Annotation
Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l'Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i això, les punyalades a la víctima evidencien que algun dels passatgers ha comès un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d'un gran misteri; ningú no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circunstància que impideix també que continui el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebé buit, passen a ser sospitosos. Una de les obres més conegudes de l'autora britànica, publicada per primer cop el any 1934, ja és tot un clàssic, el màxim exponent de l'estil de l'autora.
Agatha Christie
Assassinat a l'Orient Express
Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l'Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i això, les punyalades a la víctima evidencien que algun dels passatgers ha comès un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d'un gran misteri; ningú no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circunstància que impideix també que continui el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebé buit, passen a ser sospitosos.
Una de les obres més conegudes de l'autora britànica, publicada per primer cop el any 1934, ja és tot un clàssic, el màxim exponent de l'estil de l'autora.
ePUB v1.0
RufusFire29.05.12
Agatha Christie, 1934
Títol original: Murder on the Orient Express
Traducció: Johanna Givanel
Personatges
ANDRENYI (comte) i comtessa: Diplomàtic hongarès. ARBUTHNOT: Coronel de lexèrcit anglès en lÍndia. BOUC: Belga, director de la Compagnie Internationale des Wagons Lits i amic de Poirot des de molt de temps. CONSTANTINE: Metge. DEBENHAM (Mary): Companya de viatge. DRAGOMIROFF: Princesa russa. FOSCARELLI (Antonio): Venedor de la Ford. HARDMAN (Cyrus): Nord-americà. HUBBARD: Anciana nord-americana, mestra. MACQUEEN (Hector): Secretari de Ratchett. MASTERMAN: Criat de Ratchett. MICHEL (Pierre): Encarregat del cotxe llit de lOrient Express. OHLSSON (Greta): Infermera sueca. POIROT (Hercule): Detectiu, protagonista daquesta novel·la. RATCHETT (Samuel): Un milionari, assassinat en un dels vagons. SCHMIDT (Hildegarde): Donzella de la princesa.
Primera part
Els fets
Capítol I
Un passatger important del Taurus Express
Eren les cinc duna matinada dhivern a Síria. Al llarg de landana dAlep estava aturat el tren que les guies de ferrocarrils designen amb el nom de Taurus Express. Aquest tren era format per un vagó restaurant i cuina, un vagó llit i dos vagons ordinaris.
Al peu de lestrep del vagó llit es trobava un jove tinent francès, amb vistós uniforme, el qual estava conversant amb un homenet embolicat fins a les orelles i del qual només eren visibles la punta del seu nas i les dues puntes del seu bigoti encarcarat.
Feia un fred intensíssim i la missió dacomiadar un distingit estranger, no es pot pas dir que fos envejable, però el tinent Dubosc la complia valerosament. Els seus llavis no deixaven de pronunciar frases en el més elegant francès. Tanmateix, desconeixia els motius del viatge daquell personatge. Naturalment, havia sentit certs rumors, com succeeix sempre en aquests casos. El general -el «seu» general- estava dun humor que empitjorava cada vegada més. I aleshores havia arribat, procedent dAnglaterra, aquell belga. Durant tota la setmana shavia notat una tensió estranya. I després van succeir certes coses. Un oficial molt notable shavia suïcidat; un altre havia presentat la seva dimissió; i després els rostres preocupats havien recuperat la seva tranquil·litat i havien desaparegut certes precaucions militars. I el general -el general del propi tinent Dubosc- semblava que shavia rejovenit de deu anys.
Dubosc havia sentit part duna conversa entre el seu general i lestranger.
- Vós ens heu salvat, mon cher -deia el general, tot emocionat, tremolant-li el gran bigoti blanc-. Heu salvat lhonor de lexèrcit francès.
Heu evitat un gran vessament de sang! ¿Com us puc agrair dhaver accedit a la meva requesta? Haver vingut de tan lluny
A aquestes paraules lestranger -per nom monsieur Hercule Poirot- va contestar amablement, afegint la frase:
- ¿Com voleu que oblidi que en certa ocasió vau salvar-me la vida?
Aleshores el general va contestar refusant tot el mèrit daquell favor que va fer en algun temps, i citant novament França i Bèlgica i lhonor i la glòria daquests dos països, van abraçar-se cordialment i la conversa va donar-se per acabada.
Respecte al que havia passat, el tinent Dubosc encara era als llimbs, però era lencarregat dacomiadar monsieur Poirot al Taurus Express i allà es trobava, complint-ho al peu de la lletra, amb tot el zel i la voluntat propis dun jove oficial que té una brillant carrera en perspectiva.
- Avui és diumenge -va dir el tinent-. Demà, dilluns, a la tarda, ja sereu a Istanbul.
No era pas la primera vegada que havia fet aquesta observació. Les converses en una andana, abans de la sortida dun tren, sempre tenen un caràcter de repetició.