Capítol III
LA CELEBRACIÓ MATEIXA
35. El ritual a seguir en lassemblea dominical sense missa consta de dues parts: la celebració de la Paraula de Déu i la distribució de la comunió. En la celebració, no shi ha dinserir allò que és propi de la missa, especialment la presentació dels dons i la pregària eucarística. Lordre de la celebració ha de ser disposada de tal manera que afavoreixi la pregària, i no doni la imatge duna simple reunió sinó duna assemblea litúrgica.
36. Els textos de les oracions i de les lectures per a cada diumenge ordinàriament seran presos del Missal i del Leccionari. Així els fidels, seguint el curs de lany litúrgic, pregaran i escoltaran la paraula de Déu en comunió amb les altres comunitats de lEsglésia.
37. El rector, preparant conjuntament amb els laics designats la celebració, pot fer acomodacions dacord amb el nombre dels participants i la competència dels animadors, i respectant els mitjans que serveixen per al cant i lexecució de la música.
38. Quan presideix la celebració un diaca, es comporta exercint el seu ministeri propi en les salutacions, les oracions, la lectura de levangeli i lhomilia, la distribució de la comunió i el comiat amb benedicció. Vesteix els ornaments propis del seu ministeri, es a dir, lalba amb lestola i, si vol, la dalmàtica, i usa la seu presidencial.
39. El laic que dirigeix lassemblea es comporta com un de tants, tal com sesdevé en la Litúrgia de les Hores quan no presideix un ministre ordenat, i en les benediccions quan el ministre es un laic («Que el Senyor ens beneeixi...», «Beneïm el Senyor»...). No ha demprar paraules que pertoquen al prevere o al diaca, i ha dometre els ritus que evoquen més directament la Missa, per exemple les salutacions, i especialment «El Senyor sigui amb vosaltres», i el comiat, que presentaria el laic dirigent com un ministre sagrat.33
40. Que porti un vestit que no desdigui daquest servei, o bé que en porti un eventualment establert pel bisbe.34 No ha dusar la seu presidencial, sinó mes aviat cal preparar-li una altra seu fora del presbiteri.35 Laltar, que és la taula del sacrifici i del convit pasqual, només ha de ser emprat per a posar-hi el pa consagrat abans de la distribució de lEucaristia.
En preparar la celebració, cal tenir cura duna convenient distribució dels oficis, per exemple, per a les lectures, per als cants, etc., i també de la disposició i lornamentació dels llocs.
41. Lesquema de la celebració consta dels elements següents:
1 Ritus inicials, el fi dels quals és que els fidels aplegats en la unitat constitueixin una comunitat i es disposin com cal per a la celebració;
2 litúrgia de la paraula, en la qual Déu mateix parla al seu poble, per tal de manifestar-li el misteri de la redempció i de la salvació; el poble hi respon a traves de la professió de fe i de la pregària universal;
3 acció de gràcies, amb la qual Déu és beneït per la seva immensa glòria (cf. núm. 45);
4 ritus de comunió, a través dels quals sexpressa i esdevé realitat la comunió amb el Crist i amb els germans, especialment amb els qui aquell mateix dia participen del sacrifici eucarístic;
5 ritus de conclusió, mitjançant els quals sindica el lligam que hi ha entre la litúrgia i la vida cristiana. La Conferència episcopal, o el bisbe mateix, dacord amb les circumstàncies de hores i de persones, pot determinar més detalladament la celebració amb els mitjans preparats per la Comissió nacional o diocesana de litúrgia. Lesquema de la celebració, però, no ha de ser alterat sense necessitat.
42. En la monició inicial, o en un altre moment de la celebració, el qui la dirigeix farà oportunament esment de la comunitat amb la qual aquell diumenge el rector celebra lEucaristia, i exhortarà els fidels a unir-shi espiritualment.
43. Per tal que els participants puguin retenir la paraula de Déu, que hi hagi una explicació de les lectures o bé un silenci sagrat per tal de meditar les paraules oïdes. Ja que lhomilia queda reservada al sacerdot i al diaca,36 és desitjable que el rector doni al moderador de lassemblea una homilia que hagi preparat prèviament per tal que la llegeixi. Que hom observi tanmateix allò que sobre aquest punt hagi establert la Conferència episcopal.
44. Que es faci ordinàriament la pregària universal dacord amb la sèrie dintencions.37 No shan dometre les intencions eventualment proposades pel bisbe per a tota la diòcesi. A més, sovint hom proposarà una intenció per les vocacions a lorde sagrat, pel bisbe i pel rector.
45. Lacció de gràcies es farà duna de les dues maneres següents:
1 després de la pregària universal o després de la distribució de la comunió, el moderador invita tothom a lacció de gràcies, per la qual els fidels confessen la glòria de Déu i la seva misericòrdia. Això es pot fer a través dun salm (per ex., els salms 99, 112, 117, 135, 147, 150), o dun himne o bé dun càntic (per ex., el Glòria a Déu a dalt del cel, el Magnificat...), o també per mitjà duna pregària lletànica que el moderador diu dret amb els fidels de cara a laltar;
2 abans del Parenostre el moderador satansa al sagrari i, feta una inclinació, col·loca el copó amb la santíssima Eucaristia sobre laltar; després, agenollat davant laltar, conjuntament amb els fidels, diu un himne, un salm o una pregària lletànica que, en aquest cas, sadreça al Crist present en la santa Eucaristia.
Aquesta acció de gràcies, però, no ha de tenir gens la forma de pregària eucarística. No shan demprar els prefacis ni les pregàries eucarístiques del Missal Romà i cal evitar qualsevol perill de confusió.
46. Per a fer el ritu de la comunió hom observarà les prescripcions del Ritual Romà sobre la sagrada comunió fora de la missa.38 Sovint cal recordar als fidels que, àdhuc rebent la comunió fora de la celebració de la Missa, estan units al sacrifici eucarístic.
47. Si és possible, per a la comunió es farà servir pa consagrat el mateix diumenge en la missa celebrada en un altre lloc i traslladat per un diaca o un laic en algun recipient (pixis o copó) i col·locat al sagrari abans de la celebració. També es pot fer servir pa consagrat en lúltima missa celebrada allí. Abans del Parenostre, el ministre satansa al sagrari, al lloc de la reserva eucarística agafa el copó amb el Cos del Senyor, el posa damunt la mesa de laltar i introdueix el Parenostre, llevat que en aquest moment es faci lacció de gràcies esmentada en el núm. 45, 2.
48. El Parenostre sempre és recitat o cantat per tothom, fins i tot quan no es distribueix la sagrada comunió. Es pot fer el ritu de la pau. Després de la distribució de la comunió «es pot fer, segons loportunitat, un silenci sagrat durant una estona o bé dir un salm o un cant de lloança».39 També es pot fer lacció de gracies de què parla el núm. 45, 1.
49. Abans que lassemblea sacabi, es fan els anuncis o notícies referents a la vida parroquial o diocesana.
50. «Mai no es podrà valorar prou la importància capital de la reunió dominical com a font de la vida cristiana personal i comunitària i com a testimoniatge proposat per Déu: aplegar tothom en el Fill Jesucrist.