Dani, tinc un dilema. Parlant de visites, jo sé que els caps de setmana en podeu rebre, però com que tu no me nhas parlat mai, jo que sóc molt discreta, (ja deus haver vist que acostumo a dir el que penso) doncs tho pregunto: Et faria il·lusió que et vingués a veure, o testimes més seguir-nos cartejant com fins ara? És que la visió de les coses, penso que deu ser diferent, depèn del costat del mur o del filat o del que sigui.
Diguem el que penses tu, i així solucionaràs el meu dilema. Ah, i em reservo per alguna propera carta la pregunta del milió (?)
Com sempre, rep tot el meu afecte i un poema tardorenc.
M. Roser
Nostàlgies de tardor
Tardor
simfonia de colors
que et captiven la mirada,
amb matisos dor
i vermells de foc.
Nits clares de lluna
i capvespres fantàstics
sota un cel de somni.
Pescadors a laguait
duna mar encrespada,
esperant, sempre,
que arribi la calma.
Enyorances damors somiats
i dil·lusions perdudes,
que mai seran realitat.
Tardor
sensacions indefinides,
i per als cors sensibles
un bell cant de melangia.
M. Roser, gener 92
P.D.: Al final de la cinta llarga, the gravat la cançó den Serrat La rosa de ladéu, que a mi magrada molt i em defineix molt bé això de desafiant les gelades i plantant-li cara al vent
8
Esplugues de Ll. 26-11-96
Hola, Dani,
No et pregunto com estàs perquè the trobat una mica alicaído. I a sobre, jo fent brometes! Ja sé que no tens gaires motius per veure la vida de color de rosa, però pensa que lesperança és lúltima cosa que sha de perdre. Malegra saber que el desànim és només exterior i que segueixes mantenint la força de voluntat per seguir tirant endavant. És bo ser conscient de les perspectives que un té a la vida, però no per auto compadir-se, sinó per lluitar i aferrar-se a qualsevol cosa que ens ajudi a veure i a fer més suportable el futur. Potser thauré de renyar com als nens! Lúltim cartutx? ni parlar-ne, ara no pots enfonsar-te i com dius, tornar a perdre el tren Pensa en tots els esforços que has fet per sortir duna situació negativa i en el que has aconseguit. Si, ja sé que thas trobat amb molta gent que tha fet la traveta, però segur que si busques la bondat de les persones, en trobaràs en moltes.
Aquests dies he vist dos programes a la tele que mhan fet pensar en allò que em vas dir, que quan sortissis tagradaria viure a la muntanya. Lun era sobre la vida dun home que vivia sol, en ple Pirineu i segons ell, era la persona més feliç del món, sense presses, sense enveges, sense necessitats supèrflues I laltre era un rodamón, que anava de muntanya en muntanya amb ala delta i caminant, convivint amb els pastors, dormint moltes vegades sota les estrelles
La pregunta que et volia fer és: Què és el que fa que una persona intel·ligent i sensible, es fiqui en un món de conseqüències tan negatives? És per no veures amb cor dafrontar els problemes, per deixar-se portar pels altres, per falta dideals o de valors, per curiositat? Si et sembla que pregunto massa no et vegis obligat a explicar-mho. Si ho faig és perquè magradaria entendre com comencen aquestes coses. A més aquest any, a lescola, comencen una campanya de prevenció a la drogoaddicció, és clar que amb els petits no fem servir en cap moment la paraula droga, però si que intentem reafirmar la personalitat dels nens i nenes, fent que siguin capaços de defensar el seus punts de vista davant dels altres i no es deixin manipular. Per això em seria molt útil saber quines actituds infantils poden ser un senyal de possibles problemes. Una mica per allò de eduqueu els infants i no caldrà castigar els homes.Sóc conscient que no tot es deu poder detectar a lescola i que també deu dependre de lentorn on es vegin obligats a viure de grans.
Em preguntes com em va el fred Doncs mira, mhe passat una setmana amb la veu feta pols. Et vaig dir que magradava molt la tardor, però hi ha una cosa que no magrada i és que cada any per aquest temps, la meva veu canvia de color com les fulles. Per cert, que ja he tornat a començar el programa de ràdio i menys mal que encara tenia la veu bé. Ara el faré cada tercer dimarts del mes i es diu Amb ulls de poeta. Li he posat aquest títol perquè penso que tots hauríem danar així per la vida. Si observem les persones, les coses, les situacions Rebem molta informació que enriqueix la nostra sensibilitat i, de passada, en podrem encomanar als altres, que en aquest món tan materialista en el que vivim, bona falta li fa. I no em puc estar de dir aquella frase tan bonica que diu: Saber mirar, és saber estimar.
Aquest mes he tingut per convidat un músic especialitzat en cançó sud-americana, que també forma part dun grup dhavaneres i és qui em va musicar la meva. El desembre canviaré totalment destil. Ve una presentadora de TV· que canta cançons de bressol (nanas). Per ser Nadal serà un programa més entranyable.
Saps, laltre dia, jugant amb els nens, vaig tenir un petit accident laboral i ara porto un dit de la mà esquerra enguixat. No mel vaig trencar, em vaig arrencar els lligaments. Sort que és la mà esquerra que sinó
Testic buscant adreces, ja te les enviaré perquè no he tingut temps dinformar-me bé. Laltre dia però, vaig recordar que jo conec una senyora que té molta influència en una daquestes editorials petites i que últimament sembla que treballa bastant. Vaig parlar amb ella i em va dir que fessis un petit recull dels teus poemes, que tingués una mica de lligam, una coherència (com un petit llibre) i que me lenviessis a mi. Jo li passaré a ella que intentarà fer el que pugui. És que si ho envia a leditorial directament, em va dir ella, li seria més difícil seguir-li la pista. Pensa que molta gent es paga de la seva butxaca els llibres que els editen. De totes maneres Dani, encara que jo pensi que és meravellós que persegueixis aquesta il·lusió (i aquí un poeta melodramàtic diria, com si es tractés dun ocell fugisser) i crec que has de fer el possible per aconseguir-la, perquè el camí es fa caminant, també et diria que no tobsessionis. Jo ja et vaig dir que el món de les editorials és molt tancat i de vegades és difícil obrir portes. I amb això no et vull desanimar, al contrari, però si vull evitar que tenduguis algun desengany, si hi confies massa. Així, si tens sort, l alegria serà molt més gran. Per cert, que la senyora de la qual the parlat, participa en un programa de ràdio dedicat a la literatura en general, prosa i poesia. I per cert, recita força malament. Però és una persona entesa en la matèria, és professora duniversitat Participa en un programa que potser podries sintonitzar. El fan el dissabte de 4 a 5 al 89.8 de la freqüència modulada. Tu tatreviries a recitar o llegir els teus poemes? Tho dic perquè hi hauria la possibilitat de que poguessis fer-ho per telèfon per aquesta emissora (no sé, però si això tés possible). I parlant de telèfons, si necessites comunicar-te amb mi per alguna cosa o et ve de gust trucar-me, jo et dons el meu. És el 371 52 99. Jo no sé a quines hores podeu trucar, però per poder-me trobar a casa, la millor hora és de 8 a 830 del matí, pels voltants de les 2 (vaig a dinar a casa) i a la tarda, normalment a partir de la 7, 730.