La concessió del títol de Ciutat lombra del marqués sempre present certifica uns canvis urbans que esborren nombrosos trets medievals alhora que configuren una ciutat que entra formalment en el període barroc. La construcció dels dos convents té un efecte urbanitzador dels entorns. El convent de Loreto, construït en el perímetre de la ciutat, al costat de la Closa Nord, comporta un revulsiu urbanístic, com ho testimonien les nombroses cases amb portalades de mig punt i cantoneres ressaltades, de pedra tosca picada, que prolonguen els actuals carrers de Loreto i de Sant Cristòfol, en el tram conegut com a carrer Nou. El mateix passa amb la construcció del convent de Sant Antoni, que, sens dubte, afavorí la consolidació del raval de la mar i del nou carrer a la sortida del portal de la Mar, sobre el camí homònim; deixava també preparada la urbanització de lample terreny agrícola entre la ciutat i el convent, urbanització avortada per la Guerra de Successió i la crisi del segle XVIII.
La concessió del títol de Ciutat lombra del marqués sempre present certifica uns canvis urbans que esborren nombrosos trets medievals alhora que configuren una ciutat que entra formalment en el període barroc. La construcció dels dos convents té un efecte urbanitzador dels entorns. El convent de Loreto, construït en el perímetre de la ciutat, al costat de la Closa Nord, comporta un revulsiu urbanístic, com ho testimonien les nombroses cases amb portalades de mig punt i cantoneres ressaltades, de pedra tosca picada, que prolonguen els actuals carrers de Loreto i de Sant Cristòfol, en el tram conegut com a carrer Nou. El mateix passa amb la construcció del convent de Sant Antoni, que, sens dubte, afavorí la consolidació del raval de la mar i del nou carrer a la sortida del portal de la Mar, sobre el camí homònim; deixava també preparada la urbanització de lample terreny agrícola entre la ciutat i el convent, urbanització avortada per la Guerra de Successió i la crisi del segle XVIII.
La fundació dels convents de Sant Antoni i el de la Mare de Déu del Loreto; la construcció dels magatzems de la Mar i de la Sala Nova de la ciutat, la reforma del llenç est de la ciutat (1638); la reconstrucció de lermita de Sant Roc (1649); lobertura dun nou carrer a la sortida del portal de la Mar; les visites reials; les festes en honor dels reis; lexpulsió dels moriscos, amb larribada de vaixells i soldats, etc., feren de Dénia una ciutat pròspera. Ho descriu Lomas Cortés (2009: 28):
Con todo se puede decir que a principios del siglo XVII la villa de Dénia se había configurado como uno de los enclaves de mayor importancia geopolítica del Reino de Valencia, merced a la importancia de su puerto, el aumento progresivo de sus habitantes y el espacio urbano, y sobre todo por la creciente preponderancia del marqués don Francisco.
En el difícil equilibri entre els dos nuclis urbans vila i raval, lexpansió i consolidació del raval suposà el decaïment de la vila, més evident a partir de la concessió del títol de Ciutat: els nous edificis administratius i comercials la seu del Consell, la cort del Justícia, el Delme, les sales del Forment, el Pes i religiosos els convents i la nova ermita de Sant Roc es construiran en el raval. La vila, fins a la seua desaparició, al principi del segle XVIII, rebrà a partir dara el nom de vila vella, un espai urbà enquistat en el món medieval, de carrers estrets i difícil accessibilitat, sense possibilitat deixample o renovació, que cada dia dificultava més les urgents necessitats de modernitzar les defenses del segon i tercer recinte.
La Guerra de Successió tingué greus conseqüències sobre el passat, present i futur de la ciutat, que trigarà quasi cent anys a superar lenfonsada econòmica. Seria suficient citar la referència de R. Chabàs (1985: 368) sobre lestat en què quedà Dénia després de la derrota militar, «un pueblo donde quedaron solo treinta y seis vecinos ancianos y pobres», per a comprendre la forta crisi en la qual se submergí Dénia. Lexpatriació i confiscació de béns de gran part dels seus habitants, les fortes i injustes contribucions econòmiques, la destrucció de trams dels tres recintes emmurallats, lenderrocament de gran part del palau, la destrucció del convent de Sant Antoni, lassolament de la vila vella església gòtica inclosa una vegada finalitzada la guerra, lenderrocament del nou carrer de la Mar, locupació de la sala com a quarter, etc., confirmen la crisi i li presagien una llarga durada. Però la pèrdua de la guerra i la llarga crisi tenen una altra lectura: amb la pèrdua dels Furs i lannexió a Castella «por justo derecho de conquista», la ciutat de Dénia passava de ser una de les «claus» del Regne de València, una ciutat i un port importants dintre de la Corona dAragó, a quedar totalment desdibuixada dintre dels nous àmbits territorials: el castell mai més recuperarà la passada esplendor i la ciutat haurà desperar el ressorgiment que es produeix, a la fi del segle XIX, com a conseqüència de lexportació de la pansa.