47. Si és possible, per a la comunió es farà servir pa consagrat el mateix diumenge en la missa celebrada en un altre lloc i traslladat per un diaca o un laic en algun recipient (pixis o copó) i col·locat al sagrari abans de la celebració. També es pot fer servir pa consagrat en lúltima missa celebrada allí. Abans del Parenostre, el ministre satansa al sagrari, al lloc de la reserva eucarística agafa el copó amb el Cos del Senyor, el posa damunt la mesa de laltar i introdueix el Parenostre, llevat que en aquest moment es faci lacció de gràcies esmentada en el núm. 45, 2.
48. El Parenostre sempre és recitat o cantat per tothom, fins i tot quan no es distribueix la sagrada comunió. Es pot fer el ritu de la pau. Després de la distribució de la comunió «es pot fer, segons loportunitat, un silenci sagrat durant una estona o bé dir un salm o un cant de lloança».39 També es pot fer lacció de gracies de què parla el núm. 45, 1.
49. Abans que lassemblea sacabi, es fan els anuncis o notícies referents a la vida parroquial o diocesana.
50. «Mai no es podrà valorar prou la importància capital de la reunió dominical com a font de la vida cristiana personal i comunitària i com a testimoniatge proposat per Déu: aplegar tothom en el Fill Jesucrist.
Tots els cristians han de tenir la convicció que no poden viure la fe ni participar de la missió de lEsglésia universal de la manera que els és pròpia si no es nodreixen del pa eucarístic. Igualment han destar convençuts que la reunió dominical és per al món un signe del misteri de comunió que és lEucaristia».40
Aquest Directori, preparat per la Congregació per al Culte Diví, el Summe Pontífex Joan Pau II lha aprovat i lha confirmat el dia 21 de març de 1988 i ha manat que es publiqui.
A la seu de la Congregació per al Culte Diví, 2 de juny de 1988, Solemnitat del Sm. Cos i Sang del Crist.
Paul Augustin Card. Mayer
Prefecte
Virgilio Noè
Arquebisbe tit. de Voncaria
Secretari
ORIENTACIONS GENERALS AL RITUAL DE «CELEBRACIONS DOMINICALS I FESTIVES EN ABSÈNCIA DE PREVERE»41
(Secretariat Nacional de Litúrgia, CEE, 1992)
1. En algunes circumstàncies i llocs és difícil assegurar la celebració eucarística els diumenges i festes de precepte. La manca de preveres impossibilita que les parròquies més petites i els centres de culte de població reduïda puguin ser atesos degudament.
2. Donat que aquesta realitat pastoral es por donar en algunes diòcesis espanyoles, ha semblat convenient delaborar i publicar el present llibre de les Celebraciones dominicales y festivas en ausencia de presbítero, tenint en compte les suggeriments del Directori publicat per la Congregació per al culte diví.
3. Aquest llibre està destinat als diaques, als religiosos i religioses i als laics, homes i dones, designats pel rector per dirigir les celebracions dominicals i festives quan falta el prevere. La decisió destablir aquestes celebracions és competència del bisbe diocesà, escoltat el parer del consell presbiteral.42
4. Lanimació de les celebracions dominicals i festives en absència de prevere per un diaca o un laic, degudament escollit i preparat, suposa lobservança de les normes donades pel bisbe o pel seu delegat per a aquestes celebracions, i lactuació sota la responsabilitat del rector.
I. EL MINISTRE DE LA CELEBRACIÓ
5. Sempre que sigui possible la celebració la presidirà un diaca. Aquest usarà les vestidures del seu orde, ocuparà la seu presidencial, saludarà el poble amb la fórmula «El Senyor sigui amb vosaltres» i el beneirà al final de la celebració.
6. Quan és un laic qui dirigeix la celebració és convenient que es revesteixi dalba o de túnica únicament, però en tot cas usarà un vestit digne. Per realitzar la seva funció ocuparà un lloc discret en el presbiteri o en la nau, des don sel pugui veure i escoltar bé; però sabstindrà dusar la seu presidencial.
Mai no emprarà la fórmula «El Senyor sigui amb vosaltres» o una altra salutació pròpia del ministre ordenat, ni beneirà el poble al final de la celebració. Al començament daquesta, usarà la fórmula de benedicció de Déu i, per a la conclusió, implorarà la benedicció divina sobre tota lassemblea, tal com sindica en el lloc oportú.
7. El qui dirigeix la celebració apareixerà davant dels fidels com a delegat del prevere responsable de la parròquia o comunitat. Haurà de fer-ho constar, si cal, al principi de la celebració.
El prevere responsable de la parròquia o comunitat haurà dexplicar als fidels quina és la comesa del ministre de la celebració, per evitar que aquest servei pugui ser confós amb la presidència presbiteral de lEucaristia.
8. El ministre de la celebració (o els possibles ministres que es poguessin tornar) haurà de ser convenientment instruït sobre el ministeri que se li confia i disposarà del present llibre i del Leccionari corresponent en la seva edició oficial o, en defecte, de qualsevol de les edicions de missals per a fidels. Podrà usar també el Missal, el llibre de La pregària dels fidels i el llibre de la seu, però només per als textos que no siguin el prefaci i la pregària eucarística, i loració sobre les ofrenes.
9. Al preparar la celebració el ministre procurarà distribuir adequadament algunes funcions, per exemple per a les lectures, per als cants, etc., i per a la disposició i lornament del lloc.
Sencendran les espelmes i els llums de costum per a les altres celebracions.
II. DESENVOLUPAMENT DE LA CELEBRACIÓ
A) Ritus inicials
10. Reunit el poble, el ministre se situa en el seu lloc, com sha dit abans (núms. 5 i 6).
Si el Santíssim Sagrament està reservat, farà prèviament la genuflexió. Si no ho està, farà una inclinació, però en cap cas besarà laltar.
Es pot cantar un cant apropiat al temps litúrgic per crear un clima festiu i de participació.
11. Acabat el cant el ministre diu: «En el nom del Pare, etc.». Tots se senyen i responen: «Amén».
Després el ministre, si és diaca, saluda els presents dient: «La gràcia de nostre Senyor, etc.» o una altra salutació litúrgica. Tothom respon: «I amb el vostre esperit».
Si el ministre és laic saluda els presents invitant-los a beneir el Senyor amb una de les fórmules senyalades en el ritu.
12. El ministre pot fer una breu monició introductòria a la celebració i recordant la comunitat amb la qual, aquell dia, el prevere celebra lEucaristia.
Tot seguit inicia lacte penitencial, tal com sindica en el seu lloc o amb qualsevol de les fórmules contingudes en el missal, incloent les paraules conclusives.
Després el ministre diu: «Preguem». Tothom prega en silenci durant uns instants. Aleshores el ministre, sense estendre les mans, diu loració col·lecta del dia. Quan acaba, el poble aclama amb lAmén.
B) Litúrgia de la Paraula
14. Acabada loració, tothom sasseu i el lector llegeix la primera lectura des de lambó. Convé que el lector sigui una persona distinta del ministre que presideix o dirigeix la celebració. Abans de les lectures es pot llegir una monició escrita que cridi latenció dels oients i les situï en el context de la litúrgia del dia.
Tothom escolta atentament la lectura i al final sen pronuncia laclamació. Després, el salmista o un altre lector canta o recita el salm de la manera acostumada.