Allà, entre bastidors entretingut,
van córrer els dies de ma joventut.
19
¿Què se nha fet, deesses, de vosaltres?
¿On heu anat? Oïu ma trista veu:
¿sou les dabans?, ¿sou unes altres
que, rellevant-les, no les reemplaceu?
¿Escoltaré aquells cors un altre cop?
¿Ingràvida, em volarà a prop
una Terpsícore13 del país rus?
¿No trobaré, amb lull trist, difús,
cap rostre conegut sobre lescena
repetitiva i, dirigits
al públic els binocles avorrits,
espia fred de lemoció aliena,
hauré de badallar, callat,
i recordar aquell temps passat?
20
És ple, el teatre. Brillen llotges,
butaques i platea, tot hi bull,
al galliner piquen de mans, ferotges,
i fa remor el teló mentre es recull.
Brillant, etèria, el gest acorda
als arquets màgics de la corda,
prop seu un grup de nimfes saglutina,
és ella, Istómina, la ballarina.14
Tocant a terra amb un peu sol,
fa amb laltre un cercle, punt per punt.
De sobte un salt, de sobte vola amunt,
com Èol bufaria un borrissol,
es descabdella, sembolica
i amb un peuet veloç en laltre es pica.
21
Aplaudiments. Oneguin entra,
sen va al seient topant amb tot de cames;
guerxeja i els binocles centra
sobre desconegudes dames.
Ja ha repassat les galeries,
ho té tot vist: vestits i fesomies
el deixen molt insatisfet.
A banda i banda, als homes els ha fet
salutacions, i, amb gran desinterès,
després, ha contemplat lescena
i ha badallat i ha dit, girat desquena:
«Al pas del temps, tot hi és sotmès.
Abans veia els ballets sense fer figa,
però ara en Didelot també em fatiga.»
22
Encara amors, dimonis i serpents
salten i sesvaloten allà dalt.
Encara guarden els abrics servents
que dormen al vestíbul principal.15
Piquen de peus; ningú no para
de protestar, mocar-se, fer gatzara.
Encara es veuen, dins i fora,
els fanalets brillant alhora.
Es cansen els cavalls del fred
i dels arnesos, i els cotxers fan lloc
per escalfar les mans al foc,
tot renegant del senyoret.
Però lEugeni ja sen va,
a casa: el noi sha de mudar.
23
¿Men sortiré, de fer un retrat fidel
daquella cambra resguardada
on laprenent de modernet model
es muda i es desmuda altra vegada?
Amb tot allò que sol difondres
pels capritxosos des de Londres
(que, Bàltic a través, nextreu
carregaments de fusta i sèu),
amb tot el que el gust àvid de París
(el van endevinar, el negoci)
sempesca dexquisit per loci,
el luxe i el plaer més mudadís,
amb tot això no deixa racó buit,
aquest filòsof als divuit.
24
Ambre a les pipes de Bizanci,
bronze a la taula, porcellana,
perfum (lolfacte malcriant-shi)16
dins de cristall en filigrana,
llimes dacer i pintes, tisoretes,
les unes tortes, daltres dretes,
i tretze gèneres de raspallets,
aquells per ungles, per les dents aquests.
Rousseau va creure irreverent
(ho dic de pas) que el seriós Grimm17
es netegés les ungles de borrim
al seu davant, llunàtic eloqüent.
Tant defensar la llibertat,
i aquí va estar del tot desencertat.
25
Es pot ser un home molt com cal
i dur les ungles netes. ¿Qui es consum
lluitant amb lèpoca actual?
És el gran dèspota, el costum.
LEugeni meu, com un Txadàiev18 dos,
tement dels altres un rebuig gelós,
era un pedant en roba: es va permetre
de ser el que es deia un petimetre.
Passava, entre miralls i coses fines,
tres hores, pel cap baix, cuidant la imatge.
Semblava, quan sortia de lestatge,
que, disfressada amb robes masculines,
Venus mateixa, esbojarrada,
volgués anar a una mascarada.
26
Us he ensenyat, atent, amb cura,
una toaleta estrafolària
i ara voldré, pel món de la cultura,
descriure aquí la seva indumentària.
Això potser ja fóra massa.
Ho hauria de descriure amb traça
però gilet, frac, pardessús...
cap daquests mots no hi és, en rus.
I ja ho veig prou (minculparé):
caldria que el meu pobre estil
deixés dempastifar-se amb mil
paraules dàmbit foraster
(el Diccionari de la llengua,19 jo
també lhe consultat, però).
27
Això no ens interessa gens;
ens acuitem al ball, més val,
que el meu Oneguin ja hi fa cap, corrents,
i a un cotxe de lloguer ha pujat dun salt.
Els fars frontals dels carruatges,
per les façanes fosques dhabitatges
i pels dorments carrers en successió,
treuen, alegre, una claror
que fa en la neu tot darcs de Sant Martí.
A la mansió de festa, tot són tràfecs
i pengen fanalets als ràfecs.20
Pels finestrals, dallà i daquí,
shi veuen córrer siluetes
de caps dextravagants i de dametes.
28
El nostre heroi arriba al hall;
com una fletxa vora del porter,