1.11 Comunitats dinteressos
El comerç electrònic és una modalitat de compra a distància que també ha proliferat en les darreres temporades. La mecànica és dallò més senzilla: mitjançant una xarxa de telecomunicacions, generalment internet, sefectuen compres i vendes entre botigues virtuals i ciutadans, dempresa a empresa o de particular a particular. Aquest grup dactivitats inclou les subhastes per via electrònica des de pàgines com ara eBay.
En un estudi de lEurostat, loficina europea destadística, es diu que aproximadament tres de cada deu ciutadans residents al continent compren productes o contracten serveis per internet. No obstant això, aquesta proporció és enganyosa. El percentatge sacosta al 60 a Dinamarca i Holanda i no arriba al 5 a Bulgària i Romania. Una altra dada representativa és la següent: un 15% dels particulars evita les compres electròniques per por a ser enganyat o perquè considera que el sistema no és segur.
La població de 45 a 64 anys va ser el segment en què més es va incrementar el 2010 el consum dinternet en les operacions bancàries, els llibres electrònics i lús de la xarxa als dispositius mòbils, segons linforme de la Fundación Telefónica La Sociedad de la Información en España. Aquesta dada és la més destacada dun escenari que es complementa amb lèxit general del vídeo, que acapara gairebé el 40% del trànsit des de les connexions fixes i el 51% des de les mòbils, i el creixement de la inversió en el sector de les TIC malgrat el descens de la facturació.
En realitat, la banda ampla mòbil sestà convertint en un motor de la societat de la informació a lEstat. Un 20,3% dels internautes navega mitjançant aparells mòbils, cinc punts més que el 2010. El recurs als ordinadors portàtils fora de la llar o la feina ha arribat al 24,3%. Telefónica té més de 4,3 milions dusuaris de banda ampla mòbil, dues vegades més que lany 2009 (un increment interanual del 58,7% que no hauria estat possible sense les tauletes tàctils com liPad i els telèfons intel·ligents). Aquestes eines competeixen amb el llibre de tinta electrònica, que apareixia a linforme de 2009 com una aposta de futur i que, avui dia, genera tanta incertesa com entusiasme.
Gràcies també a internet, han aparegut comunitats virtuals basades en models cooperatius que han desenvolupat maneres de treballar i de relacionar-se exclusives del web 2.0. Per exemple, el peer-to-peer (P2P), que és lintercanvi de fitxers entre iguals on un usuari posa a disposició de la resta una sèrie de continguts, tot assumint el paper de servidor. La majoria del material que hi circula són vídeos (més del 60%) i àudios. El principal conflicte derivat és que els particulars que ofereixen continguts no solen ser-ne els autors o propietaris, de manera que aquesta pràctica es considera una modalitat de pirateria.
Els inconvenients vinculats als blocs, una altra manifestació daquestes comunitats virtuals, són menors. Els quaderns de bitàcola digitals, que descansen sobre programaris generalment gratuïts (Blogger, Wordpress, etc.), recullen en ordre cronològic articles apunts o posts duna persona o dun col·lectiu. Moltes vegades són especialitzats: sobre ciència, tecnologia, literatura, viatges... Poden estar pensats específicament per acollir fotografies fotoblocs, vídeos videoblocs, etc. (Orihuela, 2006). Abans del creixement de les xarxes socials com Facebook, Google+ o Tuenti, dels serveis de microblocs com Twitter o Tumblr, la seva influència era superior a lactual.
Les xarxes socials apleguen un conjunt de serveis concebuts per crear comunitats virtuals, això és, grups de subjectes units per interessos similars. Sarticulen al voltant de conceptes diversos: per emmagatzemar material, com ara imatges Flickr; per establir relacions professionals Linkedin, Xing; per operar com a aparador duna activitat concreta, per exemple la música MySpace, o per crear perfils i llistes damics Facebook, Hi5, Tuenti (Redondo, 2010). Tecnològicament parlant, han consolidat senzilles aplicacions dús comú en un únic espai: el correu electrònic, el xat, la possibilitat de pujar i baixar material, etc.
Laliança entre tecnologia i cultura participativa ha servit per inventar aquestes xarxes, que fan accessibles les pel·lícules, la música, els llibres, etc. generats per leconomia de labundància. El sociòleg Gilles Lipovetsky sosté que en el moment de consumir es viu una part dun mateix en què no hi ha dolor, només plaer (Lipovetsky, 2007). I el seu col·lega Zygmunt Bauman recorda que, mitjançant el consum, els individus són ells mateixos i alhora coincideixen amb els altres (Bauman, 2007). Amb el P2P sha passat duna cultura de masses a múltiples comunitats dinteressos. O sigui, plaer sense límit en les successives coincidències amb el proïsme sense passar per intermediaris.
1.12 El vici de cobrar
Molts clients de les indústries culturals es resisteixen a pagar per les obres difoses per les noves plataformes. La tendència sobserva a Catalunya i també en mercats amb més tradició i oferta. Una enquesta als Estats Units de lorganització de recerca Pew Internet afirma que vora el 30% dusuaris paguen per la música; el 22% ho fa per aplicacions mòbils, i el 18%, per mitjans informatius i revistes.
A lEstat espanyol, la facturació de la televisió de pagament va començar a reduir-se el 2009, concretament un 2,6%, o sigui, 1.400 milions deuros. El satèl·lit també va perdre abonats durant el 2010, els quals van anar a la TDT de pagament i a internet. La pujada de preu dalguns diaris no va compensar la caiguda de la difusió, raó per la qual els ingressos per la venda dexemplars van baixar més dun 5%.
Pocs consumidors es mostren disposats a pagar per les notícies de la xarxa. El 2010 el diari El Mundo tenia 20.500 abonats al seu quiosc digital, Orbyt, enfront dels 28 milions dusuaris únics del seu web i els 274.000 diaris de difusió. Els baixos nivells de subscripció a Espanya no remunten amb les ofertes digitals ni amb suports com liPad.
Malgrat que el cinema es va beneficiar el 2009 de les estrenes de pel·lícules en 3D i va recaptar 671 milions deuros gràcies als 110 milions despectadors que van anar a les sales, en lexercici següent el negoci del vídeo i el DVD va minvar en un 35%, fins als 112,5 milions deuros.
Lstreaming (la reproducció en temps real, sense possibilitat de descàrrega) és una alternativa al fet de baixar música digital. Segons un estudi de 2010 de lempresa de màrqueting en línia Antevenio, el 29% dels usuaris de mòbils ha adquirit aplicacions de pagament a lEstat; no obstant això, el 42% shi gasta diners una sola vegada al mes.
Una de les excepcions a escala mundial es va donar quan, en vuit setmanes, entre 2010 i 2011, la Viquipèdia va captar una vintena de milions deuros en donacions, aportades per més de mig milió de persones, en motiu del seu desè aniversari.
Tots els partits amb representació al Parlament espanyol volen reforçar la protecció de la propietat intel·lectual, en la línia del que reclama el sector. El repte legislatiu consisteix a seguir aquest camí sense conculcar drets com la llibertat dexpressió, el secret de les comunicacions, la protecció de dades personals o la propietat privada i respectar alhora laccés a internet, que és essencial per al desenvolupament de la societat de la informació i que, segons lONU, caldria reconèixer com a dret civil bàsic.