la importància de lestudi dels valors
Aprofundir en lestudi dels valors demana en primer lloc que mirem de definir i de precisar què entenem per valors i des de quina perspectiva els abordem. Els valors són lobjectiu destudi daquesta col·lecció, i, per tant, aquest treball pretén continuar la reflexió sobre els valors endegada pels volums anteriors i segueix les línies bàsiques que shan definit sobre el tractament de lestudi dels valors. Mellén i Sáez (2007, 18-19), en un dels primers volums daquesta col·lecció, exposaven com els valors representen la forma de viure i la identitat de la persona. De la mateixa manera, i en tant que les persones participen de la vida social i acorden els seus valors col·lectius, lacord intersubjectiu és també un pilar fonamental de la identitat diferencial duna societat, ja sigui un poble, una cultura o una civilització. Així doncs, considerem que els valors es converteixen en elements cognitius que guien les nostres accions quotidianes. Podem dir que les persones actuem segons una escala de valors que tenim interioritzada i que ordena la nostra vida duna forma inconscient.
Un dels pensadors més importants pel que fa a lestudi dels valors és el professor Javier Elzo. Segons ell, els valors són elements que estructuren la nostra vida i que guien les nostres actuacions, sobretot en la presa de decisions. Els defineix com els criteris dacció social als quals ens adherim de forma més emocional que merament racional, i que no posem en dubte, si més no, a curt termini» (Elzo, 2002, 821). Els valors mantenen una relació directa amb les normes socials, que són els criteris dacció adoptats col·lectivament per la societat en cada moment històric. Si observem aquesta anàlisi des duna concepció humanista, com ho fa Elzo, veurem que els valors no són arbitraris. Els valors són creacions humanes que es basen en la seva pròpia natura. A diferència dels animals, lésser humà és lúnic ésser viu que és capaç doposar-se als seus instints i superar la natura biològica per construir cosmovisions col·lectives que es fonamenten en uns valors compartits. Per això, des daquest punt de vista, lorigen dels valors el podem trobar en la mateixa natura diferenciada de lésser humà. I sorgeixen a partir de tres elements: en primer lloc, la nostra realitat biològica, que està marcada per la nostra fisiologia amb trets com el gènere, ledat o la constitució física; en segon lloc, les particularitats socials, marcades per lèpoca històrica en què hem nascut, i, en tercer lloc, els trets culturals, marcats pels valors dominants dels grups socials en els quals ens hem socialitzat. Daquesta manera, a partir daquests tres criteris, anem construint els nostres valors, que són adoptats al llarg de la nostra vida i que sadapten a les experiències vitals, personals i col·lectives que anem vivint.
Si centrem latenció en la manera com adquirim els nostres valors, els estudis mostren que els valors fonamentals sobre els quals construïm la nostra persona els adquirim a través dun procés de socialització primària durant la infància i ladolescència. Els principals transmissors dels valors són les institucions socials en les quals ens socialitzem, especialment la família, lescola, la comunitat més propera. Tanmateix, en lactualitat, els individus també rebem la influència daltres institucions socials que tenen un pes important en la definició de les formes de viure i les identitats de les persones. Entre aquestes institucions trobem també els mitjans de comunicació, les xarxes de telecomunicacions, la publicitat, les empreses i el mercat.
Tenint en compte aquesta reflexió, convé fer ressaltar dos elements. En primer lloc, hem de considerar que els valors són individuals, però també són col·lectius, formen part dels grups socials en els quals ens hem socialitzat, com ara la família, lescola, la universitat, lempresa, la religió, el mercat, les institucions polítiques, els mitjans de comunicació. I, en segon lloc, els valors no són realitats estàtiques, sinó que evolucionen. El valors canvien de forma lenta, a poc a poc, però podem dir que van evolucionant com ho fan els processos històrics. Cada etapa històrica adquireix els valors que li corresponen. Si apliquem aquesta fórmula a la vida dun ésser humà, els valors també van evolucionant segons les seves diferents etapes vitals, segons les situacions i els contextos amb els quals es va enfrontant. Així, a més dels valors que hem rebut durant els processos de socialització primària, al llarg de tota la nostra vida anirem incorporant altres valors, o revisant els que ja teníem, a través dels processos de socialització secundària. De forma especial, els valors sadapten i són revisats quan les expectatives inicials que emergeixen dells resulten diferents de les idees i les expectatives resultants que ens havíem plantejat.
Així doncs, en una època de constants canvis com lactual, els valors estan sotmesos a impactes de manera més intensa. No es tracta de canvis ràpids, però sí de revisions graduals. Això es deu al fet que les noves realitats amb les quals ens enfrontem en una societat globalitzada demanen una adaptació constant davant les transformacions econòmiques, socials i culturals que estem vivint.
lestudi dels valors: valors instrumentals i valors finals
Per avançar en la natura dels valors i la seva classificació, en aquest assaig es tindrà en compte la distinció que Rokeach (1973) va fer entre valors finals i valors instrumentals. Aquesta és una de les classificacions més utilitzades en la recerca sobre valors, que ha estat assumida i revisada per una part important de la literatura.[2] Els valors finals són aquells que estan vinculats als aspectes de la vida personal a què es dóna més importància. Es tracta dels valors que tenen a veure amb els objectius vitals, aquells que determinen lexistència de cada persona. És a dir, els valors finals són els que donen sentit a la nostra existència i defineixen el nostre ideal didentitat. Solen ser valors generalitzadors que estableixen allò que és bo i allò que és dolent. Sovint són els valors pensats, definits i sentits. Altrament dit, són els criteris que guien les nostres conductes, orienten les nostres actituds i els nostres comportaments (Mellén i Sáez, 2007). Entre els valors finals, Rokeach (1979) incloïa lamistat, lamor, lautoestima, la bellesa, la felicitat, lharmonia interna, la igualtat, la llibertat, la maduresa, la seguretat familiar, la seguretat nacional, el reconeixement social, la salvació religiosa, el temps lliure i la vida confortable. El mateix autor els classificà com a valors personals o socials si suposen un objectiu personal centrat en el jo, com el plaer, o un fi social, quan estan vinculats a relacions interpersonals com lamistat, com a valors morals si suposen un imperatiu moral o com a valors de competència si suposen un imperatiu relacionat amb les nostres competències a la vida.
Daltra banda, els valors instrumentals són aquells que guien els comportaments quotidians i efectius de les persones. Són els valors que responen a les actituds vitals dels individus i a la seva dimensió fàctica, és a dir, a la nostra pràctica quotidiana. Aquesta quotidianitat no sempre és coherent amb la dimensió teòrica o ideal, en la qual trobem els valors finals. Per tant, els valors instrumentals mostren sovint congruència o incongruència amb els valors finals i les conductes adoptades per les persones. Entre els valors instrumentals sinclouen: lafectivitat, lambició, lautocontrol, el caràcter alegre, la competència, la creativitat, leducació, la higiene, lhonradesa, la independència, la intel·lectualitat, la magnanimitat, lobediència, la responsabilitat, la racionalitat i la valentia.