Fer-se la motxilla per anar de colònies és un altre bon moment per promocionar i celebrar lautonomia. Les primeres vegades ho podem fer així:
Greta, aquí tenim la llista de les coses necessàries per a les colònies. Comencem a fer la motxilla? Si et sembla bé, jo et dic el què i tu ho poses sobre el llit.
Després la Greta pot anar posant a dins tot el que ha preparat segons lordre que nosaltres li indiquem. Si disposem dun esquema dibuixat i el podem imitar, serà perfecte que lanem consultant junt amb ella. I, quan la motxilla estigui llesta...
Fantàstic, gairebé es pot dir que lhas feta tu sola!
Els infants reben amb alegria i satisfacció el reconeixement sincer dels seus resultats, i aquests sentiments són els que els impulsen a voler continuar creixent en capacitats, en autonomia.
Per tant: estiguem atents al seu moment evolutiu. Fixem-nos en què són capaços de fer i procurem tenir la paciència necessària per esperar que ho facin sols, encara que no sen surtin a la perfecció. El ritme de vida que portem i les exigències dalgunes situacions socials impediran que puguem actuar en tots els casos daquesta manera, però si tenim present la importància dactuar així trobarem moltes situacions quotidianes que ens permetran incrementar lautonomia, les capacitats i, així, lautoestima dels nens.
2. Plantegem petits reptes o donem suport a projectes propis
A més de fixar-nos en el que els fills ja són capaços de fer sols i evitar de fer-ho nosaltres, també hem danimar-los a fer nous passos endavant. Una de les millors maneres és plantejant-los reptes i donant suport als seus propis projectes sense estalviarlos-en les dificultats.
Els nens i nenes tendeixen a proposar-se projectes de totes menes i mides, des de fer un castell de sorra fins a programar un videojoc o construir una cabana enmig del bosc. Donem-los ales! Els projectes comportaran dificultats que caldrà superar, pel camí sorgiran imprevistos que shauran dafrontar, caldrà rectificar i de vegades recomençar i, en qualsevol cas, implicaran esforços i constància. Acompanyar els fills perquè cada vegada siguin més autònoms a lhora de tirar endavant els propis projectes implica tres coses:
1. Respectar lobjectiu
Per a nosaltres pot tenir poc sentit fer una caseta dalt dun arbre o organitzar un campament indi, però té molta importància donar suport a projectes autònoms que comportaran esforç i dificultats. No diguem, doncs:
No veig quin sentit té, valdria més que et dediquessis a alguna cosa de profit.
Sinó, en tot cas,
Renoi, això és tot un repte.
2. Confiar que, amb enginy i esforç, serà possible
En lloc de desanimar els nens davant dobjectius que creguem massa ambiciosos per a les seves possibilitats, és bo confiar-hi i també transmetre aquesta confiança. Són dues coses diferents i tenen la mateixa importància luna que laltra. És bo dir, per exemple:
Això que et proposes no sembla que hagi de ser cosa fàcil, serà qüestió de rumiar bé la manera i de treballar-hi de debò.
Transmetem aquesta idea amb convicció i alegria, en comptes de fer-ho amb la cara i el to escèptics de qui pensa: «Uf, daixò no sen sortirà pas». En altres paraules, cal traslladar il·lusió i no anunciar un fracàs davançada (encara que ho fem amb la intenció devitar decepcions futures si no aconsegueixen el propòsit).
3. Prestar una ajuda puntual quan sens demani
No hem davançar-nos i pretendre ajudar abans que els infants hagin determinat que necessiten ajuda.
I, si és possible, quan ens en demanin procurem donar pistes sobre les solucions en comptes de donar-los-les mastegades. Per exemple, davant del problema «No sabem com lligar les fustes les unes amb les altres, perquè ho hem provat amb joncs i sens trenquen», serà més educatiu dir «Heu pensat on podríeu trobar cordes i cordills?», que no pas dir «El Josep a la caseta de lhort hi té un cabdell de cordill. Demaneu-lhi que us el deixarà».
La capacitat de saber-se enfrontar i sortir airós de les dificultats funda lautoestima de les persones.
3. No estalviem la frustració i els sentiments desagradables i elogiem les actituds constructives
Els nens i nenes no sempre trobaran les solucions necessàries, i shauran denfrontar amb problemes difícils. Emprendre projectes i proposar-se reptes porta associada la possibilitat dexperimentar sentiments desagradables: des de lesforç fins al fracàs. I és bo que no els estalviem aquests sentiments, per-què qualsevol aprenentatge futur pot requerir esforç i lhàbit dacceptar la frustració abans del resultat.2 Fins i tot pelar una poma!
Quan sorgeixin sentiments desagradables davant dobstacles difícils de superar, comprenguem-los i elogiem el nen valorant la seva empenta, la seva tenacitat, lesforç que fa.
Així, en lloc de dir:
A la primera que les coses no van com tu voldries, ja desisteixes! Així no arribaràs gaire lluny!
Diguem:
Pel que sembla, és més difícil del que preveies; tant, que fins i tot ho deixaries estar. Men faig càrrec... Sort que tens tantes ganes de sortir-ten i thi estàs dedicant tan intensament.
Elogiar és una bona manera dalimentar la confiança del nostre fill en ell mateix. Però cal elogiar de la manera adequada per ajudar-lo a comportar-se amb valentia i evitar que se senti massa pagat de si mateix. El que cal elogiar és allò que el nen fa per progressar: aprendre, perseverar, enfrontar-se als obstacles, superar la frustració. Així és com ajudarem a créixer la capacitat de sobreposar-se. No és tan important que el petit aconsegueixi el seu objectiu com que posi en joc els elements necessaris per fer-ho, i és això el que hem de destacar. De mica en mica aprendrà tècniques que li permetin vèncer les dificultats; mentrestant està adquirint les virtuts del caràcter imprescindibles per fer-ho.3