes de 2.800 metges, assenyala que la meitat dels facultatius creu que el web influeix negativament en els pacients. I un article publicat al Journal of Medical Ethics que analitza limpacte de Facebook en la relació doctor-malalt, basat en lexperiència de 405 residents del Centre Hospitalari Universitari de Rouen, a França, recomana no afegir pacients com a amics (Moubarak et al., 2010).
Malgrat això, totes tres fonts aclareixen que, si sutilitza correctament, internet pot millorar la interacció dels metges amb els usuaris de la sanitat i, alhora, reduir la burocràcia. Els problemes arriben amb els hipocondríacs exacerbats que, sense coneixements, investiguen patologies en línia, examinen professionals o reclamen tractaments que sapliquen en altres centres o que estan en fase dinvestigació. La xarxa hauria de ser un complement dels facultatius, no pas un substitut.
El metge de família Fernando Casado sha guanyat el sobrenom de Doctor Twitter perquè, des de fa anys, empra aquesta eina per organitzar la seva consulta, promoure hàbits saludables entre els pacients, etc. La pàgina Infermeravirtual.com, del Col·legi Oficial dInfermeres i Infermers de Barcelona, amb més de mig milió de visites en una temporada, funciona bé amb els adolescents, perquè shi comparteixen coneixements sobre salut sense haver de donar detalls personals.
Aquestes situacions permeten constatar que la immediatesa tecnològica és un valor emergent. Determinades necessitats que abans quedaven desateses durant un cert temps perquè els afectats no tenien loportunitat dassaciar-les de seguida, avui poden ser sadollades en pocs segons si es disposa dels estris adequats i duna connexió a internet. Les necessitats del present són les mateixes que les del passat, però la tecnologia, que afavoreix la rapidesa i fins i tot la urgència en les respostes, incrementa el nombre i la intensitat de les preguntes. La salut és un bon àmbit per comprovar-ho.
La formació és un element essencial en la incorporació de les noves tecnologies en les activitats quotidianes. La fórmula densenyament que utilitza internet com a canal de distribució de coneixement i plataforma de comunicació entre professor i alumne sanomena e-learning (aprenentatge electrònic). Un concepte complementari és el de les noves tecnologies aplicades a leducació (NTAE), la solució prevista perquè els estudiants assimilin amb normalitat aquests instruments.
1.11 Comunitats dinteressos
El comerç electrònic és una modalitat de compra a distància que també ha proliferat en les darreres temporades. La mecànica és dallò més senzilla: mitjançant una xarxa de telecomunicacions, generalment internet, sefectuen compres i vendes entre botigues virtuals i ciutadans, dempresa a empresa o de particular a particular. Aquest grup dactivitats inclou les subhastes per via electrònica des de pàgines com ara eBay.