De totes maneres, si no tinc cap entrebanc, penso venir a veuret el dia 6 que és festa i manirà bé perquè no trobaré caravana de tornada. Espero que no tenduguis un ensurt
Bé Dani, men vaig a preparar la motxilla perquè demà anem dexcursió a Montserrat amb els nens i nenes, i suposo que tornaré feta pols, sobretot la veu. Però que hi farem, són coses de la feina.
Com sempre rep tot el meu afecte i una abraçada.
M. Roser
P.D.: Tenvio una revista de poesia perquè et vagis il·lusionant. Si tés útil te la puc aconseguir. He subratllat el nom de les persones que conec de la revista.
9
Esplugues de Ll. 15-12-96
Amic Dani:
He rebut la teva carta (que per cert, em va fer gràcia, perquè ja me lhavies enviada abans que vingués a veuret, però te la contestaré un altre dia que tingui una mica més de calma i tranquil·litat).
És que aquesta setmana han operat el meu pare de cataractes. Loperació va anar bé, però l anestesia li va fer una reacció molt forta i quan es va despertar es va posar molt violent, volia pegar a les infermeres i a tothom que se li acostava i el van haver de lligar al llit, perquè no el podien controlar i com que es volia destapar lull Va trigar 10 o 12 hores a tornar a la normalitat. Ahir ja estava bé, però aquest matí, tot de cop, li ha començat a agafar un tremolor, i hem hagut de cridar el metge durgències ; ens ha dit que era una infecció dorina perquè el van sondar. Aquest vespre ja li tornaven a agafar els tremolors, però ja no mhe espantat, li he donat el medicament i ara està tranquil. Texplico tot aquest rotllo perquè vegis que avui no tinc pas el cap per filosofies
A més, demà tinc assaig de teatre amb els meus alumnes, el dimarts programa de ràdio i el dimecres la representació del teatre pels pares i daltres grups dalumnes. O sigui que estic estressada, histèrica i no sé quants adjectius més! Sort que divendres ja començo les vacances, perquè sinó acabaria caçant mosques
No sé si entendràs la lletra i es que testic escrivint asseguda al sofà mirant la tele, esperant que li torni a tocar la medicina al pare, abans danar-men a dormir. Són les tres de la matinada.
Laltre dia em va fer molta il·lusió conèixer-te, em vas semblar tant excel·lent persona en vivo y en directo, com ja mhavies semblat per carta.
I ara et comentaré una cosa. El primer dia que vaig tornar a lescola, els vaig dir als nens i nenes que havia anat a veure un amic a la presó, i no saps com els va interessar el tema. Van estar més duna hora entre les preguntes i el comentaris que feien. Fins i tot (santa innocència) va dir un nen: Per què no lanem a veure tots plegats?
Doncs ja ho veus, em declaro culpable dhaver-te utilitzat descaradament per fer una profitosa classe dètica. El resultat el pots veure amb aquesta felicitació, en la que hi van posar tota la seva il·lusió i bona voluntat. Em sembla que em recordaran pel molt que els he machacat tots els temes referents a la sensibilitat i als sentiments en general.
Bé, Dani, magradaria molt poder-te felicitar el Nadal personalment, però com que no és possible Tal vegada és gairebé una ironia, perquè potser per vosaltres és un dia més trist que els altres, però per bons desitjos que no quedi.
Fins aviat i mentre, ja saps que tens tot el meu afecte.
Una abraçada,
M. Roser
P.D.: Perdona el meu egoisme, perquè mhe passat tota lestona parlant dels meus problemes
10
Esplugues de LL. 29-12-96
Hola, Dani.
Suposo que hauràs rebut, ara sí, la meva felicitació i la dels nens. Tinc tres cartes per contestar-te i em sembla que començaré per lúltima. Espero que aquests dies el fred no timpedeixi sortir al pati i no et vegis obligat a respirar laire contaminat dels productes de Tabacalera Española. Si més no, de tant en tant, et vesteixes desquimal i surts a fer un tomb pel pati, per oxigenar-te, amb lairet tant sà que ve de la muntanya
Bé ja he entregat els teus reculls de poemes. Ara toca esperar a veure que passa. De veritat, que em faria feliç que tinguessis sort i pogués donar-te la bona notícia però, si no és així Lesperança és lúltim que sha de perdre! No sé si vas escoltar el programa del dissabte. La veritat és que jo no havia de parlar, doncs hi anava com espectadora, però a la convidada li va venir un atac de tos i com que els hi va quedar un petit espai lliure, em van fer sortir per antena. Em van agafar desprevinguda del tot, perquè no mhavien ni posat micro. Un dels assistents em va passar ràpidament el seu, però no sé si es va notar. És possible que algun dia hi vagi de convidada. Si ho sé amb temps, ja tho faré saber. És que de vegades tavisen amb dos o tres dies dantelació.
