Tothom escolta atentament la lectura i al final sen pronuncia laclamació. Després, el salmista o un altre lector canta o recita el salm de la manera acostumada.
15. Totes les lectures es llegeixen del leccionari del dia. La segona convé que la llegeixi un altre lector.
Segueix a les lectures lAl·leluia o un altre cant, segons les exigències del temps litúrgic. Si no es canta lAl·leluia, es pot ometre.
16. Després el ministre va a lambó. Si és diaca saluda el poble tot dient: «El Senyor sigui amb vosaltres». Tothom respon: «I amb el vostre esperit». Tot seguit diu: «Lectura del sant evangeli...». Si el ministre és laic, omet la salutació i diu només: «Escolteu, germans, el sant evangeli segons sant N.».
Al final de la proclamació el ministre diu: «Paraula del Senyor», que el poble respon. Si és diaca, besa també el llibre.
17. Si el qui dirigeix la celebració és un diaca, ell fa lhomilia. Si és un laic pot llegir lhomilia escrita pel prevere responsable de la parròquia o comunitat. Pot també prendre el Leccionari en les mans i repetir en veu alta algunes frases de les lectures proposant-les a la consideració dels fidels. És possible, fins i tot, llegir els comentaris que encapçalen les lectures en els missals-leccionaris manuals.
En tot cas, convé que en segueixi un moment de silenci per meditar la Paraula de Déu.
18. Seguidament, tots drets, reciten el símbol nicenoconstantinopolità o el dels «Apòstols».
19. Després es té la pregària dels fidels, que el ministre dirigeix des del seu lloc o des de lambó. Es poden emprar els esquemes proposats més endavant o en el llibre de la Pregària dels fidels, el preparat per a la celebració. En tot cas, la pregària es desenvoluparà segons la sèrie establerta de les intencions.43 No sometin les intencions proposades pel bisbe o pel prevere, i demanis amb freqüència per les vocacions a lorde sagrat.
C) Acció de gràcies
20. Després de la pregària universal pot esdevenir una acció de gràcies, amb la que els fidels exalten la bondat de Déu i la seva misericòrdia. Aquesta acció de gràcies es pot fer de dues maneres:
1 com a simple acció de gràcies amb un salm, per exemple, els salms 99, 102, 117, 135, 137, 150; o com un himne o cant, com el Magníficat; o com una pregària litánica, que el ministre diu amb els altres girat cap a laltar, estant tots drets.
2 Com un acte dadoració a la Santíssima Eucaristia, abans del Parenostre, com després es dirà.
21. En tot cas, lacció de gràcies no ha de tenir la forma duna pregària eucarística. Els textos del prefaci i de les pregàries eucarístiques continguts en el missal no es poden usar.
D) Ritu de la comunió
22. Acabades loració universal i lacció de gràcies, si ha tingut lloc, sestenen els corporals sobre laltar. El ministre sacosta al tabernacle i pren el copó amb la santíssima Eucaristia, ho posa sobre els corporals i fa una genuflexió.
23. Seguidament, si abans no ha tingut lloc lacció de gràcies, agenollat juntament amb els fidels, canta un himne eucarístic o un salm, o recita una pregària litànica adreçada a Crist present en lEucaristia.
24. Acabat el cant o la recitació, si ha tingut lloc, el ministre, dret, invita a recitar o cantar el Parenostre, que recita o canta tota lassemblea.
25. Després, si es jutja oportú, invita els fidels a donar-se la pau amb aquestes o semblants paraules: «Doneu-vos fraternalment la pau». I tothom es dona la pau de la manera acostumada.
26. Tot seguit, el ministre obre el copó, fa genuflexió i mostra el pa eucarístic a tothom, tot dient: «Aquest és lAnyell...». Tothom respon: «Senyor, no soc digne...». Si el ministre combrega diu en veu baixa: «El Cos del Crist em guardi per a la vida eterna», i amb reverència pren ell mateix el sagrament.
