El nostre heroi arriba al hall;
com una fletxa vora del porter,
pels esgraons de marbre ha emprès el vol,
dun cop de mà sha clenxat bé
i ha entrat. El lloc és ple de gom a gom,
la ja cansada música prorromp,
tots dansen la masurca, al ball,
arreu hi ha gent, terrabastall,
dringuen els esperons dels militars,
volen els peus de les senyores,
entre les seves passes seductores
volen, fogosos, els esguards,
i el recelós xiu-xiu duns figurins
es nega en el rugit dels violins.
29
En temps danhels i aspiracions,
vaig ser dels balls un gran apassionat:
per lliurar cartes o declaracions
no hi ha un indret més adequat.
Vostès, marits de tant dhonor!
Voldria fer-los un favor,
al que els diré tinguin loïda oberta:
més els valdria destar alerta.
Vostès, mamàs, amb ull més vigilant,
tinguin les filles controlades,
estiguin als binocles aferrades!
Déu les empari, si no ho fan!
Jo puc escriure això amb raó:
fa temps que ja no sóc cap pecador.
30
Ai las, he malversat mitja existència
en tota mena dalegria!
El ball, però, no fos per la decència,
encara avui magradaria.
A mi magrada el jovent boig
i la gentada, lespurneig i el goig,
les dames, els vestits tan meditats,
i els seus peuets. Però amb dificultats
podreu trobar, a Rússia sencera,
que nhi hagi, de bonics, ni tres parells.
Ah!, no he pogut oblidar aquells
peuets Tristoi, sense delera,
encara hi penso tot el dia;
dormint, el cor sem desficia.
31
¿Quan, doncs, i en quin racó de món
ho oblidaràs, cap de pardals?
Ah, peus, peuets! ¿On sou, ai, on?
¿Trepitgeu flors primaverals?
Criats entre plaers dOrient,
la neu del nord, tan depriment,
no lheu marcat dunes petjades;
en grans catifes aflonjades,
gaudíeu luxes i textura.
¿De quan feu perdrem la memòria
de set delogis i de glòria,
del lloc patern, de la clausura?21
La joventut alegre sha esborrat
tal com les vostres petges en un prat.
32
De Flora el rostre, de Diana el bust,
i tant que ho són, de bells, amics!
Però és millor Terpsícore, al meu gust,
que els seus peuets són més bonics.
En contemplar-los, lull preveu
alguna recompensa sense preu,
i llur bellesa afigurada mou
desitjos solts en enrenou.
Magraden els peuets, Elvina amada,22
a taula, sota llargues estovalles,
al ball, sobre el parquet on temmiralles,
de primavera, a lherba duna prada,
dhivern, tocant les reixes de la llar
o en penyes de granit, vora la mar.
33
Recordo el mar abans duna tempesta:
com van engelosir-me les onades
que als seus peuets, corrua agresta,
corrien a ajaçar-se, enamorades!
Com vaig voler, llavors, amb la maror,
tocar-li els peus, fer-hi un petó!
No, cap passió semblant, cap dia
de joventut que en mi bullia,
va fer-me desitjar amb un tal fervor
besar la boca duna Armida,
la galta com de roses, enrogida,
les sines plenes de llangor;
no, mai, amb una empenta així
cap sofriment no em va afligir.
34
Tinc el record duns altres dies:
en somnis íntims, per instants,
sostinc lestrep de moltes alegries
em ve el peuet entre les mans.
De nou la fantasia em bull a lacte,
de nou la sang sinflama amb aquell tacte,
sento que al cor pansit semmena,
lamor de nou, de nou la pena!...
Prou, no diguem més meravelles
de les altives amb xerraire lira;
ni els sentiments ni els versos que ens inspira
el seu encant no sels mereixen, elles;
els dons daquestes magues són replets
dengany: els mots, els ulls... i els seus peuets.
35
I el meu Oneguin, ¿què? Mig adormit,
directe al jaç, deixa la dansa,
quan els tambors23 ja han deixondit
la gran ciutat que no descansa.
Un tender es lleva, laltre és al carrer,
va a la parada un carreter,
del barri dOkhta24 una lletera
ve trepitjant la neu primera.
Creix el xivarri matinal.
Sobren persianes, la fumera arrenca
i puja en espiral blavenca,
i el pastisser alemany, tan puntual,
diversos cops, en gorra de cotó,
ja ha obert el vasisdàs (o porticó).
36
Però, esgotat del ball i del sarau,
tornant la matinada en mitjanit,
en una ombra beata, dorm en pau
el fill del luxe i del delit.
Dorm fins passat migdia; altra vegada
es llevarà amb la vida preparada,
monòtona i exuberant,
sempre el demà a lahir semblant.
Però lEugeni ¿està content,
tot i ser lliure i a la flor dels anys,
tot i tenir, en amor, tants guanys
i tants plaers diàriament?
En tants festins, ¿sestava complagut,
despreocupat, bé de salut?
37
No. Dhora es va enfredar lafecte,
el va avorrir lestrèpit mundanal,
les belles van deixar de ser lobjecte
dun maldecap habitual;
massa traïcions el van deixar esgotat,
i el van cansar els amics i lamistat,
perquè no sempre fan el pes
ni els beef-steaks ni el foie gras estrasburguès
amb el xampany de les bodegues,
ni els acudits (no tothom sap
estar enginyós amb mal de cap).
I, si era poca-solta i cercabregues,
també va perdre el gust, en fi,
del plom, del sabre i del maldir.