Avui, a l anar a contestar la carta, mhe adonat que a dins del sobre hi havia unes paraules de felicitació dels teus pares i germana. Felicitals també lAny Nou de part meva i els pots donar el meu telèfon, per si alguna vegada els puc ser dutilitat en alguna cosa. Ah! I un petonet a la nena.
Tornant al tema de laltre dia, el poeta que tenia com a convidat, jo ja el coneixia, perquè ja havia vingut al meu programa. Al final em va regalar el llibre de poemes que acaba de treure. La veritat és que tinc dos llibres seus anteriors i magraden més que lúltim. Com que ell és psicòleg ha volgut fer una poesia massa transcendent i alguns poemes són ben poc entenedors, perquè també el vocabulari és molt poc usual. El dia que el torni a veure li preguntaré quin dels dos programes li ha agradat més. Bé, no li plantejaré així, sinó que linterrogaré més sutilment.
En la penúltima carta em comentaves, i em demanes la meva opinió de la vaga de laltre dia. Mira, jo aquesta vegada, vaig votar que no a la vaga, però la vaig fer perquè va sortir per majoria.
I no perquè pensés que era justa o injusta, sinó perquè no teníem gaire informació i es va fer una mica com els borregos. Toca fer vaga, doncs a fer-ne. A mi això em sona a manipulació dels sindicats i com que em rebenta que em manipulin Amb els anys que fa que sóc funcionaria, nhe fetes moltes de vagues, però sempre que he votat sí, és perquè desprès destar ben informada les he considerat justes, i també sempre que he vist que sens milloraria alguna cosa. I en aquest cas no es donava cap de les dues circumstàncies: ni la informació, ni la possibilitat de cap millora. La raó que van donar alguns companys, va ser que la feien perquè la política econòmica daquest govern no era bona, per a mi no era vàlida, perquè la de lanterior també era nefasta i no per això estaven de vaga continua.
Deixem-nos de política Continuo. Ja et vaig dir que al tornar a casa el dia que vaig venir, em va arreplegar un xàfec daigua que no es veia ni la carretera, sort que tothom anava amb precaució! I parlant de cotxes, jo tinc un Citroen AX, com pots veure, un cotxe petitet, però que a mi em va força bé. I laltre dia em va passar una anècdota molt divertida. Era un dia al vespre, quan tornava a casa, sortint de la feina. Hi havia una manifestació, no sé perquè, i això va fer que es produís un embús de cotxes, que era massa. Imaginat, al vespre amb quatre cues impressionants de cotxes, amb una música de clàxons (com si es tractés de conductors desesperats que creuen que premen un botó sesvairà el seu malson) de campionat, amb guàrdies de tràfic amb les seves motorasses per allà al mig i Quan sem posa el semàfor verd per tombar, per fi, cap al carrer de casa meva, el cotxe diu que no. I ja em veus allà, al mig del merder, amb perdó i sense atabalar-me gens ni mica. El guàrdia em mira i jo li dic: Ho sento, però no sengega, i ell em mira i diu: Ara no la puc ajudar. El pobre estava força més atabalat que jo. I jo allà dins del cotxe, tan tranquil·la, pensant: Doncs ja em solucionareu el problema. Aleshores va venir un altre guàrdia i em va empènyer el cotxe fins a sobre la vorera. Bé! Ja no feia nosa. Com que a prop hi ha un taller, vaig anar-hi i em diu el noi: Thas quedat sense gasolina, Què? Si no mhavia passat mai! la Roser tota esverada Total, que em deixa un bidó i ja em veus cap a la gasolinera més propera, que per sort, no quedava molt lluny: Ara et posaran la multa, em va dir el noi. Això ja ho veurem vaig contestar-li. Posaré cara de pena.