Lespiritualitat també es relaciona amb la idea de lligam amb tots els éssers. Evoca el vincle, el llaç amb la realitat aliena. Segons aquesta noció, un ésser humà espiritualment sensible no es percep a si mateix com una entitat autosuficient, separada i aïllada del món, com una bombolla inconnexa que flota en laire, sinó que, tot al contrari, se sent part del tot, vinculat estretament a tots els éssers. Sap que forma part de la gran dansa de la vida i que està radicalment obert als altres. Des daquest punt de vista, un ésser humà espiritualment profund se sent vinculat a tota la realitat, de tal manera que res del que ocorre en el món, per llunyà que sigui, li és aliè. Compresa així, lespiritualitat sassocia a paraules com ara interdependència o solidaritat còsmica.
Una altra noció que es relaciona estretament amb la despiritualitat és la idea de sentit, de propòsit, de missió. Una persona espiritualment activa es formula la qüestió del sentit, sigui immanent o transcendent, tracta de donar un significat a la seva existència, necessita trobar la raó última que atorgui significat i valor a la seva existència personal. Entesa així, lespiritualitat es relaciona estretament amb allò que Viktor Frankl (2001), deixeble heterodox de Sigmund Freud, anomenava voluntat de sentit (Wille zum Leben).
A la idea de lespiritualitat també shi associa la de profunditat. És propi dun ésser humà conreat espiritualment la voluntat de transcendir allò immediat, danar més enllà dallò visible, aparent, per tal de furgar en allò que és més enllà del que és físic i material. Sembla, doncs, que la banalitat i lespiritualitat soposen, perquè és propi dun ésser espiritual la voluntat dindagar, de conèixer a fons lestructura de la realitat, el sentit de cada cosa, el valor de cada relació. Un ésser humà conreat espiritualment tracta dinvestigar allò que samaga més enllà del que és visible, entén la realitat material com una dimensió del que és real, com el signe aparent de la realitat immaterial que ho fonamenta i ho sosté tot.
Segons un gran nombre de pensadors evolucionistes, lespiritualitat és una qualitat seleccionada en levolució biològica de la matèria viva que irromp amb lemergència de lhumà, és una predisposició universal que pot ser més o menys conreada segons les condicions externes. Indica un grau dexcel·lència en la cadena evolutiva, un salt qualitatiu que permet a lésser humà tenir consciència de la seva existència, dels seus actes, de les seves creences, dels seus valors; li permet prendre distància respecte de la realitat, preguntar-se pel sentit de la seva vida, valorar els seus actes, projectar el futur; en definitiva, ser el sobirà de la seva vida i no ser simplement dirigit per unes forces cegues fatals.
Aquesta noció despiritualitat es relaciona amb la dautoconsciència. Expressa una capacitat que va formular Max Scheler en la seva coneguda obra El lloc de lhome en el cosmos (1928, referenciada a la bibliografia en una edició castellana de lany 2000): la capacitat de distanciar-se, de veure el món com un tot, dapartar-se del medi natural i desdevenir conscient de la pròpia vida i del propi quefer.
Apartar-se del món permet sentir la pròpia identitat i, a la vegada, experimentar la consciència de ser-hi. Lautoconsciència existencial sarticula en tres moments: la consciència del passat (abans del meu naixement no hi era), la del futur (després de la meva mort no hi seré) i, finalment, la del present, la consciència de ser ara i aquí (hic et nunc), que condueix a viure i a gaudir del present amb la màxima intensitat, amb plena presència.
Escriu la filòsofa nord-americana Martha Nussbaum (2011) a propòsit de lesperit:
Per a molta gent, la paraula esperit té connotacions religioses, i jo no tinc cap intenció dinsistir-hi ni de rebutjar-les: cada persona pot sentir-les o ignorar-les. Ara bé, sí que vull insistir en allò que volien dir Tagore i Alcott quan feien servir aquesta paraula, és a dir, en les facultats del pensament i la imaginació que ens fan humans i que enriqueixen les nostres relacions humanes, diferents de les de simple ús i manipulació. Quan ens trobem en societat, si no hem après a veurens tant a nosaltres com als altres daquesta manera, imaginant-nos mútuament amb les facultats del pensament i lemoció, la democràcia està abocada al fracàs, perquè es construeix sobre el respecte i la preocupació, que, al seu torn, es basen en la capacitat de veure els altres com a éssers humans i no com a simples objectes.
Segons aquesta pensadora, reconeguda amb el premi Príncep dAstúries de Ciències Socials el 2012, lesperit es vincula a la facultat de pensar i dimaginar, que són activitats determinants per a la democràcia. Al seu entendre, les humanitats tenen com a comesa precisament desenvolupar i conrear aquestes capacitats humanes que són especialment necessàries per conservar el nivell de civilització al qual hem arribat.
A la seva tesi doctoral, Anna Giesenberg (2007) defineix lespiritualitat com una dimensió innata de la persona, com la cura o la consciència del món, com el sentit de la compassió cap al món i cap a tots els éssers que lhabiten i susciten la nostra admiració. En aquest sentit, allò propi dun ésser humà espiritualment sensible és tenir cura del món, practicar allò que la filòsofa jueva Hannah Arendt anomena cura mundi.
En aquesta definició shi inclouen una sèrie delements que no estan renyits amb les altres definicions suara comentades. Segons aquesta investigadora, lespiritualitat és una disposició universal en tot ésser humà que, per esdevenir plena, requereix una paidéia i un entorn adequat que permeti estimular-la.
Una persona espiritualment sensible és compassiva, oberta, conscient de si mateixa i del seu present. És un ésser humà que té capacitat dadmirar-se i de meravellar-se de la naturalesa.
Aquesta capacitat és lorigen de la interrogació, i la interrogació activa la recerca i el desenvolupament de la ciència i de la filosofia. Recordem allò que Aristòtil afirma en la Metafísica: els homes van començar a filosofar moguts per ladmiració. En efecte, ladmiració activa la pregunta i la pregunta activa el pensament; però ladmiració neix del sentiment destranyesa que causa el món quan es contempla com un tot i quan es confronta al propi jo.
Tal vegada, la millor definició despiritualitat que integra les diverses nocions breument exposades més amunt és aquesta de Steve Nolan, Philip Saltmarsh i Carlo Leget (2011):
Lespiritualitat és una dimensió dinàmica de la vida humana que fa referència a la manera a través de la qual la persona experimenta, expressa o indaga el sentit de la seva existència; la manera com es relaciona amb el moment present i amb si mateixa, amb els altres, amb la naturalesa, amb Déu i amb allò que és significatiu o sagrat.
Aquesta definició inclou la recerca del sentit, la consciència dun mateix i la vinculació amb lentorn, amb el propi jo i amb la realitat fonamental. Subratllem laspecte dinàmic que satribueix a lespiritualitat. Massa sovint sentén lespiritualitat humana duna manera ahistòrica i fixa, quan, de fet, és una dimensió dinàmica que canvia i experimenta transformacions al llarg del periple vital de la persona.
No es pot concebre lespiritualitat com una substància separada, com una entitat aïllada del cos i de les seves necessitats, sinó en íntima relació amb totes les dimensions fonamentals de la persona: la corporal, la psíquica (mental i emocional, conscient i inconscient) i la social. Les quatre dimensions de lestructura humana estan implicades mútuament, de tal manera que la vida espiritual experimenta una evolució en el decurs dels anys i una alteració a causa de la influència de les altres tres dimensions.