[Sent Johan]
Bernat Cabeça, Anthoni [...], Bernat de [...], Guillem Mut, Jacme Alquècer, [Berenguer] Marbruscha, R[amon] Galter, R[amon] [Masquefa].
Sent Pere
Berenguer Celma, Guillamó Trullols, [Guillamó] Padrells, Berenguer Marçal, Pere Strader, [Domingo] Ferrer, [...] [...]tena.
Sent Thomàs
Pere Pintor, Domingo Sanç, Pere Ribaroja, R(amon) Renovell, Pere Sanxis, notari, Salvador Vives, Berenguer Guitard, Berthomeu Fenoll, Arnau Agramunt.
||1v Die lune qua computabatur .XXX. die madii [anno a Nativitate] Domini .Mº.CCCº.LXXXº.[IIIIº].
Fon aplegat [e ajust]at consell en lo palau comú de la vila [de] Castelló per veu de Ramon de Belsa, saig, trompeta, [crida e] corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta segons és acostumat, en lo qual consell foren presents los hon-rats nAndreu Sala, justícia, en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra, jurats.2 Pere Palau, Bernat Cavaller, Domingo Maurell, Pere Ribaroja, Domingo Sanç, Berenguer Celma, Guillamó de Rippoll, Guillamó Rubert, Domingo Ferrer, Guillamó Padrells, Jacme Alquècer, Bernat Bosch, Pasqual Miró, Berenguer Marbruscha, Guillamó Rubert, Berthomeu Bosch, Johan Godes, Johan Ortoneda, Anthoni Curúbies, Pere Sanxis, Johan dAlçamora, Guillamó [Trullols], Arnau Roselló, Pere Strader, Arnau de Peralta, Bernat Cabeça, Johan Barbarosa, consellers.
En lo qual consell fon mès e proposat per los dits honrats jurats que scrivà de jurats fos elet per lo dit honrat consell al present any, e semblantment que fos elet síndich e clavari de la dita vila per lo dit any. E feyta la dita proposició en lo dit consell, fon elet per scrivà del present any per més veus en Pasqual Ferrando, notari. E enaprés, per ordinem veniendo, fon elet en sín[dich] e clavari de la dita vila del dit any lonrat en Pere Moster, notari, lo sindicat del qual fon reebut en lo present [dia] de huy per mi, en Pasqual Ferrando, notari, sens [revo]cació del sindicat den Guillem Erau.
Presents testimonis foren a les [dites cos]es en Pere Balaguer e·n Bon[an]at Segura, [vehins de Cas]telló.
Ítem, semblantment fon elet en síndich quo [ad lites de]l present any [lo discret en] Berenguer [...], notari, ab [...] pública [...] per auctoritat de mi, notari sobredit, [en] lo present dia de huy reebuda sens revocació del sindicat [feyt a·n] Guillem Erau e den Pere Moster.
Testes predicti.
Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com la vila sie tenguda a molts e diverses càrrechs, los quals ha a pagar de sensals, violaris com altres, et la peyta ordenada a raon de .IIII. sous, .VI. diners per lliura deje ésser encantada e delliurada a plegar a·quell qui millor mercat ne farà, per tal dixeren que ho notificaven al dit honrat consell que y provehís per manera que de bé fos. Lo dit consell acordà que la peyta sie encantada a raon dels dits .IIII. sous, .VI. diners per lliura; emperò, que no sie delliurada sens consciència e sabuderia del consell, e que sien ordenats los capítols acostumats com deu esser encantada, et que axí sie encantada.
Lonrat consell stablí e ordenà que·l scrivà dels jurats qui ara és e per temps serà, ultra los cent sous ja ordenats per salarii de cascun any, haje per treballs que en la dita scrivania se enseguixen e·s sdevenen, los salaris següents e no pus:
Primo, que·l peyter qui traurà la peyta, per la carta, .XI. sous.
Ítem, de labsolució del clavari, .XI. sous.
Ítem, de les cartes de les imposicions, sien feytes una o moltes, .XI. sous.
Ítem, de la absolució dels sisers, .XI. sous.
E que sie tengut fer totes altres [car]tes franques e scriptures axí dels contrahents ab la [...] com les de la vila, e que no haje pus salari.
||2v Ítem, enaprés lo dit honrat consell, per profit e utilitat de la cosa pública, stablí [e] ordenà que·l la[....] [l]agosta[...] sien venuts [....], ço és, la lliura .VI. diners e no pus, [e qui con]trafa[rà] que pach e sie encorregut en la pena dels stabliments ordenats sobre los peixs que·s deuen vendre a pes expresada, de la qual pena haje les .II. parts lo mustaçaf e la terça part lacusador. E que de la terça part del acusador no·n puxe ésser feyta gràcia, e si·l mustaçaf no vol levar la pena, que·l justícia la leu dels béns del mustasçaf.
Ferma den Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.
Ítem, semblantment lo dit honrat consell, per profit e utilitat de la cossa pública e per tal que les jens no hajen més infecció qui han de present, com3 per lo peix bestinal se engendren infeccions e malalties en les jents, stablí e ordenà que nenguna natura de peix bestinal no sie mès en la dita vila \ni en son terme/ per vendre per nenguna persona stranya ni privada, exceptat emperò lagosta, congre, calamar, sépia, lop, màntol et delfí, sots pena de .LX. sous, de les quals penes les dues parts sien de la senyoria e la terça del acusador. E que del terç del acusador no puxe ésser feyta gràcia alcuna, \del terç del acusador/, e que·l mustaçaf leu la dita pena e, en cars que·l mustaçaf no la levave,4 que·l justícia la leu dels béns del mustaçaf.5
Ferma den Pere de Begues, batle, sau dret de senyor.