Tot plegat, aquests nous llibres del consell de la vila de Castelló de les darreries del segle XIV mantenen, doncs, els trets principals que hi apareixen en el primer volum daquesta sèrie i van a trobar-se també en els següents. No hi ha trencaments significatius per ara en el seu contingut i plantejament, i bàsicament ens il·luminen sobre els afers i quefers, problemes, crisis i respostes que donaren a la seua vida quotidiana aquells habitants de laleshores vila de Castelló, sempre en el marc de les formes de vida i relacions socials duna vila valenciana de la baixa edat mitjana.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie...
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.
8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts [...]. També pot advertir-se mitjançant un signe dinter-rogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
23. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
24. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.
¶ 1 Vegeu les notícies més antigues sobre aquesta documentació en Carles RABASSA i Elena SÁNCHEZ ALMELA, Els llibres de Consells de la vila de Castelló. I. (1374-1383), València, Publicacions de la Universitat de València (puv), 2017. ¶2 Els jurats de 1384-1385 foren Pere Moster, Bartomeu de Bues, Berenguer Serra i Guillem Feliu. Els de 1385-1386, Guillem Trullols, Pere Miquel, Berenguer Guitart i Andreu Sala. Els de 1386-1387, Bernat Pinell, Bernat Cabeça, Joan Tauhenga i Bernat Maurell. Els de 1389-1390 foren Bernat Cabeça, Joan Barbarossa, Bernat Maurell i Roïç Pèriç de Cella. ¶ 3 Era el diumenge anterior al primer diumenge de Quaresma, és a dir, cinquanta dies abans de la Pasqua. ¶ 4 «[Libre de consells del temps dels honrats] en [Pere] Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra e en Guillamó Feliu, jurats de la vila de Castelló, [la administració dels] qu[als] honrats jurats començà die [.XXª. madii] anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto e finirà [anno .LXXXº.] quinto» (Arxiu Municipal de Castelló (AMC), Llibres de Consell (LC) de 1384-1385, f. 1r). ¶ 5 «Libre dels albarans del temps dels honrats en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Serra, Guillem Feliu, jurats de la vila de Castelló, anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, e finirà anno .LXXXVº» (AMC, LC de 1384-1385, f. 45r). ¶ 6 Les normatives municipals han estat editades per Francisco A. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la baja Edad Media, València, Instituto Alfonso el Magnánimo, 1956. Per al context social i polític daquestes normatives i la seua repercussió en el joc polític municipal, vegeu Pau VICIANO, Regir la vida pública. Prohoms i poder local en la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 225-260. ¶ 7 De fet, de vegades redactaven alguns regis-tres en primera persona: «la qual [requesta] per mi, Guillem Feliu, notari, scrivà del dit consell, fon lesta e publicada» (AMC, LC de 1389-1390, f. 30r). ¶ 8 Per exemple, en 1386, sent escrivà Guillem Feliu, es deia que «fon feyt sindicat e donat poder bastant segons que en los libres de notes den Guillem Feliu, notari, és contengut», AMC, LC de 1386-1387, f. 9v. ¶ 9 AMC, LC de 1384-1385, f. 1v. ¶ 10 Una aproximació al cursus honorum municipal daquest sector de prohoms en P. VICIANO, Regir la cosa pública..., op. cit., pp. 31-63. ¶ 11 Sobre els batles locals, vegeu Pau VICIANO, Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló , Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2000, pp. 103-112. ¶ 12 AMC, LC de 1384-1385, f. 5v. ¶ 13 AMC, LC de 1384-1385, f. 45r. ¶ 14 Les ordenacions de Castelló van ser publicades per Lluís REVEST CORZO (ed.), Libre de Ordinacions de la vila de Castelló de la Plana, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1957. ¶ 15 Com ara aquest exemple: «Lo consell, revocan la ordenació darrerament feyta que cascun vehí pugués metre porchs tro en .XX. en lorta, stablí e ordenà que null hom strany ni privat no gos o presumesche metre o fer metre porchs en lorta de la dita vila si ja en ço del seu nà, sots la pena en los altres stabliments parlants dels porchs contenguda. Ferma den Pere de Begues, batle, sau dret de senyor», AMC, LC de 1384-1385, f. 10r. ¶ 16 AMC, LC de 1384-1385, ff. 2v, 17v, 23v-24r, 27v i 34v. ¶ 17 AMC, LC de 1384-1385, f. 39r. ¶ 18 AMC, LC de 1384-1385, f. 34v. ¶ 19 AMC, LC de 1384-1385, f. 10r. ¶ 20 Ibidem. ¶ 21 AMC, LC de 1384-1385, f. 13v. ¶ 22 AMC, LC de 1384-1385, f. 42r. ¶ 23 Ibidem. ¶ 24 Sobre el mostassaf de Castelló, vegeu Francisco A. ROCA TRAVER, El Mustaçaf de Castellón y el Libre de la Mustaçaffia, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1973. ¶ 25 En realitat, segons sindicava en els llibres de consell, lelecció tenia lloc tres dies abans de Nadal: «Com segons forma de furs e privilegis del regne de València sie ussat e acostumat de crear justícia tres jorns ans de la festa de Nadal», lc de 1384-1385, f. 26v. ¶ 26 La peita, un impost directe sobre el patrimoni, era recaptada cada any pel veí que, a canvi dun salari menor, es comprometia a efectuar els cobraments i pagar els càrrecs que el consell li indicava. Les cises o imposicions eren un impost indirecte sobre el comerç i el consum que sarrendava anualment a particulars, normalment mercaders o botiguers locals. Vegeu P. VICIANO, «Ingrés i despesa duna vila valenciana del Quatre-cents. Les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI (1990), pp. 635-664. ¶ 27 Sobre el procés dendeutament, Luis REVEST CORZO, «La villa de Castellón y los apuros económicos del Duque de Gerona en 1374», dins III Congrés dHistòria de la Corona dAragó (València, 1923), València, 1925, vol. I, pp. 519-539. Sobre les rendes reials i la gestió del municipi, Pau VICIANO, Els cofres del rei..., op. cit. ¶ 28 LC de 1384-1385, f. 40r. ¶ 29 LC de 1384-1385, f. 34r. ¶ 30 El problema era que, segons els Furs, en 1385 lofici de justícia havia de ser ocupat per un «generós», si hi havia un nombre mínim de veïns elegibles daquest rang. El consell, seguint les indicacions dels seus advocats de València, considerava que no shi donaven aquestes condicions, mentre que el batle local era del parer contrari i va bloquejar lelecció. Amb tot, el consell nomenà Joan dAlçamora com a justícia, fins que el plet es va resoldre en contra del consell durant el mandat dels següents jurats, i el 30 de juliol de 1387 lofici de justícia passà al generós Ramon de Tous. amc, lc de 1384-1385, ff. 29r-35v i 44v, i LC de 1386-1387, f. 15v. ¶ 31 AMC, LC de 1386-1387, ff. 49v-55r. Sobre les festes i commemoracions registrades en els llibres de consells, vegeu José SÁNCHEZ ADELL, Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1982, i Elena SÁNCHEZ ADELL, Festes i celebracions públiques a Castelló de la Plana als segles XIV i XV. Documents per al seu estudi, Castelló de la Plana, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2013. ¶ 32 AMC, LC, 1389-1390, ff. 43v-45r. ¶ 33 AMC, LC, de 1389-1390, ff. 30r-35v. Sobre les mesures de la vila, vegeu José SÁNCHEZ ADELL, «Notas sobre pesos y medidas en el Castellón medieval», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), pp. 93-105.