Acostant-se als qui van a combregar, amb lhòstia una mica elevada, la mostra a cada un dient-li: «El Cos del Crist». El qui combrega respon: «Amén», i rep el sagrament.
27. Mentrestant es pot cantar un cant de comunió.
28. Acabada la distribució de la comunió el ministre, tornat cap a laltar, recull les partícules sobrants en el copó i es purifica els dits, si cal. Després guarda el sagrament en el tabernacle, fa una genuflexió i torna al seu lloc.
Aleshores si es jutja convenient es pot observar un breu moment de silenci.
29. També es pot fer lacció de gràcies si no sha fet després de loració dels fidels o abans del Parenostre. Per a lacció de gràcies es pot usar qualsevol dels cants de lloança, salms o himnes o lletanies que susen amb aquest fi.
30. A continuació del silenci sagrat o de lacció de gràcies, si ha tingut lloc en aquest moment, el ministre invita els presents a pregar i diu loració de postcomunió del dia.
F) Comiat
31. Acabada loració postcomunió es donen els avisos i les notícies que afecten la vida parroquial o diocesana. Es pot també advertir la finalitat de la col·lecta, si es fa, per fer-la a la sortida.
32. Si sembla oportú es pot fer en aquest moment un cant en honor de la Mare de Déu.
33. Finalment, el ministre, si és diaca, girat cap al poble el saluda i el beneeix amb la fórmula pròpia. Si és laic, demana la benedicció de Déu i se senya, tot dient: «El Senyor ens beneeixi, etc.».
Aleshores, feta la deguda reverència, el ministre es retira.
RESOLUCIONS I MISSATGE DEL CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE
(Conferència Episcopal Tarraconense, 4 juny 1995)
65. El Concili recomana que es faci un esforç per coordinar els horaris i el nombre de les celebracions, en funció de les necessitats dels fidels, del nombre de preveres i de la qualitat de les celebracions. Es tindrà cura de no suprimir lEucaristia en els pobles petits, encara que a tal fi calgui reduir el nombre de celebracions en les grans ciutats. Si el nombre de preveres no permet dassegurar de cap manera lassemblea dominical eucarística en totes les comunitats, el bisbe de cada Església, amb el seu presbiteri, estudiarà la conveniència daplicar el Directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere.
INSTRUCCIÓ SOBRE ALGUNES QÜESTIONS REFERENTS A LA COL·LABORACIÓ DELS LAICS AL MINISTERI DELS SACERDOTS
(Joan Pau II, 13 agost 1997)
Article 7
Les celebracions dominicals en absència del prevere
§ 1. En alguns llocs les celebracions dominicals (CIC, càn. 1248, § 2.) són guiades, per manca de preveres o diaques, per fidels no ordenats. Aquest servei, vàlid i alhora delicat, és exercit segons lesperit i les normes específiques emanades per la competent autoritat eclesiàstica.44 Per guiar les esmentades celebracions el fidel no ordenat haurà de tenir un especial mandat del bisbe, el qual tindrà cura de donar les oportunes indicacions sobre la durada, el lloc, les condicions i el prevere responsable.
§ 2. Aquestes celebracions, els textos de les quals han de ser els aprovats per la competent autoritat eclesiàstica, es configuren sempre com solucions temporals.45 És prohibit inserir en llur estructura elements propis de la litúrgia sacrificial, sobretot la «pregària eucarística» encara que sigui en forma narrativa, per no provocar errors en la ment dels fidels.46 Amb aquesta finalitat ha de ser sempre subratllat als participants a les celebracions que aquestes no substitueixen el Sacrifici eucarístic i que el precepte festiu se satisfà solament participant a la santa missa.47 En aquests casos, on les distàncies i les condicions físiques ho permeten, els fidels han de ser estimulats i ajudats a fer els possibles per a complir el precepte.